Bressola'm

 "BRESSOLA'M" 

Bressola’m els pensaments,

que siguin menys punyents.

Acarona’m el delit, 

que no es faci mai petit.

Espanta’m el desig, 

que no es posi pel mig.

Furta’m la mirada, 

que no sigui mai irada.

Ballaré sempre el teu ball

si esdevens el meu mirall.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2024. 

Tant se val

 "TANT SE VAL" 

Tant se val, 

anant a tota virolla 

ja no ve d'un pam, 

naps i cols a l'olla 

si no hi ha aviram.

Tant és blanc com negre, 

sal, sucre o pebre,

botifarres o enciam.

Tant se val.

No ve d’aquí.

Si no és pardal

serà escorpí.

Francesc Marcé i Puig

28 d’agost de 2024 

Fil a l'agulla

 "FIL A L'AGULLA"

Què hi ha a l'ambient, 

que sols deixa anar fent?.

Panys a les portes,

il·lusions somortes,

rius sense corrent,

esperances mortes,

veles sense vent,

pluja que no mulla,

regint, una despulla,

principis sense escortes.

Ningú posa fil a l'agulla, 

prô tots parlen en nom de la gent.

Francesc Marcé i Puig

22 d’agost de 2024.

Flors i violes

 "FLORS I VIOLES" 

Flors, violes i romaní 

van dir que era el nostre destí, 

prô som més d'un llençol menys,

perdut a cada bugada, 

amb la panxa ben peixada, 

ben cofois de tant de seny.

Magnèsia per gimnàstica, 

el pa de cada dia, 

tot penjant naps i cols, 

més savis que els mussols,

entomem cada pujada,

pensant que fa baixada.

Diuen que quan siguem grans

ja menjarem aglans, 

que el roure podrem moure, 

amb la força dels germans, 

que cal foc lent per poder coure 

a la marmita els nostres planys.

Ja n'hi ha prou de tants enganys, 

que la terra mai ha estat plana, 

ni és migjorn la tramuntana,

ni totes les portes tenen panys, 

ni tot gegant te una geganta.

Si fa fred, estirem la manta.

Francesc Marcé i Puig

18 de juliol de 2024. 

La lloca

 "LA LLOCA" 

El galliner d’aquí al costat 

és ple de galls esvalotats.

La gallina ja no diu no, 

ha oblidat la revolució. 

Ara sols es fa l’estreta, 

ja no cobra a la bestreta.

Pobre polla enamorada 

de qui la vol castrada.

Aparteu les criatures, 

ja no és temps d’essències pures.

L'amo aplaudit pels esclaus 

que han abjurat de tenir les claus.

Ara és moda el guirigall 

de qui viu de cap per avall.

Un món ple d'infeliços

Ennuegant-se amb els anissos.

Quan s'acabi aquest teatre 

estireu de la cadena, 

doncs ja no sols feu pena;

sou l’ enemic a abatre.

Francesc Marcé i Puig

17 de juliol de 2024. 

Terrabastalls

 "TERRABASTALLS" 

Terrabastalls de pa sucat amb oli 

fan que el món grinyoli, 

guarint-los amb bicarbonat 

com si res no hagués passat.

Ens prenen per ignorants 

que de les pedres en fan pans, 

en fila de processionària 

com si això suposés grandària.

Prô un dia arribarà 

que la metxa s’acabarà 

i potser el daltabaix arrossegui 

tota la morralla que arreplegui.

Que déu us agafi confessats 

quan algú decideixi trencar els plats.

Fa temps que la vaixella no s'aguanta

i qui sols canta els mals no espanta.

Francesc Marcé i Puig

8 de juliol de 2024. 

Gratant el cel

 "GRATANT EL CEL" 

Quan cavalques la meva ànima 

com un poltre desbocat 

grato el cel amb el meu cor, 

com una flor magnànima, 

com un cactus trastornat,

un sàtir revifant de la mort.

Oh fada embriagadora,

amb quin elixir m'has inoculat?,

amb quines pólvores m'has cremat?,

que ja no toco quarts ni hores, 

que no sé si volo o he aterrat 

a una falda acollidora.

M'agrada que fem junts camí

sens direcció coneguda, 

sens cap pòdium ni destí,

sens vianda ni beguda,

com volent-nos escapolir

d'una realitat corrompuda.

Francesc Marcé i Puig

05 de juliol de 2024. 

Faules immorals (video)

 La realitat és plena de contradiccions i paradoxes, dialèctica, t'esborrona i et fa feliç.

 

Casa surrealista

"CASA SURREALISTA"

Les portes són comportes 

per sortir abans d'entrar.

Finestres de melmelada.

Les llums són somortes, 

són fetes amb quitrà. 

Les escales ovalades

totes baixen sens dur enlloc. 

Habitacions sense finestres

allotgen vaques lleteres. 

Per les aixetes hi surt foc. 

Abans de les nits no hi ha vespres. 

En comptes de poms hi ha peres. 

A la cuina hi ha un bidet. 

Els llits pengen del sostre 

girats de cap per avall. 

L'escalfor et deixa fred. 

Dinars sense postres, 

només foc d'encenalls. 

La terrassa té cuirassa. 

El jardí és d’esperit de vi. 

Els gossos són llonganisses, 

les fulles paperassa, 

les cadires fan patir. 

S’hi dorm a corredisses. 

I quan fa temps que hi vius 

i no saps com continuar 

surt de l’aixeta un profeta, 

amb el cap farcit de nius, 

que et dirà: “ja t’ho faràs, 

comprat una mofeta, 

que per viure no cal respirar”. 

Francesc Marcé i Puig 

30 de juny de 2024. 

