Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

"La validesa depèn de les creences". Gregory Bateson.

Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 13,1977-2023, (imatge, disseny,comunicació i 4 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 12 llibres des d'aquest bloc, 6 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dilluns, 18 de novembre del 2024

Espècies en extinció

 "ESPÈCIES EN EXTINCIÓ" 


Com a membre pertanyent
a més d’una espècie en extinció
vull declarar ara i aquí
que fins i tot els resistents
semblen fets de cartró,
que és aigualit fins el bon vi,
que ni les dagues son punyents,
que d'on no n'hi ha no en surt solució,
que sens origen no hi ha destí,
que tot i estar amatents
prenem per realitat una il·lusió,
que sens caminar no es fa camí
i que, tot i que ens vulguin esmorteir,
no hem oblidat com tocar el crostó
ni hem renunciat a ser combatents.


Francesc Marcé i Puig
18 de novembre de 2024.



dimecres, 13 de novembre del 2024

El rellotge aturat

 "EL RELLOTGE ATURAT" 


És de sobres conegut
que un rellotge aturat
marca l'hora dos cops al dia
i no per això ens hem cregut
que ja no estigui espatllat
i ens pugui fer de guia.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



Vells

 "VELLS" 


Aquesta societat considera els vells
com simples trastos per desballestar,
andròmines improductives
que estarien més bé mortes que vives,
ginys desproveïts de cervells
als que ja no cal fer res per conservar.

En un món ple de desgavells,
que ni se'ls acudeixi protestar,
ni fer propostes optatives,
que no siguin gaire normatives,
doncs els penjaran cascavells
tot dient que estan per tancar.

O pitjor allò dels redemptors novells,
disposats a fer-se perdonar,
que els tracten com espècies en extinció,
presumint de bona intenció,
com qui conrea els seus clavells
o galleja perquè treu la mascota a passejar.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



dijous, 7 de novembre del 2024

Temps era temps

 "TEMPS ERA TEMPS" 


Temps era temps,
quan les bèsties parlaven,
n’hi havia que pensaven
que tot seria diferent.
És trist haver d’admetre,
que sols ens podem permetre
jugar a l'etern retorn.
La bèstia ja era al forn
abans que la caçaren
i tothom resta indiferent.
Diuen que cerquem consol
amb què no hi ha res nou sota el sol,
però més aviat es tracta
de què som esclaus d'un pacte,
que ens furta la memòria,
repetint sens descans la història.
Ens volen fer creure que avançar
és donar voltes a la sínia,
si ho fem amb prou eufòria,
atents a la darrera consigna,
cada día tornant a començar.
Nois, que aquesta cinta està molt vista.
Potser que juguem fora de pista.


Francesc Marcé i Puig
7 de novembre de 2024.



dimarts, 22 d’octubre del 2024

El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura"

 Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol de l'article.

Marcé i Puig, Francesc, El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-prágmatica al análisis de la comunicación. Barcelona, ICE de la UB, 1977.


RESUM

Podríem dir que al llarg de les pàgines següents, abordem bàsicament dues tasques paral·leles. La primera d'elles és metodològica; la segona descriptiu-hermenèutica. Dit en altres paraules, les nostres pretensions abasten, d'una banda la cerca d'una metodologia adequada per a l'anàlisi dels missatges i de la seva utilització pels usuaris; d'altra banda, l'intent d'aportar noves dades referents al procés de decodificació dels missatges fílmics.

Una cosa positiva creiem haver assolit en tots dos sentits. La determinació del grau de validesa de les nostres aportacions la deixem en mans del lector, que sempre posseirà un criteri més imparcial que el nostre, respecte a aquestes.

La majoria d'autors s'han centrat en un i altre aspecte de la comunicació. Uns s'han dedicat a l'estudi de l'àrea denominada semàntica o sintàctic-semàntica; d'altres han dirigit la seva atenció a la pragmàtica, fent omissió de les anteriors. Nosaltres intentem aquí, tímidament, posar en relació ambdues àrees assenyalades. Intentem no deslligar l'estudi dels missatges d'aquells que els utilitzen i a la inversa.

Una tesi que presideix tot aquest treball és la que el codi general, ideologia o sistema de valors que posseeixi el subjecte, i que va ser après al llarg de la seva història, determina la seva percepció i interpretació del món. El subjecte buscarà aquells missatges que estiguin estructurats de la mateixa manera que el seu codi, o intentarà organitzar els missatges que rep d' acord amb el codi esmentat, i tot això per tal de poder confirmar la permanent validesa del mateix.

Tot això ens ha de fer pensar que és summament possible que els individus cometin gran quantitat d'errors en la seva codificació i interpretació de la realitat.

 Del que hem dit se’n pot desprendre fàcilment quins seran els nostres dos objectius principals: Determinar de la forma mấs objectiva possible, les dimensions i categories dels codis dels individus. Establir, finalment, com actuen aquests sistemes en la seva percepció de la realitat.

Arribats a aquest punt, ens podem adonar del greu perill que correm. Si hem dit que la ideologia dels subjectes determina la seva percepció de la realitat, podem aplicar-nos l'axioma a nosaltres mateixos. Fins a quin punt el que arribem a determinar com a codi del subjecte no es trobarà en certa mesura impregnat de les nostres pròpies categories?. La metodologia emprada pretén esmenar, en el possible, aquest problema, que ve agreujat pel fet que el mètode tingui com a base els missatges i l' objecte d' estudi siguin els missatges mateixos. Som conscients, d'altra banda, que la pregunta formulada, malauradament. ha de ser resposta, en part, de forma afirmativa. Si la ideologia ha de ser entesa com el conjunt de regles semàntiques que serveixen per generar o codificar missatges la ciència mai estarà lliure d'un determinat fons ideològic. L'objectivitat absoluta és purament utòpica. L’observació "fenomenològica" d'una mateixa seqüència de fets pot ser puntuada de molt diverses maneres segons quina sigui l'experiència individual o cultural d'aprenentatge, al respecte, de l'observador. Els experiments sobre percepció dels psicòlegs de la Gestalt poden ser una prova del que s' ha dit.

No ens ha de desanimar, però, el possible fatalisme del que acabem de dir. És un risc que cal córrer i anem a córrer-l’ho.

Al marge d'això últim, hem de dir que el present treball no pretén ser gens definitiu, sinó només els primers passos vacil·lants en un món en el qual encara queda molt per explorar.

Assenyalarem ara, molt per sobre, per a orientació del lector, el contingut de les diferents parts d'aquesta obra.

A la primera part tenim tres capítols. En el primer s' estableixen els llaços de la present investigació amb una altra d' anterior. En el segon es determina el marc teòric general sobre el qual es recolza tot el treball realitzat. En el tercer, s'aborden els aspectes metodològics, tant d' àmbit general com concret.

La segona part aclareix tot un seguit de punts referents al llenguatge descriptiu emprat, que poden ser importants per a la seva comprensió.

En la tercera part es presenta l'anàlisi semantica del film utilitzat i a continuació, es procedeix a desenvolupar els diferents passos del mètode en dos casos individuals concrets. Podrem veure aquí com els diferents codis individuals influeixen de diferent forma en la percepció i interpretació del film.

La quarta i última part es troba dividida en dos capítols. En el primer, s' estudien els sistemes de valors propis de cada classe social, podent-se determinar l'existència de diferències entre aquestes. En el segon, s'analitzen les formes d'actuacions d'aquests codis en la descodificació del film, podent arribar a determinar-se la presència de mecanismes pragmàtics diferencials de cada classe social.


Francesc Marcé i Puig, 1977



dilluns, 21 d’octubre del 2024

El dimoni escuat

 "El DIMONI ESCUAT"

De dimonis escuats
n'hi ha per molts racons, 
n'hi ha d’estranys i de nostrats 
tot i no sortir a les cançons,
tafaners, esgarriacries 
o caragirats infiltrats.
Tots ens volen fer passar el fred,
carregats de teories,
aprofitant qualsevol calfred.
Del que sembla que no en queda 
és de gaires pastorets 
que, sens rebre cap moneda, 
facin trontollar parets.
Us convido a què cerqueu 
el vostre dimoni escuat 
i si mai és que el trobeu 
crideu-li fort : patrip, patrap.


Francesc Marcé i Puig
21 d’octubre de 2024


divendres, 18 d’octubre del 2024

Vents

"VENTS" 


Perquè fa tant de vent darrerament?.
Marinades n'hi ha hagut sempre,
llevantades ocasionals
i tramuntanes cap al nord
amb molt de temperament.
Potser perquè s'acosta novembre.
No és pas per qüestions personals,
ni perquè el temps vulgui fer-se el fort.
Potser és per dir que el seu alè no és mort,
com si fossin ratxes emocionals.
O per poder oblidar el setembre
i que ja no calgui fer esment
de si s'ha arribat o no a bon port.
O per fingir una fera lluint els ullals,
però que sols aspira a ser membre
de qualsevol lògia sens fer jurament.

Núvols, pluja i vent polifònics
s’han apropiat dels darrers mesos
i ho han fet de forma impenitent
com si estiguessin compromesos
per estranys vincles ucrònics
dels que no en tenim coneixement.


Francesc Marcé i Puig
18 d’octubre de 2024.


dimecres, 16 d’octubre del 2024

Tardor

 "TARDOR" 


Un seguici de dies rúfols
de cels negrosos i encapotats,
corrues de llamps encadenats
seguits d'un sol tro continuat,
un sol escàpol rere els núvols,
dies perdent la identitat.
Sembla que cada any ens sorprèn,
ens ve de nou i ens corprèn,
com si mai res semblant hagués passat,
com un preàmbul del nostre hivern,
com l’extinció de tot caliu,
com ocells expulsats del niu
que encara no han après a volar.
Absència de campanes al campanar.
Hom diu que els afectes segueixen el temps,
a voltes prô sembla que l’oratge
esdevé lladre del coratge
 i dels delits que li resten a la gent.


Francesc Marcé i Puig
16 d’octubre de 2024.



dimarts, 15 d’octubre del 2024

Contrastos

 "CONTRASTOS" 


El món és fet de contrastos,
uns s'estimen malgrat tot,
d'altres sempre tirant-se els trastos.
A alguns tot se'ls en fot,
per d'altres tots els minuts són nefastos.
Al dia sempre li segueix la nit,
no hi ha memòria sense oblit.
Alguns creixen amb el soroll,
a d'altres els fa anar de corcoll.
Hi ha qui no viu sense adorar,
hi ha qui fuig d’ídols com del dimoni.
 Alguns no saben si pujar o baixar,
per d'altres la decisió fa patrimoni.
Hi ha alts i baixos, savis i estúpids,
grassos i prims, deprimits i eufòrics,
uns són decidits i d’altres tímids,
uns són literals i d’altres metafòrics.
Alguns sempre a boca de canó,
d’altres sempre dissimulen.
Hi ha qui no sap dir que no,
per d’altres els nos s’acumulen.
Alguns volen salvar el món,
d’altres esperen que el món els salvi.
Hi ha qui adora fer de rodamón,
d’altres sols pensen en l’estalvi.
Tot això és llei de vida.
Sols hi ha un contrast deplorable.
Cada cop són més sens cap eixida
 i molt pocs engreixant més l’estable.


Francesc Marcé i Puig
15 d’octubre de 2024.



dissabte, 12 d’octubre del 2024

Cridòria

 "CRIDÒRIA" 

Per què criden tant aquesta gent?. 
D'on surt tota aquesta cridòria?
No és per desesper ni per eufòria.
Tampoc són crits d’alliberament.
Sols són addictes al xivarri.
Ni tan sols són gent del barri
reivindicant la pròpia història.
Encara menys crits de victòria
celebrada clamorosament.
Quelcom hi ha d'haver que els encaparri
volent fugir d'algun turment.
Potser és por al buit i a la disfòria,
cerca absurda de reconeixement,
captius d'una roda giratòria,
sense objectiu ni cap memòria,
amb absència de tot plantejament,
ni qualcuna arrel que els amarri,
tan sols passar el dia i anar fent.
Ostatges del seu món egocèntric
escampant arreu brossa vexatòria,
movent-se en cercles concèntrics,
sens saber d’on bufa el vent.


Francesc Marcé i Puig
12 d’octubre de 2024.


dilluns, 7 d’octubre del 2024

Jugant a escacs

 "JUGANT A ESCACS"

Voreres plenes d'espinacs
i de cases sense sostre,
boscos de pins plens d'escorpins,
mallerengues sense rostre,
cavallers alçats sense dracs,
princeses muntant dofins,
tots dient: el món és nostre,
amb vestits fets de parracs,
aixequen el vol els matins,
tot esperant les postres.
Que algú els digui: fins aquí,
gemegant no és fa camí,
ni resant el parenostre,
més aviat jugant a escacs.


Francesc Marcé i Puig
7 d’octubre de 2024.



Un senyor i una senyora

 "UN SENYOR I UNA SENYORA"


Un senyor i una senyora
endavant i via fora.
Una senyora i un senyor
que no van de flor en flor.
Amb un plat de macarrons
esquivant tots els turons.
Potser un dia arribarà
que ningú sàpiga si n'hi ha.
Si algú pregunta perquè
ves a saber si és de bona fe.
Caminant o a saltirons
seguiran carregant canons,
seguiran espolsant l'estora.
No avança qui sols s'enyora.


Francesc Marcé i Puig
7 d’octubre de 2024.



dissabte, 5 d’octubre del 2024

Herois?

 "HEROIS?"

Per quins set sous volem herois?.
Per dur-los en escapularis
 i sentir-nos més cofois?.
Per poder resar rosaris 
i que ens tractin de bons nois?.
Potser que esdevinguem corsaris
rebentaires de bocois,
intrèpids exploradors 
a qui no acoquinen les pors,
descobrint cada dia nous mons, 
lluny dels eixams de mansois 
i de discursos eixordadors,
amb esperit de rodamón. 
No ens venguem per dos denaris,
que Roma no paga traïdors.
Cabdills, ni aspres ni xirois.


Francesc Marcé i Puig
5 de setembre de 2024.


Primeres impressions

 "PRIMERES IMPRESSIONS"

Les primeres impressions 
mai són bones conselleres, 
plenes de pressuposicions 
solen ser traïdorenques, 
oculten els rerefons 
rere les nostres ulleres.

Ens impedeixen veure 
més enllà de prejudicis
precipiten els judicis,
confonent vida amb lleure.
Ens aboquen a jeure 
a la vora de precipicis.

Cal no deixar-se endur 
per rauxes primerenques, 
per un delit immadur 
o febrades estiuenques.
Tan sols un xic més enllà, 
darrere les bambolines, 
s'hi poden amagar joguines 
difícils d'imaginar.


Francesc Marcé i Puig
5 de setembre de 2024.


dimarts, 1 d’octubre del 2024

Ressona el silenci

 "RESSONA EL SILENCI"

Quina joia el silenci 
quan ressona als tendons 
tot obrint la mirada 
que cerca nous horitzons,
acaronant els miralls 
d'una nit estelada 
que del so ens dispensi
engalipant les desil·lusions.


Francesc Marcé i Puig
1 d’octubre de 2024.


Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader