El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura"

 Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol de l'article.

Marcé i Puig, Francesc, El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-prágmatica al análisis de la comunicación. Barcelona, ICE de la UB, 1977.

RESUM

Podríem dir que al llarg de les pàgines següents, abordem bàsicament dues tasques paral·leles. La primera d'elles és metodològica; la segona descriptiu-hermenèutica. Dit en altres paraules, les nostres pretensions abasten, d'una banda la cerca d'una metodologia adequada per a l'anàlisi dels missatges i de la seva utilització pels usuaris; d'altra banda, l'intent d'aportar noves dades referents al procés de decodificació dels missatges fílmics.

Una cosa positiva creiem haver assolit en tots dos sentits. La determinació del grau de validesa de les nostres aportacions la deixem en mans del lector, que sempre posseirà un criteri més imparcial que el nostre, respecte a aquestes.

La majoria d'autors s'han centrat en un i altre aspecte de la comunicació. Uns s'han dedicat a l'estudi de l'àrea denominada semàntica o sintàctic-semàntica; d'altres han dirigit la seva atenció a la pragmàtica, fent omissió de les anteriors. Nosaltres intentem aquí, tímidament, posar en relació ambdues àrees assenyalades. Intentem no deslligar l'estudi dels missatges d'aquells que els utilitzen i a la inversa.

Una tesi que presideix tot aquest treball és la que el codi general, ideologia o sistema de valors que posseeixi el subjecte, i que va ser après al llarg de la seva història, determina la seva percepció i interpretació del món. El subjecte buscarà aquells missatges que estiguin estructurats de la mateixa manera que el seu codi, o intentarà organitzar els missatges que rep d' acord amb el codi esmentat, i tot això per tal de poder confirmar la permanent validesa del mateix.

Tot això ens ha de fer pensar que és summament possible que els individus cometin gran quantitat d'errors en la seva codificació i interpretació de la realitat.

 Del que hem dit se’n pot desprendre fàcilment quins seran els nostres dos objectius principals: Determinar de la forma mấs objectiva possible, les dimensions i categories dels codis dels individus. Establir, finalment, com actuen aquests sistemes en la seva percepció de la realitat.

Arribats a aquest punt, ens podem adonar del greu perill que correm. Si hem dit que la ideologia dels subjectes determina la seva percepció de la realitat, podem aplicar-nos l'axioma a nosaltres mateixos. Fins a quin punt el que arribem a determinar com a codi del subjecte no es trobarà en certa mesura impregnat de les nostres pròpies categories?. La metodologia emprada pretén esmenar, en el possible, aquest problema, que ve agreujat pel fet que el mètode tingui com a base els missatges i l' objecte d' estudi siguin els missatges mateixos. Som conscients, d'altra banda, que la pregunta formulada, malauradament. ha de ser resposta, en part, de forma afirmativa. Si la ideologia ha de ser entesa com el conjunt de regles semàntiques que serveixen per generar o codificar missatges la ciència mai estarà lliure d'un determinat fons ideològic. L'objectivitat absoluta és purament utòpica. L’observació "fenomenològica" d'una mateixa seqüència de fets pot ser puntuada de molt diverses maneres segons quina sigui l'experiència individual o cultural d'aprenentatge, al respecte, de l'observador. Els experiments sobre percepció dels psicòlegs de la Gestalt poden ser una prova del que s' ha dit.

No ens ha de desanimar, però, el possible fatalisme del que acabem de dir. És un risc que cal córrer i anem a córrer-l’ho.

Al marge d'això últim, hem de dir que el present treball no pretén ser gens definitiu, sinó només els primers passos vacil·lants en un món en el qual encara queda molt per explorar.

Assenyalarem ara, molt per sobre, per a orientació del lector, el contingut de les diferents parts d'aquesta obra.

A la primera part tenim tres capítols. En el primer s' estableixen els llaços de la present investigació amb una altra d' anterior. En el segon es determina el marc teòric general sobre el qual es recolza tot el treball realitzat. En el tercer, s'aborden els aspectes metodològics, tant d' àmbit general com concret.

La segona part aclareix tot un seguit de punts referents al llenguatge descriptiu emprat, que poden ser importants per a la seva comprensió.

En la tercera part es presenta l'anàlisi semantica del film utilitzat i a continuació, es procedeix a desenvolupar els diferents passos del mètode en dos casos individuals concrets. Podrem veure aquí com els diferents codis individuals influeixen de diferent forma en la percepció i interpretació del film.

La quarta i última part es troba dividida en dos capítols. En el primer, s' estudien els sistemes de valors propis de cada classe social, podent-se determinar l'existència de diferències entre aquestes. En el segon, s'analitzen les formes d'actuacions d'aquests codis en la descodificació del film, podent arribar a determinar-se la presència de mecanismes pragmàtics diferencials de cada classe social.

Francesc Marcé i Puig, 1977