"QUINA PENA FEM"
A la primavera perquè fa el que vol:
Ara pluja i fresca, ara sol i calor.
Si plou perquè plou, si no plou perquè no plou.
Ai que fa massa calda, ai massa fredor.
Volem immobilitat i espanta allò que és nou.
Sempre cercant l’aixopluc de l'estol.
A l'estiu odiem la xafogor.
A l'hivern voldríem fugir del fred.
No ens plau la tardor perquè no és carn ni peix.
Qualsevol canvi ens posa de mal humor.
Ens faria bò que no tingués lletres l'alfabet.
Creiem que tota varietat afebleix.
Però la vida és feta de pertorbacions,
fluctuacions, desordre i novetats
i fins el que no es mou és dinàmic,
tot i que pensem que el cel és fet de maons,
ens enlluernin grans veritats
i ens venguem la mare per un abric.
Quina pena fem, sòmines encantats
que, en comptes de respirar els fluids,
preferim la pau dels cementiris,
ens fan basarda les realitats
i frisem per dormir totes les nits
fascinats pels nostres deliris.
Francesc Marcé i Puig
25 de maig de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada