"SETANTA PRIMAVERES"
Quan s'acosten les setanta primaveres,
notes que no et pesen els anys
i, malgrat diguin ara va de veres,
el teu somni és seguir esbotzant panys,
ja és hora d'encendre noves fogueres,
moment de capbussar-se a altres estanys,
d'oblidar-se de fades ploraneres
i de venedors de mals averanys.
Algú se’n pot enriure
de ta pretesa ingenuïtat.
Se li han mort les ganes de viure
i tot desig d'eternitat.
Amunt les atxes companys de lluita.
Amunt els caps i amunt el puny.
Seguir endavant no és pas cap fuita.
Sols qui no plora de la mort s’esmuny.
Francesc Marcé i Puig
22 de maig de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada