Certeses

 "CERTESES"

Cossos emmotllats 

reviuen sensualitats

que s'endormiscaven,

penetrant-se mútuament.

Esquitxos que embolcallen

esperits en ferment.

Rictus seductors

generen flames

d'origen desconegut

quan es fonen les suors

i s'acoblen les cames

en un temps detingut.

Estrenye’m fort amor meu 

quan som a punt d'assolir

aquest esclat compartit,

dalt de cims plens de neu,

olles a punt de bullir,

certeses dins del pit.

Francesc Marcé i Puig

20 de novembre de 2023

Pau d'esperit

"PAU D'ESPERIT" 

La pau d’esperit 

no ve del martiri, 

ni fa cara de peix bullit, 

ni viu al cementiri. 

És un mite bonic,

massa proper al deliri

dels qui cerquen abric

tot encenent un ciri. 

La veritable pau 

no surt del no res, 

ni és un son suau 

lluny del que no fa el pes. 

És un joc d'equilibris 

entre el nosaltres 

i el vosaltres 

sens morts als armaris. 

És un caminar dret 

sens por d'ajupir-se, 

lliscant per cada indret 

on cal anar a nodrir-se. 

No sap de malfiança, 

ni tampoc de fe cega. 

No es basa en la recança 

ni en promeses de pega. 

No és un punt final. 

Sols un punt de partida. 

No és encendre un fanal, 

ni un etern cercar l’eixida. 

Si voleu aquesta pau 

sols cal seguir vivint 

sens caure en l’allau 

d’allò que va venint. 

I quan feu balanç 

veureu que tot val la pena, 

tant els altiplans 

com les carenes. 

Francesc Marcé i Puig 

18 de novembre de 2023 

Faules de La Fontaine (2) La Lletera

 "FAULES DE LA FONTAINE (2)

LA LLETERA"

Somniar despert no és dolent 

si saps que somnies 

sens deixar d'estar amatent 

que no t'endossin distòpies. 

De la llet als ous i la llocada, 

al pollastre i el garrí, 

més forta serà la topada 

quan vegi que ha errat el camí. 

Tant somniava la lletera 

que faria caure el rei 

que s'hi va trobar casada 

segons la seva pròpia llei. 

Déu ens agafi confessats 

si ens creiem totes les faules 

dels qui es mostren disfressats 

fent veure que esmicolen baules. 

Francesc Marcé i Puig

16 de novembre de 2023 

Faules de La Fontaine (1). El guillot i el raïm

 FAULES DE LA FONTAINE (1)

EL GUILLOT I EL RAÏM

Qui no les pot haver

diu que són verdes 

i balla satisfet

eludint esquerdes 

sens voler saber 

que això no és cap ballet.

Tampoc una cursa de braus, 

ni un partit de tenis, 

ni tan sols una excursió, 

sols una dansa de babaus, 

comparant-se els penis

com a únic mode d’ascensió.

No son verdes companys.

Si negligim seran podrides.

Segur que no les podrem haver.

Haurem perdut els anys 

en lluites aigualides,

en nom d'una o altra fe.

Francesc Marcé i Puig

15 de novembre de 2023

Repicaran campanes

 "REPICARAN CAMPANES" 

N’hi ha que pensen que viure 

és bufar i fer ampolles 

prô se’ls escapen les bombolles 

com si fossin escamarlans, 

plens de punxes nues 

i amb sang a les mans. 

Sols se’ls creuen els marrecs 

que fan brindis al sol 

i salten sens paracaigudes, 

les bruixes que van de dol, 

les marors nouvingudes 

i aquells que cerquen consol. 

Tots de pet a l’esclafit 

fet de borra ennuegadora, 

rebolcant-se pel fang, 

creient treure’n profit. 

Tant és si és tard o d’hora 

prô els torna en bumerang. 

Qui repicarà campanes 

per tants somnis difunts, 

per tants àpats sense gana, 

tants exàmens sense apunts? 

Francesc Marcé i Puig 

9 de novembre de 2023

Aforismes (Tannkas)

  "AFORISMES (TANNKAS)" 

1-Guspires de fum 
buides de cap presència 
omplen la vida 
escassa de vivència 
de qui malviu de perfum. 

2-Braços que curen, 
tendrament acullen, 
no tenen preu, 
un tresor per cuidar, 
cels que despullen. 

3-Quan la feblesa 
ens inunda el cos, 
un paratge erm, 
no s’hi valen plors 
ni cap avidesa. 

4-Qui viu del passat 
s’oblida del present 
i te poc futur, 
sols un cor aturat 
i poc coneixement. 

Francesc Marcé i Puig 

8 de novembre de 2023

Vampirs

 "VAMPIRS" 

Aquests que us diuen com heu de ser,

pensar, vestir, nodrir, viure, morir,

si no voleu cremar al foc etern,

no voleu deixar de ser moderns,

no voleu haver de patir,

o quedar-vos sols al carrer,

potser és que ells no saben qui són,

simples graons d'un malson, 

fabricat per éssers aliens,

que els roben les il·lusions,

els manlleven tot avenç,

sols a canvi de poder dormir

una mena de son sibil·lí.

Rebel·leu-vos masses ardents.

Deixeu d'anar per on bufen els vents.

La vostra vida és vostra

i no de qualsevol senyor,

que viu de la vostra crosta

i de xuclar la vostra sang, 

fent-se passar per acollidor,

prô us vol tancats com una ostra

per seguir traient or del fang.

Francesc Marcé i Puig

2 de novembre de 2023 

L'horror

 "L'HORROR"

L'horror campa pel món

i no és cosa d'ara. 

Sembla l’única vara

que a tothom confon.

Tant és si son ximples 

com si son il·lustrats. 

Es tiren els morts pel cap

i es queden tant amples. 

Crien els fanatismes

d'un i l'altre costat. 

Sols hi guanyen els Estats

ben lluny d'idealismes. 

Maten els diners

en nom de deïtats

i tots amb els seus relats

esdevenen carronyers. 

Els termes perden sentit. 

Res vol dir el que és. 

Sols éssers enfollits

que han perdut els papers. 

Xisclen les emocions. 

S'amaga la raó. 

Sols canten els canons. 

Una única cançó. 

En nom de llibertats 

es tapen veritats. 

Sempre vencen els mateixos

i perd la humanitat. 

Francesc Marcé i Puig 

29 d'octubre de 2023 

Autodidacte

 "AUTODIDACTE" 

Sols tu pots aprendre

que el sol escalfa

però també pot cremar,

que no t'has de vendre 

ni ser mascle alfa

per arribar a demà.

Sols tu pots aprendre

que la pluja mulla

però també pot ofegar,

que es pot ser tendre

amb l’ànima curulla

sens deixar-se anorrear.

Sols tu pots aprendre

com satisfer el desig

i mantenir l'equilibri

sens haver de prendre,

sens gurus pel mig

ni ningú que t'ho escrigui.

Sols tu pots aprendre

quan cal despertar

sens abandonar els somnis

i arribar a comprendre

que agafar una mà 

no és que t’abandonis.

Ningú t’ha de dir

com ha de ser el teu jardí.

Francesc Marcé i Puig

24 d’octubre de 2023 

Som ginys autònoms

 "SOM GINYS AUTÒNOMS"

Si un giny ha de funcionar

primer se l'ha d’empentar.

Després ja pot rutllar sol.

Sols li calen hores de vol

per copsar tots el contrastos,

arraconar tots el trastos,

collir les albes reeixides

i les esperes teixides,

sens demores inútils

ni pretensions fútils,

mirant endavant i enrere,

cada passa la darrera

d'un camí ombrívol,

d'un esguard altívol, 

no un anar-hi anant,

sinó brasa d'un nou cant.

Francesc Marcé i Puig

21 d’octubre de 2023

Ànimes de càntir

 "ÀNIMES DE CÀNTIR"

Ànimes de càntir 

burxen sota les pedres

cercant oli argentí 

per enllardar el pergamí 

que revela com sortir, 

mantenint-se en tenebres

perquè res no les espanti, 

ni mosquits, ni colobres, 

ni perfum del fi, 

ni cels ennuvolats, 

ni bruixes pels terrats, 

ni existències en obres. 

Sols algú que les suplanti

sens fer gaire soroll

abans no toqui eixir. 

Francesc Marcé i Puig 

20 d'octubre de 2023 

 

Abans no torni el sol

 "ABANS NO TORNI EL SOL" 

Nit de trobades sota els llençols,

escalfors compartides,

cossos entremaliats

i olor de vida,

tactes endormiscats,

esperits en agombol.

Bona nit amor,

demà serà un altre dia,

perdem-nos en la foscor 

abans no torni el sol.

Francesc Marcé i Puig

20 d'octubre de 2023

Miratges

"MIRATGES" 

Cada ovella al seu corral.

No fos que vingui el llop

contrari a la moral,

ens estronqui el son

i ens despertem de cop

penjats dalt d’un fanal

on la raó no hi pon.

Sols la mirada miop.

Els punts de vista enfrontats

desvelen les veritats

que sempre són plurals,

sempre minúscules,

no volen generals,

ni entenen de cúpules.

Sols una gran veritat.

Sols una certesa.

Res no dura eternament.

Ningú té tota la raó. 

Sols hi veiem pel forat

de cada contesa,

on la distància és absent

i on domina la por.

Quan la pluja no mulla,

el vent no atia el vol,

tampoc escalfa el sol

i ningú es despulla, 

potser és un miratge

que ens té com hostatge.

Francesc Marcé i Puig

19 d’octubre de 2023

Blanc o negre

 "BLANC O NEGRE"

Gent de blanc o negre,

maniqueus esfereïts,

poblen les contrades

d’aquest i tot país,

bojos per les entrades

per veure qui ha de rebre.

No hi ha gama de colors, 

ni gradient de grisos,

ni cap contradicció,

ni hi caben matisos.

Sols una processó

de xais amb mala olor.

Un món d'estómacs pensants,

mogut per bilis i sang,

avançant a coces,

que creu en  sants,

en déus i diables

i en arrossegar pel fang.

Guardem-nos d'il·luminats

posseïdors de veritats

revelades des de dalt,

que van amb el cap massa alt,

cofois de si mateixos,

sens saber-se adoctrinats.

Els peixos desconeixen l’aigua

i l’oceà que els engoleix,

o que els esperen pescadors.

Sols saben sobreviure.

Per descobrir l’aigua cal sortir-ne

i deslliurar-se d’aquest feix.

Francesc Marcé i Puig

9 d’octubre de 2023 

Culpables

 "CULPABLES" 

Tots som culpables,

culpables de néixer, 

culpables d'existir,

culpables de patir

o de ser feliços

o de menjar anissos,

culpables de pensar

o de no fer-ho,

culpables de créixer

o de no arribar-hi

o de fer-ho massa,

de què tot passa

sens ni pensar-hi,

de ser obedients

o desobedients, 

dels nostres afectes

i dels desafectes,

de ser massa rebels

o de perseguir estels,

de gaudir menjant

o desvestint un sant,

de no adonar-nos de res,

de fugir d'estudi

o fer-ho d'antuvi

quan això no fa el pes, 

culpables de viure,

de fer-ho de cara al món, 

de girar-s’hi d’esquena,

d’anar fent el pena

o creure’s Tutankamon

sens saber ni escriure.

Tots som culpables

de creure’ns culpables.

Francesc Marcé i Puig.

6 d’octubre de 2023.

La millor defensa, un bon atac

 "LA MILLOR DEFENSA, UN BON ATAC" 

Tòtils endiumenjats

mengen figues d'un altre paner

i meduses al femer

fan l'agost amb plors de gat, 

mentre piles d'esquirols

s'amaguen sota les cols.

Quin desori d’eixelebrats

fugint de les ciutats

on no volen restar sols

enmig de tant de merder. 

Que algú els digui a tots plegats 

que els peixos no cauen del cel, 

que l'amor es fa de pèl a pèl,

que sovint cal un bon patac

i no els pantalons abaixats.

La millor defensa, un bon atac.

Francesc Marcé i Puig

23 de setembre de 2023

No espereu

 "NO ESPEREU" 

Arrapeu-vos fort

a la vida que s'esmuny, 

abans de ser morts,

de no poder alçar els punys,

de què us vencin els plors.

Francesc Marcé i Puig

21 de setembre de 2023

Horitzons planers

 "HORITZONS PLANERS"

Horitzons planers 

les corbes de ton cos

em fan navegar

com si no hi hagués demà

ni fóssim forasters.

Amarats de sol, 

sens bromes colpidores, 

no cal cap consol, 

ni plors per cap absència. 

Sols compartir les hores. 

Cada despertar

amb un immens somriure, 

deixant-se alletar 

per nous descobriments

i les ganes de viure. 

Anar fent camí, 

mans i cossos trenats, 

lluny de cap destí, 

ni fats adoctrinats. 

Sols el goig de ser lliures. 

Francesc Marcé i Puig 

21 de setembre de 2023

Silenci absolut

 "SILENCI ABSOLUT"

Silenci absolut
en una nit de tenebres acollidores
traspassa els troncs
que creixen arrogants i superbs, 
deixant-se d'embuts
com si no comptessin les hores,
ignorant els fongs
i el clam de les males herbes. 

No cal cercar el desig
sinó saber-lo caçar
quan irromp entremig
d'una glopada inesperada. 

Sols creixen llavors
regant-les constantment 
amb torxes alçades
fetes de raons
lluny de l’abatiment 
d’ànimes col·lapsades. 

Que esclatin els marcs, 
deixant fluir els colors
dels rius amarats
de totes les olors, 
que emanen dels prats
de les nostres xafogors.

Francesc Marcé i Puig 

15 de setembre de 2023 

Colpejar-se el pit

 "COLPEJAR-SE EL PIT" 

Enganxaments amorfes

de cuques minvants

omplen els instants

de tots els orfes,

quan resten embadalits

sens saber fer-se els llits,

com éssers antropomorfes

que mai es faran grans,

tot i creure’s gegants

d'utopies polimorfes.

Que llarga és la nit

i fastigós el dia

quan la única lletania

és colpejar-se el pit.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2023