"METABOLISME"
A vegades els matins
punxen com agulles dels pins.
L’adrenalina desbocada
esdevé malcarada.
Tant li fan germans, amics
o fins i tot, si s'escau, veïns.
Tots provoquen moviments sísmics
que esveren la llocada
i fan de l'enteniment bocins.
Tots es tornen enemics
furtadors de la teva albada
mentre t’esberlen per dins.
Cal deixar avançar el dia,
quan els ànims s'apaivaguen,
el sol ja no escalfa tant,
et transformes en espia
de tot allò que va passant
i les males marors s'amaguen.
Més val que em doneu la nit,
quan les idees es desvetllen
i conflueixen amb les emocions,
quan se’m renova l’esperit,
quan les muses ja em vetllen
i vaig curull de municions.
Francesc Marcé i Puig
27 de novembre de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada