No em considero un poeta tot i que d'adolescent i jove en vaig escriure molts, per a mi o dedicats a persones estimades. Sempre com un acte íntim i personal. Tot i així vaig tenir la sort que gràcies al meu pare Francesc Marcé i Sanabra, un gran poeta molt prolífic i constant, encara que a vegades n'escrigui de més lliures, domino una mica la tècnica de la rima i la mètrica, que ell em va ensenyar molt aviat.
Després n'havia escrit algun més esporàdicament, quan he sentit la necessitat d'expressar sentiments (el meus poemes acostumen a tenir sempre aquest caire). Fa uns anys en vaig escriure uns quants i els vaig publicar en aquest bloc i fins ara cap més. Aquest 2 els he publicat al bloc i a Facebook per escrit. I tot i que quan un amic em va animar a gravar aquell recitat i en vaig acabar fent un vídeo, vaig dir que seria el primer i l'últim, no ha estat així. Doncs com bé em va assenyalar una amiga, això no es pot dir mai i m'ha tornat a picar el cuc i aquí teniu un altre vídeo amb els 2 darrers poemes: "Té Sentit la Vida?" i "Carpe Diem al Gronxador". Espero haver millorat una mica la tècnica, doncs aquell va ser molt improvisat i ara he fet una acurada planificació prèvia i he anat ajustant més durant el procés progressivament les imatges al text. Espero que el gaudiu, i si no és així, jo si que ho he fet realitzant-lo.
Enllaç al clip de YouTube:
Dos Poemes Desconfinats. Recitats per l'autor. Videoclip. YouTube.

Flor Natural. Jocs Florals infantils, L'Hospitalet 1967.
L'únic concurs a què m'he presentat i premi que he obtingut mai
i que, ja que n'he fet més, he pensat convertir en leitmotiv dels videoclips
com a picada d'ullet a l'època en que vaig començar i gracies a haver recuperat
la fotografia entre les coses del meu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada