"POBRE TOSSA"
Es Codolar i platja gran,
mar menuda i la muralla,
potser massa capsigrany
somiant dormir a la palla.
Què n'heu fet del cau d'artistes,
pintors, músics i poetes?.
De tota aquella canalla
ja no en resta ni l'ou com balla.
Només penseu en la pela.
Ja no solca el mar cap vela.
La platja gran atapeïda
de massa gent esmorteïda.
Ni tan sols per festa major
no hi ha ambient d'envelat;
com més brogit millor,
tan sols compte omplir el pap.
No cerqueu als balcons domassos,
sols a dalt una estelada,
com esperança oblidada
de qui omple butxaques a cabassos.
Tota parla és estrangera
des del far fins a Sant Vicenç;
ja no en queda ni l’encens
del salat que fa llitera.
Malgrat tot jo me l’estimo,
potser perquè he vingut de fora
i em sento a casa quan és buida
d’aquest excés de xerinola,
ningú no va a córrer cuita
i no sona tanta gramola.
Com es pot estar enamorat
d’unes restes de grandesa,
d’un caliu que ja és passat?.
Deu ser que en resta la bellesa
d’un paisatge benaurat,
d’un corbs marins que fan contesa,
d’uns murs de pedra ben alçats,
altius i ferms besant la mar.
Francesc Marcé i Puig
4 de juliol de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada