"SOLITUD"
Solitud, vella enemiga,
-de tu ja m'havia oblidat-
ets com la mala espiga,
semblaves no ser-hi prô has tornat.
No et vull com a companya,
ja no et vull al meu costat,
maleïda assetjadora,
mai t’hauria d'haver albirat.
Miratges de companyonia
brunzien en un cel desmesurat
-tant era de nit o de dia-
Tan sols resta la tristesa,
tan sols resta l’enyorança,
quan s’esvaeix el bell nounat.
Francesc Marcé i Puig
19 de novembre del 2026.