Imprevisible

 "IMPREVISIBLE"

Ets tant imprevisible

com aigua torrentosa.

De cop tot et fa nosa,

no et sosté ni un imperdible.

Voldria fixar-te

com un quadre a la paret

per poder contemplar-te

fins perdre l'alè.

Potser ets lliure com el vent

o tan sols capritxosa,

arrauxada com torrent

o una cloïssa closa.

Potser mai ho sabré del cert

si ets un oceà

o una mar rondinosa,

si solcar-te és un encert,

si ets aquell indret

on l'amor s'hi posa.

Francesc Marcé i Puig 

23 de juny de 2025.

Rebel

 "REBEL"

Sempre he volgut ser rebel 

perquè el món m'ha fet així.

No són pas cosa meva 

les puntes de coixi.

Prô en el fons massa integrat, 

o ocell sens eixir del niu.

Potser per comoditat, 

doncs de somnis també se’n viu.

Tots som fets de contradiccions

que intentem superar 

a empentes i rodolons, 

que de miracles no n'hi ha.

Al final tots arribem enlloc 

i tot sembla una il·lusió, 

tant si som gel com foc,

afalacs o coïssor.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Bufa

 "BUFA"

Bufa ventet de garbí, 

enduu-te tanta basarda, 

que ja n'hi ha prou de patir, 

prou de tanta hora isarda.

Aigua passada no mou molí 

ni al matí ni a la tarda. 

Qui ho havia de dir, 

tanta patuleia bastarda.

Tant  d’orient com d'occident 

bufen males marors.

El passat és mort, no hi ha present, 

ni veritats, tan sols rumors.

Els ocells aixequen el vol.

Potser cal imitar-los, 

per cercar algun consol 

si no podem trencar motllos.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Calors estivals

 "CALORS ESTIVALS"

Al juny, amb l'arribada del solstici, 

els cervells traspuen calors estivals.

Ho pot semblar, però no és cap vici,

al·lucinar conills brollant del voral.

Qui més qui menys engega una guerra, 

amb cara de què el ventre li fa mal, 

tractant a tothom com una desferra, 

com si res, passant-se el món per l'engonal.

És demanar la lluna en un cove 

pretendre que d'on no n'hi ha en pot rajar.

Un deliri no és pas una bona nova,

ni fugir és pas anar més enllà, 

ni a mastegots la  societat s'estova.

Tampoc pot florir or d’on no n’hi ha.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

El planeta dels simis

 "EL PLANETA DELS SIMIS"

Ara que aquest món s’acaba 

i sembla que s'imposa el merder 

més val no dir ni fava, 

que apagui el llum el darrer.

Hom vol salvar el planeta 

i el que vol és salvar el seu, 

el que amb sa mirada estreta, 

és l’únic món petit que veu.

Ara que arreu governen sonats, 

megalòmans d'egos inflats, 

obsedits amb son benefici, 

que sols saben trencar plats, 

mare meva quin desfici.

Tots actuant com infants irats.

N'hi ha que xalen sens embuts, 

d'altres fans de l'eufemisme.

Tot dura menys que un esternut.

Tot lliscant cap a l’abisme.

Ara bé, al marge del discurs, 

sembla que el planeta se’n riu.

Anirà seguint el seu curs 

com fa qualsevol riu.

Que no som el centre del mon, 

ni la única vida és la nostra, 

que a l’univers tant li fa 

si de cop s’enfonsa un pont 

o ens cau pel cap el sostre.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

Trianiversari. 201 anys.

#FrancescMarce #Poesia #poetry #PoesiaRecitada 

Trianiversari

201 anys

Ara que atresorem 

més de dos-cents anyets,

en concili hem decidit

que, al marge del que fem, 

ningú ens farà mai més el llit.

Som una mica grandets 

i, veient com està el món, 

ja no ens aturarem, 

que les coses ara hi són

i en un no res no hi són.

No cal que ens doneu el condol, 

doncs després de gran meditació 

i a despit de tota comunió, 

hem decidit emprendre el vol.

Francesc Marcé i Puig

12 de juny de 2025

Pentinagats

 "PENTINAGATS"

Hom diu que qui no té feina 

el gat pentina. 

I és de veres que cal temps lliure 

per dedicar-se a la mixina. 

No cal cap eina 

per inclinar-la a viure. 

Qui va massa atrafegat

mai pentinarà cap gat. 

No tindrà temps per escriure, 

ni per somnis de cap mena, 

obsedit en sobreviure.

Si ho pensem bé, és una pena. 

Pentinagats del món uniu-vos!. 

No actueu com gats escaldats. 

A base de pentinar i pentinar 

és com arribeu a enaltiu-vos. 

No pas actuant com soldats 

que ni es plantegen despertar. 

Francesc Marcé i Puig 

7 de juny de 2025.

Conflicte

"CONFLICTE"

La vida és conflicte,

del conflicte neix 

i amb el conflicte creix.

No cal sortir-ne invicte 

perquè tot giri sobre un eix.

El conflicte és emergència

de solucions més escaients.

No es tracta d'indulgència 

sinó de nous tocs a sometent.

De noves experiències 

que permeten anar fent.

Hi ha dues alternatives, 

dues cares mig ixent;

conformar-se amb lavatives, 

o arriscar per seguir creixent.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2025.

Anhels

 "ANHELS" 

Vull flairar el teu ànim 

per fer garlandes d'or 

amb la llum del teu alè.

Voldria ser magnànim

lliurant-te un gran cor 

com signe de bona fe.

Trobar noves paraules 

per defugir la mort 

quan no se sap què fer, 

adobant les velles baules, 

que em feien ser més fort,

que m'ajudaven a ser.

Vull enllaçar el teu ritme 

entorn del meu desig 

que dia a dia creix, 

lluny de tot algoritme, 

tan sols un simple goig 

renovat a tota hora amb escreix.

Entortolligar-me amb ton deler

com si no calgués res més,

somniant futurs brillants, 

que no ens fugen de les mans 

com un vers que no rimés,

que alcen, cada cop més grans, 

proa i popa del nostre veler.

Francesc Marcé i Puig

30 de maig de 2025.

Cerdanya

"CERDANYA"

Mig calmós el Segre

esdevindrà irat

quan el de la Llosa,

coent, de mala gana,

tot just se li entrega,

com si li fes nosa, 

mentre per sa ribera,

sota bedolls i salzes,

frares de verneda,

matafocs i orelles d'ase,

s’afanyen a fer-hi estada,

perseguits per les àries 

de la descarada merla, 

que canta, canta i canta 

i mai no para, 

talment com si els digués,

afanyeu-vos a viure

que el món s'acaba.

Francesc Marcé i Puig

26 de maig de 2025

Tots aquests

"TOTS AQUESTS"

Tots aquests que ens encolomen com d'alt standing 

i la seva munió de seguidors encisats, 

que troben remei, en la identificació, 

a tots els seus somnis irrealitzats, 

que troben en el contacte una nova escalfor, 

sens por a què tiris o troians els demandin.

Tots aquests que comparteixen neollengua,

que permet que es reconeguin entre ells,

que quan plou tinguin un bon paraigua,

que fa que deixin de sentir-se mesells 

i que les pors desfilin pel desaigua.

Tots aquests, és igual de quin color siguin,

què portin dins del cap o a qui pessiguin.

Tant és si son tiris o troians, 

si mengen carn, cebes o enciam; 

tots adoren el mateix ciri, 

que se’ls fon entre les mans.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Marsopes i homenets

 "MARSOPES I HOMENETS"

Diuen les marsopes, 

no volem menjar sopes.

Diuen els dofins, 

amagueu tots els vins. 

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha mel al femer.

Diuen els conills, 

no volem tenir més fills.

Diuen els pardals, 

per què som tan animals?

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha peça al teler.

Diuen els oriols, 

res a veure amb els mussols.

Diuen els ossos, 

per què som tan grossos?.

Ai, ai, què hem de fer, 

amb tot aquest merder.

Diuen els homenets, 

per què tenim el cul estret?.

Diuen les donetes, 

per què cal ser bufonetes?

Ai, ai, què hem de fer?

Mala peça al teler.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Amics

 "AMICS"

Amics, uns de presents, 

d’altres periòdics 

i uns altres de latents, 

que no vol dir oblidats, 

sols sens vincles metòdics, 

mancats de cites urgents, 

no sotmesos a necessitats.

Amics, uns perseguits, 

d'altres fruit de l'atzar, 

però sempre escollits, 

resultat d'una atracció, 

que han fet vibrar el radar, 

que ens fan sentir acollits, 

lluny de fantasmes de ficció.

Amics, reflexos diferents, 

espills del nostre rostre, 

que no ens deixen deformar 

la imatge que està emetent 

el nostre cos com a mostra, 

on no si val aparentar.

Amics, si no són sobrevalorats 

i encara menys menystinguts. 

Qui ens deixa ser presentats 

tal com som, sense embuts.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Si fa, o no fot

 "SI FA O NO FOT"

Uns prohibeixen en nom de déu, 

d'altres en nom de la llibertat.

Si fa o no fot.

Uns rampinyen fent veure que no es veu, 

d'altres pel bé de la societat.

Si fa o no fot.

Uns es guillen cercant felicitat, 

d'altres esperant el jubileu.

Si fa o no fot.

Uns malden per salvar el món, 

d'altres per enfonsar-lo.

Si fa o no fot.

Uns odien els rodamóns, 

d'altres pretenen purgar-los.

Si fa o no fot.

Diuen que és toquen els extrems 

i sovint és veritat.

No pas perquè el centre sigui la solució, 

sinó perquè ambdós veneren tòtems,

intentant eludir la realitat.

Francesc Marcé i Puig

17 de maig de 2025.

Poetes

"POETES" 

Poetes, estafadors,

retorçats malfactors, 

lladres de paraules, 

que sovint ningú entén, 

potser ni tan sols vosaltres, 

que les llenceu alegrement 

                                         al vent.

Divinitzats fins l’èxtasi 

per sapastres que admiren, 

qualsevulla que sigui, 

vostre darrer desbarrament.

Competint per ser més esnobs 

que els vostres antecedents, 

malgrat això suposi 

perdre pel camí els esclops.

Heu abandonat el so 

i el ritme de la cançó, 

l’únic que us redimia 

de tanta pretensió.

Tant és si canteu floretes 

o la vida dura

del treballador, 

les orelles son estretes, 

ningú sotja tanta llagrimeta

ni creu que aneu de debò.

Però llueix fer veure 

que se us admira i coneix, 

fins i tot a la majoria, 

que no us escolta

i ni tan sols us llegeix.

Malgrat tot seguiré fent poemes, 

ni que sigui per pur onanisme, 

per apaivagar les pròpies penes, 

per notar la sang a les venes, 

com un joc d’espiritisme 

d’algú que ni tan sols és creient.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig de 2025.