 

Boogie

 "BOOGIE" 

Els polítics ballen el boogie, 

però el ballen malament, 

sols és un campi qui pugui. 

No en treuen escarment.

Tots ballem el boogie 

encara que no hi parem esment, 

uns ho saben d'antuvi, 

altres deixen que es vagi coent. 

Una cama cap aquí, 

una altra cap allà, 

saps com s’ha de sortir, 

però mai com s’acabarà. 

Amics, benvinguts al boogie, 

que no pari la funció, 

que la vida no us afeixugui, 

sempre hi ha quelcom pitjor. 

Francesc Marcé i Puig 

16 de juny de 2024. 

Esquitxos

 "ESQUITXOS" 

Esquitxos de realitat

regalimen ànima avall

generant solcs nouvinguts,

trencant vells escuts,

obrint incipients fermalls, 

lluny de falses estabilitats.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2024.

Aigua

 "AIGUA" 

Qui fos aigua 

fluint riu avall 

lluny de l'embolcall 

que fa de paraigua 

de tot llagrimall.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

Engrunes

 "ENGRUNES"

Engrunes de falsa llibertat

emmascaren la feredat 

dels qui temen existir 

i encara no s'han adonat 

que l'aigua no es torna vi 

ni els drets mai s'han regalat.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

Soroll

 "SOROLL" 

Per tot arreu domina el soroll 
que no aporta informació, 
sols la presència incongruent 
de qui no aguanta un escorcoll 
i que viu de la il·lusió  
de no ser un cadàver vivent.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

La Lluna espia

 "LA LLUNA ESPIA"

La lluna fa veure que no hi és 

prô espia  els moviments inexistents

del món inert de la nit, 

aliena a les cabòries

dels que encara no s'han adormit

ni tenen vocació de penitents.

Francesc Marcé i Puig

27 de maig de 2024.

Lligams

 "LLIGAMS" 

Viure és fer i refer lligams, 

lligams que s'esberlen 

donant pas a lligams nounats, 

uns d'antics i d'altres sobtats, 

complicitats que es perden, 

nous vincles inflant els velams.

Lligams de fraternitat, 

de companyonia o comunió, 

conjuncions de conveniència, 

nexes de dependència, 

tant de poder com de submissió. 

Difícil treure’n l'entrellat. 

Lligams per afinitat, 

connexions degudes a l’atzar, 

o bé remots llaços de sang 

que, com inesperats bumerangs, 

mai acabats d'amortitzar, 

recorden que tenim un passat. 

Un temps en part oblidat, 

llegat dels nostres grans, 

del que seria absurd abdicar, 

encara que ens pugui temptar 

o ens hagi fugit de les mans, 

doncs ens ha teixit la identitat. 

Francesc Marcé i Puig 

22 de maig de 2024.

Tannkas electorals

 "TANNKAS ELECTORALS" 

1/ Fer giragonses 

sempre amunt i avall, 

anant de corcoll, 

per no arribar enlloc 

ni començar cap ball.

2/ Promeses d'ahir 

es tornen a repetir.

Noi quin cansament 

sentir i tornar a sentir 

a tota hora aquest turment. 

3/ Subhasta del peix 

sens haver-lo pescat, 

tornant a dir blat 

que no tenen al sac 

i molt menys ben lligat. 

4/ Dards de cartró, 

oblidats l’endemà, 

d’una munió 

de farsants ben tibats 

agafats de la mà. 

5/ Potser algun dia 

el poble dirà prou, 

llevant-los el sou, 

fent l’única via 

per la que el món es mou. 

Francesc Marcé i Puig 

9 de maig de 2024. 

Fantasmes

 "FANTASMES" 

Per tot arreu assetgen fantasmes,

fantasmes d’allò públic i allò privat.

Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.

No cal creure en ectoplasmes, 

sols patir cada dia la realitat, 

per adonar-se que no m'erro.

No són pas ànimes en pena,

sols capsigranys i fatxendes, 

envanits d'irresponsabilitat, 

a qui algú ha promès prebendes

i fantasies de tota mena, 

malgrat calgui perdre la dignitat.

Prô si que són aparicions, 

te'ls trobes a la cantonada 

o a la tertúlia del bar,

quan encens la pantalla, 

o quan toquen tribulacions, 

mirant d’abaixar-te els pantalons.

Sols ens deixen els sarcasmes 

com a arma defensiva, 

aquesta colla de tibats presumits, 

de qui no són reals ni els orgasmes, 

ni la seguretat agressiva.

Tan sols són somnis humits.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril de 2024 

Profunditats

 "PROFUNDITATS" 

Vaig visitar les profunditats de l’Avern 

i les profunditats del cel no em treuen la son.

Vull bussejar les profunditats dels oceans, 

que no em descoratgin els temporals d'hivern, 

ni em deixi vèncer per cap malson 

dels que tenallen als pobres humans. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’abril de 2024

Instants d'embruix

"INSTANTS D'EMBRUIX" 

Quan els petits entrebancs no aclaparen 

i tot sembla equilibrar-se 

i el teu planeta s'alinea 

amb els planetes dels altres 

i sures pels mars equidistants 

dels “teus” que has introjectat 

i dels seus “teus” que els acompanyen 

i ja cap dels seus somnis t'escanya, 

sinó que sense cap por t'hi has capbussat,

ses fal·leres son alegres visitants 

i ses alarmes et fan d’àrbitres, 

llavors sents que els teus camps conreen, 

que és el moment d'aturar-se 

per veure què és que els seus fruits deparen.

És un instant que cal agafar al vol, 

abans que no s’escapoleixi

i calgui esperar que torni a sortir el sol.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2024.