Fantasies

 "FANTASIES"

Avui escriuré un sonet que no soni, 

dedicat a algú que no existeix, 

així no hi ha perill de què abandoni 

a qui l'estima amb escreix.

És l'avantatge dels éssers de somni 

a qui sols despulla qui els vesteix, 

que permeten fer-se l'orni, 

tot i no haver-hi cap espiga al seu feix.

Compte però, que un empatx de fantasia, 

tant si és de nit com al migdia, 

pot fer anar pel pedregar

a qui sols persegueix quimeres 

sens haver viscut mai de veres 

i que sols sap tirar sens engaltar.

Francesc Marcé i Puig

6 de maig de 2025.

Collons!

 "COLLONS!"

Rellegint els poemes 

que el pare dedicà a la mare 

quan ella ens va deixar, 

l'he recordat assegut a taula, 

perdent de cop la flema, 

com si cerqués empara 

al sojorn d'un déu llunyà, 

sens que valgués cap paraula, 

descarregant breument la ira

de continguda impotència, 

com qui res no espera del demà.

Cop de puny sobre la taula 

i de l’ànima un “collons!, 

com si la mala paraula 

fos com ara un passaport

per refer nous horitzons.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.

Rebuscant

 "REBUSCANT"

Rebuscant en el mar de lletres 

de tantes fesomies conegudes 

que tinc ànsia per descobrir; 

com si caminés a les palpentes 

per dreceres desconegudes, 

però albirant un bon destí; 

cercant el meu mateix reflex 

en tant d'altres que em van precedir;

vaig acotant un món complex, 

a voltes més simple del que hom pot predir.

És una cadena, baula a baula, 

que, avançant com gata maula, 

pot mutar en diabòlica espiral 

vers un univers novell sense fi.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.

El no-res

 "EL NO-RES"

El no-res ha vingut per quedar-s’hi.

La xerrameca del mareig quotidià 

es fon en turbulències que no pot aturar.

No cal cap geni que intenti escarrassar-s'hi;

ningú sap cap on la bola pot girar, 

ni tan sols si demà encara girarà.

Ni amb prou feines una bona catarsi 

pot transmutar les espigues en pa. 

Tan se val què pugui passar o què passi 

quan sols es fingeix que es gesta un demà.

Benvingut sigui doncs el no res 

en el nou regne de la buidor, 

on tan és un cop de peu com un bes, 

un hotel de luxe com una presó. 

Que cadascú porti doncs el seu pes, 

però, si us plau, deixeu de fer el ploricó.

Francesc Marcé i Puig

29 d’abril de 2025

No res

 "NO RES"

Ni poc, ni massa, ni gaire, ni gens, 
no res.
Sovint hi ha massa coses que no fan el pes.
No sou ni tu, ni ells, ni altres, ni nosaltres.
Potser massa brogit empotinant l'ambient, 
empastifant les aigües d'un gran torrent, 
parint a tort i a dret massa “vosaltres”, 
un espantall sens ànima que no se sap on és,
que no és poc, ni massa, ni gaire, ni gens, 
no res. 

Francesc Marcé i Puig 

28 d'abril de 2025

Cap vell jou

 "CAP VELL JOU"

Fugint de les galernes que ens assetgen

vaig aterrar als teus braços, 

lluny de tempestes botifleres 

i de golafres que et desmengen.

Recorrerem noves lleres 

malgastant amor a cabassos.

I si mai en tenim prou, 

ens direm adéu sens enrenou, 

que la nostra fal·lera no admet recança, 

doncs no la tenalla cap vell jou, 

ni vol reblar cap mancança.

Tot just un jaç on tot és nou

 i on tot despit hi fa vacança.

Francesc Marcé i Puig

26 d’abril de 2025.

Pell suau

 "PELL SUAU"

Pell suau, tela de seda,

llenç de lli o de cotó, 

no pas de nylon o cartró, 

perdut en tan dolsa cleda, 

pel teu tossal fent incursió; 

caçador en temps de veda, 

endinsant-se a la fageda 

que li fa de protecció. 

Confluïm  sense sordina 

deixant caure la cortina, 

sens finestra ni porticó, 

amb un cor que no es refreda, 

lluny de la caverna de Plató, 

com dos cossos d’excursió

sens pilot a la cabina, 

dos alens que es conjuminen, 

com si sols bateguéssim tu i jo.

Francesc Marcé i Puig

11 d’abril de 2025.

Ni

 "Ni"

Ni tovalles esfilagarsades, 

ni núvols atrotinats, 

ni cap hivern que no neva, 

ni déus sol esbiaixats; 

cap vivència si no és nova; 

prou de despertars malcarats 

o moixaines massa estovades.

Tampoc recances dins del cap, 

ni il·lusions forassenyades, 

ni pluja dalt del terrat, 

ni cap elf posant a prova; 

cap pedra dins del pap; 

prou aus fènix d’ales retallades 

o que el foc se'ls hi ha apagat.

Ni muntanyes que s'obren soles, 

ni mars oberts per on passar, 

ni tempestes descontrolades, 

ni rumiar si després d’ara hi ha demà, 

ni deixar cap desig mig esberlat.

Cap desencert inoportú.

Qui ara té el torn de paraula... 

                                                   I tan sols tu.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2025.

Noves albades

 "NOVES ALBADES"

Ombra plaent, 

dolça onada, 

terra punyent 

que a tots empara, 

just quan el jorn 

tot just s'acaba.

Sol fugisser 

d'altres contrades, 

que cerques recer 

i ho fas endebades.

Reflex d'espill 

de cor amatent.

Calor de forn 

que viu de lloguer 

quan van maldades.

Ai pobre fill 

d'esguard falaguer, 

mancat de sojorn, 

fidel de les fades; 

ja arribarà el teu torn

en noves albades.

Francesc Marcé i Puig

5 d’abril de 2025.

Paga la pena

 "PAGA LA PENA"

Paga la pena fer camí 

malgrat no és tingui cap destí, 

potser per allò que és diu 

que més val el viatge 

que l'arribada a port. 

No fa falta cap motiu, 

ni cap excés de coratge, 

ni invertir-hi un gran import; 

sols prou esma per subsistir 

i prou força per resistir. 

Si ataquen no retrocediu, 

prô si cal pagueu peatge. 

No serveix pas fer-se el mort.

Prô diguin el que diguin, 

sovint va bé saber on vas. 

No assolir mai l’objectiu 

et transmuta en hostatge 

de la zona de confort; 

com un llibre en un prestatge 

sense que mai se’l mirin; 

com un foc sense caliu; 

com viure en un miratge.

Més val ser un cas com un cabàs, 

per molt que d’altres se’n riguin.

Francesc Marcé i Puig

4 d’abril de 2025.

Les quatre estacions

 "LES QUATRE ESTACIONS"

Ni a l'estiu tota cuca viu, 

ni l'hivern és cap infern.

Que a la tardor no governi el plor, 

ni a la primavera la falsa espera.

Tan sols els pollets fan piu piu.

Cap bon moment és etern, 

ni totes les flors fan bona olor.

Sols qui massa espera desespera.

Que no ens toqui el voraviu

aquell pànic a l'avern 

que ens fa anar de corcó.

Diu la saviesa popular 

que, per tal de fer drecera, 

no deixem la carretera.

Però tampoc cal refiar-se’n massa, 

doncs no sempre any empeny 

qui tan sols dia passa.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Qui ho havia de dir

"QUI HO HAVIA DE DIR"

Qui ho havia de dir

que aquell gran esperit 

sols era esperit de vi.

Sols qui té grans esperances 

acaba amb grans decepcions, 

si són sorgides de recances 

o de falses il·lusions.

Sentit tràgic de la vida, 

metzina per gent adormida, 

que viu a empentes i rodolons, 

quan amb prou feines reeixida 

li esbotzen les raons.

Sovint ens deixem emmirallar 

per qui sols ens vol anorrear.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Coïssor

 "COÏSSOR"

Coïssor de cel, 

coïssor de vida,

formigueig d'estel,

formigueig a mida;

vestit que no abriga.

Que fàcil deixar-se endur 

per un judici massa dur.

Que fàcil tirar un vel 

sens trobar l'eixida;

confondre cabells amb pèl; 

o engegar-ho tot a dida 

si les cames fan figa.

A voltes massa madur, 

a voltes massa insegur, 

a voltes tan rebel, 

a voltes massa fidel.

Mai l’ànima arraulida. 

Francesc Marcé i Puig

2 d’abril de 2025

Mal digerir

 "MAL DIGERIR"

De tant mal digerir 

s'acaba amb oclusió intestinal, 

així com de tant dormir 

se'ns passen per l'engonal.

Els caps massa eixerits 

destorben als qui fan i desfan.

S'estimen més que ens piquem els pits,

que siguem cada dia més bons jans.

És la cultura del silici 

maquillat de gaudi o desfici, 

a la que no hi guanya ningú, 

ni tan sols els amos del grisú.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Rituals

 "RITUALS"

No cal obsessionar-se 

amb rituals encarcarats 

encara que ens ho diguin 

els guardians de la moral, 

aquells per qui cuidar-se 

és anar tapant forats, 

no fos que els resultats siguin 

quelcom fora del normal.

Ai, aquests que ens volen 

ben drets i alineats, 

més val que no menystinguin 

allò que és mostra desigual, 

les aus que no volen 

com ovelles en ramat.

Ara que no ens vinguin 

amb aquest sacramental.

Que malgrat que siguem orbs, 

coixos o passerells

gràcies als seus bons oficis, 

també gaudim d’altres desficis

que no ens deixen tan mesells, 

tot i que per ells siguin sols destorbs.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.