Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 16, 1977-2026, (imatge, disseny,comunicació i 7 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 15 llibres des d'aquest bloc, 8 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dissabte, 13 de novembre del 2021

A vegades

 A VEGADES


A vegades els estels
toquen la mà d’un peix.
salten espurnes arreu, 
la farigola reneix.
s'ericen tots els pels, 
les cloïsses alcen la veu
i tot el que és mort ja creix.


A vegades l’horitzó
ja no es deixa veure,
rere una escopinada.
Mussols demanant perdó.
Àngels que han deixat de creure.
El sol una bleda assolellada.


A vegades dins del mar
hi neden mil mugrons,
vomitant llet agriada.
Cards que es fan estimar.
Cervells com cigrons.
Porcs a cada cantonada.


Cintes de plàstic al cel.
Estols de flors a l'autopista.
Una guineu que alça el vol.
La llet s’amaga rere un tel.
Als rocs se’ls cansa la vista.
Dalí plora perquè està sol


Francesc Marcé i Puig. 
13 de novembre de 2021



dilluns, 8 de novembre del 2021

Mosques

 MOSQUES


Mosques, mosques, allau de mosques.
Ens rodegen i assetgen sense fi.
El seu zumzeig atordidor
rosega el cervell fins a les fosques.
Ens desvien del nostre camí
en un continu aclaparador.


Trobes mosques per tot arreu,
A taula, el llit i el fogó,
fins el nas, el peu i l’orella,
les flors, la femta o la neu,
el llibre i el televisor.
Ens fan perdre bous i esquelles.


Trepanen pubis, ulls i llengües.
Ens infecten les idees.
Maten les aspiracions.
Atrofien penis i vagines.
Fan inacabables les esperes.
Ens tornen carn d’abdicacions.


El senyor de les mosques ha vençut.
Vigila per tot amb l’ull compost.
Escapolint-se, mai abatut.
A l’aguait amb les seves hosts.


Francesc Marcé i Puig
8 de novembre de 2021



dissabte, 6 de novembre del 2021

Mai és tard per començar

MAI ÉS TARD PER COMENÇAR 


Noia, t'ha maltractat la vida.
Aixeca el cap, no tinguis mai més por.
Ets més forta del que et penses. 
No és tant difícil trobar l'eixida.
Cal cercar la propia lluentor.
Enfortir les pròpies defenses.


Mai creguis que ets el que et diuen.
La força és amagada al teu cor.
La veritat és sols teva.
No escoltis els que ni viuen.
La llum no ix de la foscor,
però l’alba si de les tenebres.


Mai és tard per cridar ben fort:
Sóc jo i no el que volen que sigui.
La meva vida és meva.
Jo decideixo quan vaig a port.
Mai més ningú que em lligui.
Mai més serf de la gleva.


Mai més una rosa sens espines.
Mai més un ocell sense ales.
Mai més una terra per llaurar.
Sols creixes quan t’amotines.
Si volen guerra tindran bales.
Mai és tard per començar


Francesc Marcé i Puig  
6 de novembre de 2021



dimecres, 3 de novembre del 2021

Apocalipsi ara?

 APOCALIPSI ARA? 


Solidaritat, fraternitat.
Ens sonen aquestes paraules?
Arreu s'escampa la por.
Sols hi ha un vaixell, tot i que ancorat.
Ens creiem massa faules.
Massa soroll eixordador.


Suport, recolzament. 
Ens sonen aquestes paraules?. 
És fomenta i qualla la por. 
Ens volen a l’abatiment. 
Ens deixem tallar les ales. 
El fred es venç amb més ardor.


Sens aturador els apocalíptics
i els aprenents de bruixot
ens llencen els uns contra els altres.
Tots paranoics i agònics.
Sols espines i cap flor. 
No ens volen iconoclastes. 


No ens calen mil·lenaristes,
ni xamans salvadors,
ni guardians de l’ortodòxia.
Llisquem per les pistes.
Anem escalfant motors.
Reivindiquem l’heterodòxia.
Diguem prou i agafem el timó!.


Francesc Marcé i Puig. 
3 de novembre de 2021



dimarts, 26 d’octubre del 2021

Abolir la prostitució!?

