Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

"La validesa depèn de les creences". Gregory Bateson.

Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 16, 1977-2026, (imatge, disseny,comunicació i 7 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 15 llibres des d'aquest bloc, 8 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


diumenge, 15 de novembre del 2026

Paranoies induïdes

 "PARANOIES INDUÏDES"


Tan sols resta un regalim, 
plugim que no adoba la terra, 
desferra del que fou un cim, 
camí angost per on discórrer. 
Transcorren obagues serres 
guerres alienes en què morim. 

Regnen paranoies induïdes, 
druides apòcrifs sense rostre
-sostre de vidre per esqueixar- 
deixen un rastre que enverina, 
pentina neurones sense sostre, 
mostra un gran buit on no n’hi ha. 

Ens aferrem al foc que crema, 
prémer el gallet no és cap opció, 
poció de raïm sense verema, 
crema de somnis sens solució, 
munió de malsons per poder esprémer 
l’extrema feblesa i desesperació. 


Francesc Marcé i Puig 
15 de novembre del 2026.



Maleïda melangia

 "MALEÏDA MELANGIA"


Esquinçades les contrades 
per on navega el delit, 
brolla salvatge la nostàlgia, 
mal vingudes rierades 
d'amarga enyorança i despit, 
talment llòbrega neuràlgia.

Suors fredes burxen les entranyes, 
desconxant, amb moviments compulsius, 
gotes de lluor que ara escanyen 
atemorint els morts i els vius, 
sempre nedant entre dues aigües 
que conflueixen en un mateix riu.

Maleïda melangia,
maleïda lladre del temps, 
maleït temps que engoleixes 
afectes i sentiments, 
maleït cor que panteixes 
com si ja no hi hagués cap dia.


Francesc Marcé i Puig
15 de novembre del 2026.


dijous, 5 de novembre del 2026

Records virtuals

 "RECORDS VIRTUALS" 


Algú sap perquè actualment 
tan sols sabem viure el present 
com una mercaderia, 
destinada als pretendents 
que ens compren la fantasia, 
que reblen falsos fonaments?.

Algú sap perquè actualment 
-tant parlar de l'ara i aquí- 
no vivim el que vivim 
sinó tant sols l'enllaunament, 
com talismà per subsistir, 
satisfent la galeria?. 

Algú sap perquè actualment, 
entrampats pel fals passat, 
sens temps a venir ni recent, 
capbussats en melangia, 
ens rebolquem a bastament 
en el que vam somiar un dia?.


Francesc Marcé i Puig 
5 de novembre del 2026.



dimarts, 3 de novembre del 2026

Escorrialles

 "ESCORRIALLES"


Degota i degota 
la bota de Sant Ferriol, 
ja no bota la pilota, 
les formigues van de dol.

No va a escola la neurona, 
cap patufet sota una col,
cap alè no esperona, 
cap desig emprèn el vol.

Les lluors són esvaïdes, 
els terratrèmols somiats, 
es clouen les eixides 
en immens orgue de gats. 

Tot just escorrialles 
d’un passat enyorat 
que, com ninot de falles, 
el foc ha endrapat. 


Francesc Marcé i Puig 
3 de novembre del 2026.


dimarts, 27 d’octubre del 2026

Vol efímer

 "VOL EFÍMER"


Veig volar les merles, 
sento piular els estornells, 
amb cada vol, 
amb cada piuladissa 
s'enduen la meva pell.


Francesc Marcé i Puig
27 d’octubre del 2026.


Mal temps

 "MAL TEMPS"


Quan el temps ofega, 
quan el temps s'esmuny, 
segons, minuts i hores 
colpidors com un puny.

Cada batec oblidat, 
lluny de cap espetec, 
gra de pols dins d'un plat, 
lluny de cap frec a frec. 

Tremola cada segon, 
cada quart o mitja hora, 
bou junyit per un món 
on tot sembla a deshora. 


Francesc Marcé I Puig 
27 d’octubre del 2026.




dilluns, 26 d’octubre del 2026

Lluna buida

 "LLUNA BUIDA"


Per què m'insultes lluna
-tanta lluor supèrflua- 
si la foscor emplena 
tota engruna de runa, 

si el fil que era vincle 
roman esfilagarsat 
i cap teixidora 
pot treure’n l'entrellat. 

Si el mussol que xiscla, 
emboscat i agosarat, 
no toca quarts ni hores, 
ni recorda quan fou nat. 

Per què m’insultes lluna 
si saps que un lleó ferit 
pot tornar-se perillós: 
amb la daga al mig del pit 
es desfarà com un terròs. 


Francesc Marcé i Puig 
26 d’octubre del 2026.


dilluns, 19 d’octubre del 2026

Cloenda

 "CLOENDA"


La vida no és de cap manera;
la vida és així o aixà, 
segons el blat que hi hagi a l'era, 
segons qui l'ha hagut de segar.


Francesc Marcé i Puig
19 d’octubre del 2026




Rèquiem

 "RÈQUIEM"


Inesperat cop de ploma 
ha esborrat el paisatge 
de tot un ara i aquí, 
com l'esposa de Sodoma 
s'ha estroncat aquell viatge, 
aquell vol de colibrí.

Ja no hi ha somni vivent, 
ni cap brisa marina, 
no espurneja el sol rogent, 
ja no hi vola cap gavina. 

Aferrat a aquell miratge, 
talment cosa del destí, 
anhelant tot un demà 
-convertit en son ostatge-
ni un pessic per fer camí, 
ni cap tanca per saltar. 

Massa difunts en vida, 
massa dolls corsecats, 
massa terra abolida, 
ja no cal ni rentar els plats. 


Francesc Marcé i Puig 
19 d’octubre del 2026



dissabte, 17 d’octubre del 2026

Epitafi

 "EPITAFI"


Calleu, calleu, 
que no parli ningú, 
potser el silenci 
il·lumini algú.

Començar, començar 
i tornar a començar 
com si mai s’arribés 
del cert a començar. 

Quan les fonts ja no brollen 
i ja no plouen llàgrimes, 
els cors ferits sangloten 
i esclaten les ànimes. 

Ni suport, ni empara 
quan cavalques 
mars d’impotència 
per horitzons erms 
de tota volença. 

Solituds estavellades 
contra si mateixes, 
taules malparades 
esqueixen les vaixelles. 

Diuen que el no-res és buit, 
buit de tot el que fa el pes, 
però resulta ser curull, 
curull de tantes amargors, 
despits i solituds espúries.

Omple un buit pregon 
cada racó d’aquest món 
i tot és soroll, 
ni tan sols hi ressona 
el darrer mi bemoll. 

El pit-roig, tossut, 
es resisteix a marxar, 
el caliu d’aquell niu 
no permet oblidar. 

Posà tots els ous 
en una cistella, 
en pau descansi 
tota il·lusió novella 
-abocat el vi ranci-

COROL·LARI 

Massa sovint, 
la prudència i el seny, 
delmen afanys i il·lusions, 
tot atiant traïcions. 


Francesc Marcé i Puig 
Octubre del 2026


dilluns, 21 de setembre del 2026

No hi ha dia després

"NO HI HA DIA DESPRÉS"


No hi ha dia després, 
no hi ha dia d'avui, 
ni tan sols hi ha cap dia, 
quan de sobte es pon el cor 
i el tel que l'acollia.

Quan les espesses hores 
pugnen per no reixir, 
quan s'esberlen les vores 
i el demà enyora l’ahir. 

No hi ha delit, 
no hi ha puixança, 
no hi cap l’oblit, 
al casal de la recança. 

On són les aigües turbulentes?, 
on és l’atzur desfermat?, 
on l’airecel que prometia 
que mai més a les palpentes, 
que mai més cap pany barrat, 
maridar la nit i el dia?. 

No hi ha dia després 
quan malda el cor corprès 
per restar sempre ancorat 
al día abans de tot plegat. 


Francesc Marcé I Puig 
21 de setembre del 2026.




diumenge, 20 de setembre del 2026

A la recerca del món perdut

 "A LA RECERCA DEL MÓN PERDUT"


Cap joia de fel 
no pitja la mel 
ni empeny cap estel 
cap a horitzons d’albada.

Piuladissa de tallarol 
enjonca de la ment el vol, 
a la recerca de consol 
com moneda trobada.

No para el cervell 
amb cert desgavell, 
deixant-hi la pell 
amb cabòries de tornada.

Idees i delers 
llacen pregons carrers, 
per refer vells recers, 
lluny de cap terra cremada.


Francesc Marcé i Puig
20 de setembre del 2026.




dissabte, 19 de setembre del 2026

El xiulet de l'estornell

 "EL XIULET DE L'ESTORNEL"


Encalçat per l’esquerp xiulet 
de l'estornell, 
avui que no sé qui sóc, 
ni què sóc, ni on sóc, 
ni tan sols sé si sóc, 
-ni en parlem de perquè sóc- 
embadalit com pobre soc, 
lliscant entre cendra i foc, 
que feixuc obrir la porta, 
a un no-res que res conhorta; 
que fatxenda l’estornell
que creu dominar el joc 
i és tan sols un pobre ocell; 
que creu que és seu un món, 
que a poc a poc se li fon.


Francesc Marcé i Puig
19 de setembre del 2026.


dimecres, 9 de setembre del 2026

Saltar de l'espadat

 "SALTAR DE L’ESPADAT"


Desesmat i esmaperdut 
l’humà d’aquí i ara mateix, 
embadocat i força peix 
mentre li aixequen la camisa, 
arrapat a qui l'ha ensarronat, 
bevent sempre a galet 
tant si fa sol com fred, 
-sempre al caient de la cornisa-
ben guarnit i ben lluït, 
ullprès per qui l’engalipa, 
sens saber-se mai enredat, 
però sempre embadalit, 
addicte a comèdia i artifici, 
mai decebut per l’enganyifa, 
per tant de sopar de duro 
sens veure’n mai benefici, 
rebolcant-se en l'autoengany 
i tal dia farà un any, 
ignorant frau i parany; 
a ningú ha de sorprendre 
que de cop es deixi corprendre 
per sortillers, mags o xamans 
que, amb miraculós remei, 
prometen pau i felicitat, 
ni que sigui saltant d’un espadat.


Francesc Marcé i Puig
9 de setembre del 2026.


divendres, 4 de setembre del 2026

Tannkat i barrat

 "TANNKAT I BARRAT"


Quina temptació 
de tancar les portes 
quan du l'oratge 
mala premonició 
i esperances mortes.

L'atzur segrega 
pregons pous de llet agre, 
afanys corromputs,  
vi que s’ha fet vinagre, 
naufragi dels ets i uts. 

Venen desastres, 
diu qui els vol provocar. 
No és cosa d’astres, 
ni de manca de pa, 
ni de vestits o sastres. 

Mort l’últim home, 
doll de racionalitat, 
ja tan sols resta 
esperar que la poma 
aterri de l’arbre

(i no ens caigui pel cap). 


Francesc Marcé i Puig 
4 de setembre del 2026. 




dimecres, 26 d’agost del 2026

Passar per l'embut?

 "PASSAR PER L'EMBUT?"


“No sóc avar sinó del que he viscut” 
Màrius Torres.

Quasi finades les planúries estivals, 
engavanyats per la caterva de tecnofeudals 
i els seus daltabaixos dia a dia anunciats, 
no deixarem que el nostre esguard sigui vinclat 
per venedors de bicicletes sense pedals.

No ens aclofarem en els gemecs, 
ni en un garbuix d’inútils precs.
No ens apaivagaran falses promeses, 
ni desencertades buides proeses.
Tampoc ens perdrem en eixorcs renecs.

Ningú ens arrabassarà el que hem viscut, 
ningú ens farà oblidar quan hem nascut.

No és una simple revifalla 
d’aquell mut que sempre calla, 
ni el darrer alè del vell vençut.

Potser ja n’hi ha prou de dormir a la palla.
Potser ja n’hi ha prou de passar per l’embut.


Francesc Marcé i Puig.
26 d’agost del 2026.


diumenge, 23 d’agost del 2026

Defora i dedins

 "DEFORA I DEDINS"


Quan tot el que brolla defora, 
esdevé encongit per repetit, 
com una paraula molla 
que ja no fa bon profit, 

quin perill, el parany, l’esquer, 
de capgirar-se cap el dedins, 
defugint tot aquell mullader, 
endrapant la pròpia cua fins 

que giravoltant com un foll, 
-les seves deixalles engolint- 
hom es cregui alhora nau i moll, 

encantat fitant la bromera 
que emergeix dels seus confins, 
feliç dalt de la figuera.


Francesc Marcé i Puig
23 d’agost del 2026.

Neta la vaixella

 "NETA LA VAIXELLA"


Ensabonada i neta la vaixella, 
tasses, plats i gots a l'escorredor,
-amb els instants ben ajocats- 
convida, lluny del plany desassossegat, 
i al marge del rutinari aparador, 
a escoltar, aixecant lleument la cella,

-segrestat per blues malhumorats- 
i fondre’s dins les nits de blanc setí, 
o amb el bell xiscle grinyolat, 
temps era temps, a l'oest un bon matí, 
amb la disbauxa que ja fuig 
i els escarafalls dins del rebuig.

Potser és un somni delitós, 
potser una escletxa d’enclaustrament, 
no és pas cap núvol sospitós, 
potser no res en un sol moment, 
potser l’acord d’agulla i fil, 
potser la reina besant l’alfil.


Francesc Marcé i Puig
23 d’agost del 2026.


dimecres, 19 d’agost del 2026

Decaïments

 "DECAÏMENTS"

 

L'urc pansit esberla 
el tarannà del temps, 
una negra perla 
n'esbotza els fonaments.

Miralls d'ombres escapçades 
trossegen els records del vent; 
xiscles muts són endebades, 
núvols folls fan testament.

Qui sap on comencen, 
qui sap on acaben 
les arrels dels rius; 
qui sap com discorren, 
qui sap com menyscaben 
totes les morts dels vius.
   

 

Francesc Marcé i Puig
19 d’agost del 2026.

 

dimarts, 18 d’agost del 2026

Lluors

 "LLUORS"


Lluors que no llueixen, 
-remembrança d'estralls tibats-
retops que sols panteixen 
com globus mal llastats.

Delmats arran de platja 
l’exercit i els seus soldats, 
bramant pel mal oratge 
i els ossos masegats, 

no se'ls acut que sols lluen 
els qui per lluir han maldat, 
no aquells que només traspuen

-eixorbats i emmirallats- 
innocència i ingenuïtat: 
l'infern n’és ple d'aquest veïnat. 


Francesc Marcé i Puig 
18 d'agost del 2026. 



Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader