"GARSES, CORBS I VOLTORS"
Xipolleja la garsa engarjolada
a l'estany del seu paradís;
no somnia amb cap volada,
sols en ser part d'un gran pastís.
Cofoia de les seves plomes
fàcilment es deixa entabanar;
tant li és posar punts com comes
mentre somia amb un gran dinar.
No sap que sols és un ocellot
a qui tothom té per lladre
i que, ni anant amb el cap cot,
mai protagonitzarà cap quadre.
De garses, corbs i voltors
n'hi ha per totes les contrades,
com d'alegrances, plors i pors
i a tot arreu són menyspreades,
doncs amb ses ínfules de senyors
no disfressen el delit carronyaire,
ni els seus xiscles passen com a cançó,
ni tapen l’esperit de trinxeraire.
Francesc Marcé i Puig
8 de desembre de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada