Poetes II

 "POETES II"

Poetes folls i adelerats 

confoneu grans conteses 

amb tan sols tapar forats, 

adelitant-vos en figures 

que, de tant i tant esteses, 

ja tan sols semblen tortures. 

Sempre cercant qui sap què, 

perseguint transcendències, 

sempre perdent l’alè 

darrera absurdes essències. 

Amb vocació de sacerdots

ungits pel vostre culte, 

simple font d’estirabots 

d’una estranya secta oculta. 

Quan ansieu defugir el topicot, 

volent mostrar-vos creatius, 

tan sols caieu en un argot 

que, ni toca voravius, 

ni entén el més devot. 

Deixeu tanta martingala 

i tant de retorciment 

si tot veí de l’escala 

voleu que us faci compliment. 

Obvieu tant d’onanisme 

si preteneu punyir el proïsme. 

És bo que jugueu amb el llenguatge, 

que oferiu nous punts de vista, 

venerant o no velles imatges, 

proposant recórrer noves pistes, 

còmplices de nous oratges, 

lluny d’afanys massa egoistes, 

però no oblideu mai que sens palestra 

clamen en el desert tots els solistes. 

Francesc Marcé i Puig 

10 de desembre del 2025.