Violeta Parra Tenia raó

"VIOLETA PARRA TENÍA RAÓ"

Potser cal arribar a vell per despertar.

Prou ploriquejar i donem gràcies a la vida.

Tant costa distingir el negre del blanc?.

Tant costa no ennuegar-se i degustar.

Tant seguir dempeus i no fer figa?.

Tant distingir la lluita del malguany?.

Tant seguir la marxa amb els peus cansats?.

Quan ens queden el so i la paraula.

Encara no hem après a esprémer el cervell humà?.

Bé sabem estar contents o neguitejats.

Si trenquem cadenes sens deixar cap baula.

Si hem après quan cal estendre la mà.

Si som espurnes en la nit brillant com els estels.

Si com deia Mandela som poderosos sense límits.

I si ens alliberem de la por alliberem als altres.

Cantem ben alt i donem gràcies a la vida.

Ja és hora de deixar caure tots els vels.

Si ja hem pagat tots els nostres dèbits.

Si ja ens és igual el nosaltres que el vosaltres.

Si ja hem donat la moral per abolida.

És hora de fer balanç sense por.

De no penedir-nos de res.

De reivindicar el nostre passat.

Cantem de nou gràcies a la vida.

Perquè del futur encara som llavor.

Perquè el passat ja no representa cap pes.

Perquè hem patit però també hem estimat.

Perquè la nostra flama segueix viva.

Francesc Marcé i Puig
26 de juliol de 2020