Ves a saber

 "VES A SABER"

Ves a saber si un dia, 

quan les bèsties cantin a cor 

-del cert, no en teoria-

-tant si és de nit o de dia 

s'acabi aquest culte a la mort.

Ves a saber si de sobte, 

-quan ploguin elefants roses- 

algun profeta opta, 

-i no és rondalla o conte-

per foragitar tantes noses.

Ves a saber -ningú sap quan-

potser quan ploguin estels de vida,

els difunts ja no marxaran;

no hi haurà nans ni gegants, 

ni cap criatura arraulida.

I així s'acaba la cançó, 

després de què en aquests versos

-pispant la forma a en Rubió-

-poc a poc, com qui no vol-

li he manllevat rima, anversos i reversos.

Francesc Marcé i Puig

27 de març del 2026.