Defora i dedins

 "DEFORA I DEDINS"

Quan tot el que brolla defora, 

esdevé encongit per repetit, 

com una paraula molla 

que ja no fa bon profit, 

quin perill, el parany, l’esquer, 

de capgirar-se cap el dedins, 

defugint tot aquell mullader, 

endrapant la pròpia cua fins 

que giravoltant com un foll, 

-les seves deixalles engolint- 

hom es cregui alhora nau i moll, 

encantat fitant la bromera 

que emergeix dels seus confins, 

feliç dalt de la figuera.

Francesc Marcé i Puig

23 d’agost del 2026.