 Ara sembla que el govern més progressista de la historia es proposa abolir la prostitució. Experts/expertes de tota mena debaten si cal prohibir-la o regular-la. El propòsit del gobierno sembla que és criminalitzar-ne els usuaris. D'entrada sembla com si es volgués criminalitzar els consumidors de droga i no als traficants. I no és que vulgui equiparar les prostitutes als traficants. Però així, a part de no preguntar-se perquè molta gent es veu abocada a recórrer a la prostitució (com al consum de drogues) i no abordar doncs la veritable causa, no veuen que deixaran a les prostitutes sense feina i abocades a la misèria i més marginació?. 

Abolir? Prohibir? Negar que existeix? Tornar a la llei de peligrosidad social? Perquè no els hi pregunten a elles? Potser el que caldria abolir i perseguir és el proxenetisme. Per cert, no existeix prostitució masculina? Aquesta no toca parlar-ne? Els anys 70 les prostitutes estaven organitzades i participaven als col·lectius en lluita. No és tothom propietari del seu cos i té dret a autogestionar-lo? Ho ha de fer l'estat en pla paternalista? Tots els que venem o hem vengut alguna part del nostre cos (siguin els músculs o el cervell) treballant per compte d'altri som millors que les prostitutes? El sexe és sagrat i la resta del cos no?. 

No serà que la prostitució existeix perquè, com deien als 70 els col·lectius de dones lliures, "l'estreta moral sexual que reina a la família es la que fa necessaria - si no l' ha creat històricament-l'existència de la prostitució." I que "la prostitució és una válvula d'escape necessària pel manteniment de l'estructura familiar, pilar bàsic de l'Estat". ("Grupos marginados y peligrosidad social". Campo abierto ed. Madrid 1977). 

Qui l'ha creat i li és funcional però la rebutja la vol prohibir hipòcritament? Les vol abocar a la clandestinitat i la marginació, encara més que ara? Potser que ens deixem de pedassos absurds. Ja posats que aboleixin el treball assalariat. El que caldria canviar és l'estructura social, les relacions socials i sexuals.

Dissoldre la BRIMO? Abolir la policía? O abolir l'Estat?

 Difusió del cas del 18 d'octubre sobre brutalitat policial: Davant del seu funcionament a base de mort, nosaltres afirmem la vida!.

https://18oct2019.noblogs.org/post/2021/10/24/comunicat/

Dissoldre la BRIMO? Abolir la policía? O abolir l'Estat?

"Tirar pedres a la policia no es revolucionari" (Major Trapero). Es deu pensar que ho és obrir caps amb bales de foam (de revolució nazionalsocialista). 

Crec que aquest cas de violència policial va sortir als diaris i no se n'ha parlat més.

Em temo que el problema no es resol dissolent la BRIMO. La violencia de tot tipus és la base del manteniment i reproducció de l'Estat. Ara qué està tant de moda parlar de i denunciar el patriarcat, molts/es no s'adonen que la consolidació de l'estructura patriarcal és la que dóna lloc al naixement de l'Estat. Per tant un i l'altre van íntimament lligats. Són les dues cares de la mateixa moneda. Mai s'acabarà amb el patriarcat amb lleis paternalistes i hipòcrites o canviant ingènuament el llenguatge (i de pas destroçant la llengua sens fonament). Tampoc doncs s'acabarà amb la violència de l'Estat (present no sols a la policia sinó a totes les institucions d'aquesta societat en totes les seves diferents formes i manifestacions: treball, justícia, escola, forces de "l'ordre -instituït-, exèrcit, família," salut" mental etc i fins les relacions interpersonals possibles i habituals.), no s'hi acabarà, deia, des de dins de l'Estat mateix, doncs li és intrínseca. És l'única manera que té de sobreviure, de reproduir-se, de perpetuar-se. 

Si es vol acabar amb la violència cal acabar amb l'Estat. D'entrada sembla una utopia per beneits i el mateix Pepe Múgica (un dels pocs polítics honestos existents) criticava i desautoritzava els qui ho plantejaven. Però potser no és tant utòpic. Sembla que a Chiapas i Rojava s'ho han proposat i ho estan aconseguint. I, oh sorpresa, la societat funciona i millor.

De moment, com diuen les dones del manifest, intentem anar, no ja cap a la dissolució de la BRIMO, sino de la policía, almenys tal com se la coneix. Evidentment no és pot fer del tot i de cop, en una societat caracteritzada per la violència estructural assenyalada. Què tal un cos no repressiu especialitzat en la mediació per la ressolució de conflictes socials.  Pocs mossos s'hi podrien reciclar. S'hi podria reciclar psicòlegs i psiquiatres si es mostren capaços de deixar de convertir en problemes personals el que són problemes socials. Els psiquiatres només si es mostren capaços de no voler "resoldre'ls" enmascarant-los i cronificant-los, narcotitzant els problemes i les persones a base de psicofàrmacs i electroxocs: difícil doncs enfonsarien les farmacèutiques i molts no saben fer res més.


dimecres, 20 d’octubre del 2021

Alicia al país de la grosella

 ALICIA AL PAÍS DE LA GROSELLA 


Cada dia els burros volen.
Les vaques canten òpera.
Alicia ha ressuscitat
al país de la grosella,
que embriaga als que s’escolen,
desapareixent per l’aigüera,
en nom de la necessitat,
amorrats a una mamella.


Desfilen elefants roses
i girafes multicolors.
Tots els cucs van a l'escola.
Senten càtedra els escurçons.
Estaquirots celebren noces.
Llàgrimes de sucre als mocadors.
Tot bri de llum a la garjola.
Abraçades i abduccions.


No he dit el que he dit doncs no ho he dit.
No penso el que penso i em repenso.
Harpo recitant el Decameró.
Groucho la bíblia satànica en vers.
Fuig l’esquirol esporuguit.
Sols quan acabo és quan començo.
Bocs expiatoris en processó.
Triomfa el best seller d’un convers.


Francesc Marcé i Puig. 
20 d’octubre de 2021.



dimarts, 19 d’octubre del 2021

Un món feliç

 UN MÓN FELIÇ 

 

Saps què?: La ginesta no ha florit.
No han marxat les orenetes.
Tampoc crepiten les brases.
Creixen bolets dins del pit.
Van d'orgia els anacoretes.
Caus de serps totes les cases.

 

Saps què?: Els arbres no fan fulles.
No neixen infants a mitja nit.
Tampoc belen les ovelles.
Sols hi veus quan t'has adormit.

 

Saps què?: L’aigua ja no mulla.
Ni es respira pels pulmons.
Tampoc es pensa amb el cervell.
Qui mira endavant una despulla.
Sols brolla vinagre dels mugrons.
Hom feliç si li arrenquen la pell.

 

Saps què?: No hi ha estels dins del cel.
Ni tan sols escalfa el sol.
S’amaga la lluna rere un vel.
Sols l’absurd i ningú de dol.

 

Francesc Marcé i Puig
19 d’octubre de 2021.

 


divendres, 8 d’octubre del 2021

Veritats senzilles?

 VERITATS SENZILLES? 


Oxun, deessa dels sentits,
contemplant des de la nuesa,
sempre el mateix colom blanc,
mentre uns cactus avergonyits
per la seva aridesa
punxen a tothom de franc.


La verònica sens pudor,
fa mil flors que no fan olor.


La rata morta del jardí
no és pas cap mal averany.
Sols diu que la vida segueix
i a tot li arriba la seva fi.
A tot any segueix un altre any.
Tot el que ha florit es panseix.


Les flors de iuca pesen tant,
que el soc li van estroncant.


La kora, més enllà dels dies,
marca ritmes i melodies
i ens convida a ballar
amb moviments frenètics.
A no deixar-nos entabanar.
A ser cada dia més herètics.


Si no fem flors ja ens sortiran.
Sols no aturar-se i seguir endavant.


Francesc Marcé i Puig 
8 d'octubre de 2021





dissabte, 2 d’octubre del 2021

De pus i encenalls

 DE PUS I ENCENALLS


El pus de la ment esclata
com la pols de la catifa.
És el ritme de les coses.
Ja ha parit la gata.
El sol sol s’empastifa.
Si no destorbs son noses.


Del quadre de la paret
ha emergit una cara.
Xiulen les xemeneies.
Ja no serveix l’amulet.
El savi és un ase.
Botí de patuleies.


El darrer núvol plora
des d’un cel ennuegat.
L'amplolla buida és trista.
Del pantaló sols la vora
d'un escarabat emprenyat
rodant fora de pista.


Ciment i pedres trencades.
Forats plens de buidor.
Plantes creixent cap per avall.
Si vas enrere no bades.
Els plàstics no fan olor.
L’únic que resta un encenall.


Francesc Marcé i Puig. 
2 d’octubre de 2021



dimecres, 22 de setembre del 2021

Pensaments i sensacions

PENSAMENTS I SENSACIONS

1/ No és aire
això que es respira. 
No en sabem gaire
d’aspirar profundament
la vida que s’escola.


2/ Plantar una flor.
Els dits dins la terra.
Sentir una olor.
Remullar-se els ulls.
Copsar tots els colors.


3/ Aus esvalotades.
Estols de cabres boges.
Viure endebades. 
Totes les sangs són roges. 
Totes les nits trobades. 

 
4/ Cucs en processó
buiden caps sanguinolents
mentre un corcó 
escorcolla les ments
cercant alguna claror. 


5/ L’amor un despit. 
L'odi és massa gran. 
Desig esquifit. 
Recerca d’uns pits fimbrant. 
Un anhel de nen petit. 


Francesc Marcé i Puig
22 de setembre de 2021





Ancorats a un esvoranc

ANCORATS A UN ESVORANC

El vent no sap que acarona els núvols, 
ni l'aigua sap que amara la terra. 
Molts no saben ni tant sols que viuen. 
Un món ple de discursos tèrbols. 
Xerrameca tant de dreta com d’esquerra. 
Massa parlen sens saber què diuen. 


Massa mullena per uns cors tant secs. 
Les granotes rauquen totes a cor. 
Ancorats a un temps accidental. 
Ocells que no saben que tenen bec. 
Tots pobres i enfebrats per l'or. 
Massa bufetades que ni fan mal. 


Tot son pensaments sense objecte. 
Esperant que arribi el sexe tàntric. 
Que exploti la llum dins del cervell. 
Massa tabús en nom del respecte. 
S’ha mort l’últim voltor romàntic. 
Ningú no sap què hi ha sota la pell. 


Deixem que ens mengi un lleó restret. 
Que ens defequi una hiena riallera. 
Que ens creixin les herbes dins la gola. 
Pistola descarregada no fa cap tret. 
Qui espera i no es mou desespera. 
Cap simulacre mai consola. 


Francesc Marcé i Puig 
22 de setembre de 2021.



divendres, 17 de setembre del 2021

I still got the Blues (o no)

 I STILL GOT THE BLUES (O NO)


Blues blavet de terra trista.
Pluja rejovenidora.
Cel gris fins on abasta la vista.
Els ocells no troben la menjadora.

En la foscor un cavall renilla.
Surten els cargols esporuguits. 
El verd esdevé més verd. 
Casa meva s'ha tornat una illa. 
Semblen cants però són crits. 
No hi ha grills per fer cap concert. 

L‘olla bull com una regadora. 
Totes les cambres resten buides. 
Màscara negra mira esfereïdora. 
Cap rellotge no marca l'hora. 
Mors tant si et cuides com si no et cuides. 
S'esmuny el cotxe a cent per hora. 

Cel gris més enllà d’on abasta la vista. 

(Tinc l’ull blau de tant mirar l’infinit) 

Francesc Marcé i Puig. 
17 de setembre de 2021.




dimarts, 7 de setembre del 2021

Blues de final d'estiu

 BLUES DE FINAL D'ESTIU


Espurnes de gel glacen els cors.
Espills trencats reflecteixen foscors.
Pocs desitjos i massa pors.
Estols de pardals esbojarrats.
Massa arbres socarrimats. 
Ningú no troba els abeuradors. 


Moltes cames dansen soles. 
Que no pari la musica
d’aquesta dansa hipnòtica. 
Solituds acompanyades. 
Massa esforços endebades. 
Potser no corres, però voles. 


Quan els barrets no troben els caps,
les sabates no troben els peus, 
els altaveus no troben les veus, 
canta una gola ofegada, 
una i una altra vegada
i els remugants buiden els paps. 


Res no llisca, tot rellisca. 
Benaurats siguin els mussols
i tots els que moren sols. 
Glòria als guerrers vençuts
i a tots aquests cossos tant molsuts. 
Puny enlaire i un crit de Visca! 


Francesc Marcé i Puig. 7 de setembre de 2021.




dijous, 2 de setembre del 2021

Códigos visuales. Autonomía del Nivel Perceptivo

 Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol.

Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

Códigos visuales (Dialnet)

 Aquest text pretén ampliar i completar les consideracions sobre les lleis que regeixen els codis perceptius, introduïdes en publicacions anteriors. en concret del llibre Teoria y análisis de las imágenes (1983), en relació als capítols. 1.4 i 1.5 on s'introduïen les bases del funcionament dels codis perceptius visuals. Aquestes bases ja es van ampliar a la part sobre percepció visual d'una obra més recent (Investigación de la eficàcia en el signo visual, 2018). En aquest sentit es reprenen diversos dels capítols exposats allà, ampliant-los i, especialment, il·lustrant els diferents principis o lleis en què es basa l'actuació dels codis perceptius visuals mitjançant les corresponents imatges, per facilitar així la seva comprensió. 

S'ha recuperat en aquest sentit el material gràfic, de diferents fonts bibliogràfiques clàssiques, que es va recopilar en el seu moment per facilitar el treball dels alumnes de doctorat.

Aquí teniu l'índex per fer-vos una idea més precisa del seu contingut;


ÍNDICE

INTRODUCCIÓN............................................................3

1. LA EFICACIA DEL MENSAJE Y EL NIVEL PERCEPTIVO .................................................................5

1.1 Autonomía del nivel perceptivo....................... 5

1.2 Pregnancia ............................................................. 6

1.3 Legibilidad.............................................................. 8

1.4 Impacto.................................................................... 8

1.5 Las dimensiones de la eficacia del mensaje.. 9

1.6 El equilibrio entre legibilidad e impacto .... 11

1.7 Información y ambigüedad............................. 13

BIBLIOGRAFÍA BÁSICA........................................... 15

2 LOS CÓDIGOS PERCEPTIVOS ............................. 17

2.1 Relaciones y proceso integrativo....................17

2.2 La organización de las gestalts ....... .............. 19

2.3 La organización figura fondo se complica....23

a )Integración y pregnancia .................................. 23

b ) El fondo como armazón o contexto limitador... .24

2.4 Figura fondo y profundidad ........................... 31

a ) Profundidad y pregnancia: .............................. 31

b ) Claves de profundidad: ..................................... 33

c ) Gradientes: ........................................................... 38

d ) Transparencia: ............................. ...................... 43

e ) Profundidad y contexto: ....................................43

f ) Figuras ilusorias:.................................................. 45

2.5 Contexto, ambigüedad e integración. .......... 49

a ) Procesamiento de información perceptiva . 49

b ) El contexto y las ilusiones visuales ............... 50

c ) Ambigüedad y lecturas alternativas .............. 57

d ) Integración y figuras imposibles..................... 60

BIBLIOGRAFÍA BÁSICA............................................ 64



dimarts, 31 d’agost del 2021

Quan surtis Tannkas

 QUAN SURTIS TANNKAS


1/ Ni la pluja
promesa es molesta
en arribar.
Quina deixadesa.
Quina poca serietat.


2/ El jardí em mira
tot trist i assedegat.
Una guspira
i foc nou demà passat.
El futur ni s’alvira.


3/ Un any anodí.
Sols hi ha vida per davant.
Qui oblida el passat
el tornarà a repetir.
Algú escolta aquest cant?.


4/ Cercles concèntrics.
Una nova llavor.
Espurnes de nit.
Un dragó eixerit
es cruspirà l’últim mosquit.


5/ Tornar a començar.
El dia nou empeny
tota agonia.
Esperances adormides.
No hi ha lloc per cap plany.


