"RESPIRO"
Respiro l’encís del teu alè
en el somriure de cada porus
d'aquesta pell que m’embolcalla.
Em sento més bell que vell
quan ton esguard se m'encomana,
envaït per aquest virus
d’una intimitat sense fre.
Vull seguir sempre abeurant-me
amb ton beuratge fetiller,
punyent fada atrafegada.
Immarcescible ballaruga
aquest nostre vals més proper,
com una cuca poruga,
que fuig esfereïda,
d'un innombrable vesper.
Fruïm de la mútua complaença
com si no tinguéssim res més a fer,
sens caldre remença ni temença,
lluny de cap núvol obac o botifler.
Francesc Marcé i Puig
3 de juliol del 2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada