"PARANOIES INDUÏDES"
Tan sols resta un regalim,
plugim que no adoba la terra,
desferra del que fou un cim,
camí angost per on discórrer.
Transcorren obagues serres
guerres alienes en què morim.
Regnen paranoies induïdes,
druides apòcrifs sense rostre
-sostre de vidre per esqueixar-
deixen un rastre que enverina,
pentina neurones sense sostre,
mostra un gran buit on no n’hi ha.
Ens aferrem al foc que crema,
prémer el gallet no és cap opció,
poció de raïm sense verema,
crema de somnis sens solució,
munió de malsons per poder esprémer
l’extrema feblesa i desesperació.
Francesc Marcé i Puig
15 de novembre del 2026.