Francesc Marcé i Puig. 
31 d’agost de 2021



dissabte, 14 d’agost del 2021

A l'agost Tannkas

 A L'AGOST TANNKAS


1/ S’escola la suor,
en cada moviment.
Cau coll avall.
Ni una gota de vent.
Ni tan sols una remor.

2/ Queda algú viu?.
Tothom desaparegut,
cercant no se sap què,
que no trobaran.
Demà tots al seu niu.

3/ El tord engull un cuc.
La calor ens bufeteja.
Compres compulsives.
Un mes per fer neteja.
No trobarem aixopluc.

4/ Un parèntesi.
Cada any el mateix.
Cap antítesi.
Il·lusió de planura.
Anihilació en escreix.


5/ Mor-te ja agost!
Quin mes més inútil.
El món aturat.
Caiguts a un congost.
Tot esdevé fútil.


Francesc Marcé i Puig. 
14 d’agost de 2021.


dilluns, 19 de juliol del 2021

Quelcom fa olor de podrit

 
"QUELCOM FA OLOR DE PODRIT" 

 
Quelcom fa olor de podrit,
quan pertot s'escampa la por
i s’ofeguen els desitjos,
els anhels es queden en remor,
els embats en assajos.
No és veu la Lluna sinó el dit.
 
Quelcom fa olor de podrit,
quan el poble reprimit
demana més repressió,
mentre els poders ixents
s’autoengreixen en munió
i castren les nostres ments.
 
Quelcom fa olor de podrit,
quan els grans ofeguen els petits,
quan és sagrat allò “normal”
i pecat allò diferent,
quan tot allò bo fa mal
i esdevé norma el que és corrent.
 
Quelcom fa olor de podrit,
quan tothom vol en els altres
un mirall de la seva semblança
i qui no s’hi avé és maleït,
Quan els temors vencen l’esperança:
un perill estar despert i no adormit.
 
 
Quelcom fa olor de podrit,
quan preferim ser manats i no manar,
quan la traïció esdevé llei,
quan ens apunyalem entre nosaltres,
quan restem aturats sens avançar,
quan ja ens està bé un rei o un virrei,
no prenem partit i ens sentim neutres,
deixem que altres ens facin el llit.
 
Quelcom fa olor de podrit,
quan ens deixem enlluernar
per la claror del dia.
Preferim una lenta agonia,
que aprendre a respirar
tots els matisos de la nit.
 

Francesc Marcé i Puig 
19 de juliol de 2021
 
 
 
 

dissabte, 26 de juny del 2021

Plouen gripaus





"PLOUEN GRIPAUS" 


Quan el sol ixent
espanta les tenebres
i els esperits respiren
més enllà de ponent,
no s’enlairen les aus
sinó que plouen gripaus.


Quan el sol escalfa
uns caps mig adormits
i les olles borbollen
i es desfan els llits,
no es posen les aus
sinó que plouen gripaus.


Quan bufa la brisa
a la vora de la mar
i els cors es desperten
de suor amarats,
no canten les aus
sinó que plouen gripaus.


Quan el grumet crida terra
des del pal més alt
i les ones colpegen la nau
que es gronxa com un infant,
no s'acosten les aus
sinó que plouen gripaus.


Quan cau la nit dolça
i acarona les ments
de les ànimes dorments
dins d’un jaç de molsa,
no s’adormen les aus
sinó que plouen gripaus.


Francesc Marcé i Puig
26 de juny de 2021


dimarts, 15 de juny del 2021

Tannkas de l'10ct

 "TANNKAS DE L'1OCT" 


Trepitgem fort.
El terra s'enfonsa.
Reviu la cohort
més enllà dels temps.
El poble no s'arronsa.


Qui el vol enfonsar,
amb la daga a la mà,
serà malferit.
El flagell de la història
l'abocarà a l'oblit.


No fou cap derrota.
Sols fou el primer crit.
Una batalla.
En temps de revolta
el cap mai s'acota.


Seguirem endavant.
No ens tallareu les ales.
Per cada caigut
n'hi haurà cent abanderant
i l'enemic abatut.

Francesc Marcé i Puig
15 de juny de 2021

Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader