Ni

 "Ni"

Ni tovalles esfilagarsades, 

ni núvols atrotinats, 

ni cap hivern que no neva, 

ni déus sol esbiaixats; 

cap vivència si no és nova; 

prou de despertars malcarats 

o moixaines massa estovades.

Tampoc recances dins del cap, 

ni il·lusions forassenyades, 

ni pluja dalt del terrat, 

ni cap elf posant a prova; 

cap pedra dins del pap; 

prou aus fènix d’ales retallades 

o que el foc se'ls hi ha apagat.

Ni muntanyes que s'obren soles, 

ni mars oberts per on passar, 

ni tempestes descontrolades, 

ni rumiar si després d’ara hi ha demà, 

ni deixar cap desig mig esberlat.

Cap desencert inoportú.

Qui ara té el torn de paraula... 

                                                   I tan sols tu.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2025.

Noves albades

 "NOVES ALBADES"

Ombra plaent, 

dolça onada, 

terra punyent 

que a tots empara, 

just quan el jorn 

tot just s'acaba.

Sol fugisser 

d'altres contrades, 

que cerques recer 

i ho fas endebades.

Reflex d'espill 

de cor amatent.

Calor de forn 

que viu de lloguer 

quan van maldades.

Ai pobre fill 

d'esguard falaguer, 

mancat de sojorn, 

fidel de les fades; 

ja arribarà el teu torn

en noves albades.

Francesc Marcé i Puig

5 d’abril de 2025.

Paga la pena

 "PAGA LA PENA"

Paga la pena fer camí 

malgrat no és tingui cap destí, 

potser per allò que és diu 

que més val el viatge 

que l'arribada a port. 

No fa falta cap motiu, 

ni cap excés de coratge, 

ni invertir-hi un gran import; 

sols prou esma per subsistir 

i prou força per resistir. 

Si ataquen no retrocediu, 

prô si cal pagueu peatge. 

No serveix pas fer-se el mort.

Prô diguin el que diguin, 

sovint va bé saber on vas. 

No assolir mai l’objectiu 

et transmuta en hostatge 

de la zona de confort; 

com un llibre en un prestatge 

sense que mai se’l mirin; 

com un foc sense caliu; 

com viure en un miratge.

Més val ser un cas com un cabàs, 

per molt que d’altres se’n riguin.

Francesc Marcé i Puig

4 d’abril de 2025.

Les quatre estacions

 "LES QUATRE ESTACIONS"

Ni a l'estiu tota cuca viu, 

ni l'hivern és cap infern.

Que a la tardor no governi el plor, 

ni a la primavera la falsa espera.

Tan sols els pollets fan piu piu.

Cap bon moment és etern, 

ni totes les flors fan bona olor.

Sols qui massa espera desespera.

Que no ens toqui el voraviu

aquell pànic a l'avern 

que ens fa anar de corcó.

Diu la saviesa popular 

que, per tal de fer drecera, 

no deixem la carretera.

Però tampoc cal refiar-se’n massa, 

doncs no sempre any empeny 

qui tan sols dia passa.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Qui ho havia de dir

"QUI HO HAVIA DE DIR"

Qui ho havia de dir

que aquell gran esperit 

sols era esperit de vi.

Sols qui té grans esperances 

acaba amb grans decepcions, 

si són sorgides de recances 

o de falses il·lusions.

Sentit tràgic de la vida, 

metzina per gent adormida, 

que viu a empentes i rodolons, 

quan amb prou feines reeixida 

li esbotzen les raons.

Sovint ens deixem emmirallar 

per qui sols ens vol anorrear.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Coïssor

 "COÏSSOR"

Coïssor de cel, 

coïssor de vida,

formigueig d'estel,

formigueig a mida;

vestit que no abriga.

Que fàcil deixar-se endur 

per un judici massa dur.

Que fàcil tirar un vel 

sens trobar l'eixida;

confondre cabells amb pèl; 

o engegar-ho tot a dida 

si les cames fan figa.

A voltes massa madur, 

a voltes massa insegur, 

a voltes tan rebel, 

a voltes massa fidel.

Mai l’ànima arraulida. 

Francesc Marcé i Puig

2 d’abril de 2025

Mal digerir

 "MAL DIGERIR"

De tant mal digerir 

s'acaba amb oclusió intestinal, 

així com de tant dormir 

se'ns passen per l'engonal.

Els caps massa eixerits 

destorben als qui fan i desfan.

S'estimen més que ens piquem els pits,

que siguem cada dia més bons jans.

És la cultura del silici 

maquillat de gaudi o desfici, 

a la que no hi guanya ningú, 

ni tan sols els amos del grisú.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Rituals

 "RITUALS"

No cal obsessionar-se 

amb rituals encarcarats 

encara que ens ho diguin 

els guardians de la moral, 

aquells per qui cuidar-se 

és anar tapant forats, 

no fos que els resultats siguin 

quelcom fora del normal.

Ai, aquests que ens volen 

ben drets i alineats, 

més val que no menystinguin 

allò que és mostra desigual, 

les aus que no volen 

com ovelles en ramat.

Ara que no ens vinguin 

amb aquest sacramental.

Que malgrat que siguem orbs, 

coixos o passerells

gràcies als seus bons oficis, 

també gaudim d’altres desficis

que no ens deixen tan mesells, 

tot i que per ells siguin sols destorbs.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Jocs

 "JOCS"

Jocs, juguem a jocs,

jocs estrambòtics,

jocs insubstancials, 

uns jocs superflus,

d'altres necessaris, 

jocs on calen llocs,

d’ altres llunàtics,

jocs en espiral, 

jocs sense cap plus,

sols abecedaris.

Jocs per competir,

d’altres solidaris, 

jocs on calen focs, 

o amb final inconclús, 

alguns jocs fanàtics, 

jocs tan sols per eixir 

o per llepat-se els llavis.

Som tan mal jugadors 

que a les pedres veiem flors

tot creient-nos savis 

i per tal de no patir

sovint restem 

amb la mel als llavis 

i amb cara de badocs. 

Francesc Marcé i Puig 

1 d’abril de 2025.

El dia després

 "EL DIA DESPRÉS"

Eclipsi de sol, 

pols de lluna, 

tan sols borrissol 

amb gust de pruna, 

o fava tendre 

que no es pot vendre.

Eunucs de dol 

regnen la runa 

sota una col

difícil d'estendre, 

com un corriol 

amb fita comuna 

que ningú sap entendre.

Tant de desconsol

per sols una engruna 

fàcil de prendre, 

que ni inflama grisol, 

ni dona fortuna.

Amb ulls de mussol 

negat per aprendre, 

mancat de llacuna 

on perdre el control.

Tot just marejol 

per tempesta bruna, 

com si acomplís consol 

el fet de suspendre, 

com si ja n’hi hagués prou 

amb el fet de pretendre, 

restant al subsòl.

Francesc Marcé i Puig

30 de març de 2025.

La puput

  "LA PUPUT" 

Avui ha tornat la puput 

de la seva estada a l’Àfrica.

No para amb son bec punxegut 

i sa ploma fantàstica, 

cercant un i un altre cuc.

Però tot i el plomatge espatarrant,

diuen que la pobra put.

No cal fer-hi política,

ni plantar-li cap escut.

No és pas res preocupant.

Perfecte no hi ha ningú.

Fins i tot en un món rodó 

qui més qui menys fa pudor.

Francesc Marcé i Puig

23 de març de 2025.

Llamps i trons

 "LLAMPS I TRONS" 

Llamps i trons, 

olor de terra molla, 

desvetllant el temps perdut, 

l'oratge que ens colla, 

desvetllant el cor eixut.

Rius i pons, 

engolint la ment folla, 

no passant mai més per l'embut.

Ni el pollet ni la polla, 

ni un gall esmaperdut;

ara cal fer bullir l'olla, 

malgrat tot sigui brut.

Tornem a començar;

ha tornat la puput.

Tant és l'ahir com el demà;

mai sabrem què ens ha mogut.

Francesc Marcé i Puig

23 de març de 2025.

Recerca i disseny de producte (Projecte automoció)

  RECERCA I DISSENY DE PRODUCTE (PROJECTE AUTOMOCIÓ) -Una experiència didàctica-

Nota: Aquest llibre es pot obrir i descarregar clicant  a dalt al títol d'aquest article. 

Imatge de la portada del llibre

Resum:

 Presentem en aquest llibre el resultat de l'experiència didàctica que és va realitzar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, en el marc de l'especialitat de Disseny, durant els cursos 1989-90 fins el 1991-92. 

Tota l'especialitat es va organitzar entorn de la realització d'un projecte global centrat en l'ambit de l'automoció. L'objectiu: dissenyar un model d'automòbil adequat per una població específica a determinar. Això va implicar tot un treball previ de recerca psicosocial encaminat a l'estudi de la possible població. 

A les pàgines següents anirem desgranant les diferents passes necessàries, que varem seguir per poder desenvolupar tot aquest projecte. Ho acompanyarem d'imatges dels esbossos, renderings i maquetes realitzades pels alumnes. Esperem que sigui d'utilitat a altres docents i dissenyadors com a experència didactica.

Francesc Marcé i Puig 

19 de març de 2025.

Petit desfici

 "PETIT DESFICI"

Petricons de vespes molles,

engarjolades a les  olles, 

es mengen totes les molles, 

desfilant a tota virolla, 

com si fossin mosques folles

marxant sobre les tovalles.

No és cap ninot de falles, 

ni fruit de massa ampolles, 

ni la testa fent bombolles.

Podeu dir: què t'empatolles?.

Ni tan sols fas pessigolles.

Ni esquinces pas les malles, 

ni aties les rialles, 

ni obres noves batalles, 

ni engendres noves colles, 

ni tampoc trenqués argolles 

amb el verb amb què forfolles

idees bocamolles.

Perdoneu-me l’exercici.

Tampoc n’hi havia per tant.

No vull acabar a l’hospici, 

condemnat com la gent gran.

Sols ha estat un desfici, 

dels que hi ha de tant en tant.

Francesc Marcé i Puig

18 de març de 2025.

Que els bombin a tots

  "QUE ELS BOMBIN A TOTS"

Que bombin a tots aquests farsants,

que juguen el joc de bons i dolents 

des del seu pedestal estant.

No deixeu que us confonguin 

amb els seus cants eixordants, 

amb sa xerrameca ardent, 

on ens tracten de passerells 

i el que ens volen és ben mesells.

Cap d’ells és millor que els altres. 

Tots tallats del mateix patró.

El que els sobra son galtes.

Tothom aplaudint amb les orelles, 

com si n'hi hagués lliures de faltes, 

com si n'hi hagués cap de més bò.

Molts ni saben el que volen 

però tot ho recargolen.

No anem enlloc amb aquests cabdills, 

que encara es creuen investits per déu, 

sens saber a qui serveixen.

No som ni serem mai els seus fills.

Sols ens volen serfs  del seu feu.

Per on van les plantes no creixen.

Sols són simples espantalls,

retorçant-se en ses abjectes balls.

Francesc Marcé i Puig

6 de març de 2025.