El jardí de les Hespèrides

 "EL JARDÍ DE LES HESPÈRIDES"

Al jardí de les Hespèrides 

em plauria ser a recer, 

no per celebrar efemèrides, 

sinó tal com el canta en Verdaguer:

“Rieronets hi llisquen i fonts eixordadores,

llurs aigües adormint-se sovint entre les flors,

mentre eixes mig desclouen los llavis a ses vores

per dar a les abelles lo nèctar de sos cors”. (*) 

No cal cercar l’Atlàntida, 

ni d’Hèrcules els remors, 

ni d'Hesperis la partida 

per assolir noves llavors, 

nostra terra adormida 

ja n’és una gran llar 

si se’n sap trobar l'eixida 

que desvetllen els seus fars. 

De llevant fins a ponent 

i del nord al sud eixut

“pels riberencs herbatges, com un ruixat de perles, 

festívol saltirona l’aucell del paradís;

ou-s’hi glosar joiosos sintsons  i esquives merles, 

i a estones gemegar-hi lo tord enyoradís”.(*) 

Sols cal tenir l’oïda ben amatent 

i el fil de pescar ben gruixut 

perquè lluny de velles faules 

i de cap somni fonedís 

recuperem velles paraules, 

convertim tot plor en nou somrís. 

Francesc Marcé i Puig 

27 de juliol de 2025.

(*) Jacint Verdaguer, L’Atlàntida.