Rossinyols

 "ROSSINYOLS" 

La lírica dels rossinyols

esmicola la quietud

de forma dolça i punyent,

dissociant suaument la nit.

Avui primerencs els he sentit.

Feia temps que eren absents

de les meves latituds

on cohabitaven amb mussols.

L’esperança

sempre pot vèncer

a la recança. 

Si la sap convèncer. 

Francesc Marcé i Puig

25 d'abril de 2023

Tothom té el que es mereix?

 TOTHOM TÉ EL QUE ES MEREIX?

Si no fóssim qui som

seríem poca cosa.

També els faríem nosa.

Manarien un progrom.

Mirades d'odi

solquen el món.

Líders dalt del podi

encomanen la son.

Potser algun dia

algú es preguntarà

com ens van anorrear

quan fèiem via.

Tothom té el que es mereix

o això és la cantarella,

conte de la vella,

dels que ens volen peix.

Mai diguis mai més.

Tard o d'hora tot torna

en un món circular

de nins sense bolquers.

La paciència s'esgota

quan manca menys per la fí.

Cal fer bullir l'olla

abans no mori el llumí.

Danseu maleïts,

amb peus de fang.

Ves que la sang

no us escorxi els pits.

Francesc Marcé i Puig

20 d’abril de 2023.

La nit

 "LA NIT"

La nit tranquil·la respira

sens ni una gota de vent.

Silenci absolut que embolcalla,

esgarrinxat per la remor

d'una carretera distant,

que viola com una dalla

aquest magnífic instant.

Tot en la nit conspira

per lliurar-se al corrent,

per emular l'ou com balla,

per rendir-se a la clamor

de la sequera constant,

fugint de tota batalla,

deixant-se endur per un bell cant.

Llum de lluna que il·lumina

alhora que ens va vetllant.

Francesc Marcé i Puig 

11 d'abril de 2023

Avui em permeto la nostàlgia

 "AVUI EM PERMETO LA NOSTÀLGIA" 

Em permeto la nostàlgia
del que pogué ser i no fou,
enterrat tristament a l'oblit
pels que viuen de l’al·lèrgia,
encauant el passat en un pou
i mirant-se’l amb despit. 

Em permeto la nostàlgia 
del que podria ser i no és, 
doncs preferim ser enterradors, 
que no pas fer apologia 
de les portes d’accés 
cap a temps millors. 

Em permeto la nostàlgia 
i deixo rajar lliure el plor, 
que brolla de molt endins, 
per veure si atia
amb la seva lleu remor
els capolls dels nous jardins. 

Francesc Marcé i Puig 

2 d’abril de 2023

Com si fossin cabdells

 "COM SI FOSSIN CABDELLS" 

Odisseus sens Ítaques
bramen contra els pets dels tirans,
tot bullint mandonguilles
cuinades per ses amants.

Mites de paper d'estrassa,
que es dissolen com el fang,
curullen universos buits, 
de soldats sense sang.

Discursos esgarriats
brollen dels horitzons, 
adquirits a crèdit
per músics sens acordions.

Rodes de hàmster
dels qui creuen avançar, 
deambulant sense rumb, 
lluny de cap més enllà. 

Acceptem gat per llebre, 
colla de passerells, 
picant grans d'arena
com si fossin cabdells. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2023

No calen paraules

 "NO CALEN PARAULES" 

No calen paraules
quan dansen els cossos
entortolligats,
grimpant l'un en l'altre
com gats esverats.

No calen paraules
si es fonen olors
d'alens desfermats,
esquitx de desitjos
farcits de llibertat.

No calen paraules
a les mirades punyents,
que creuen l'espai
desfent-se en carícies
de llengües ardents.

No calen paraules
als gemecs de plaer,
que acaronen les ments
en espais infinits,
levitant en el temps.

Francesc Marcé i Puig

29 de març de 2023

Figures

 "FIGURES" 

1-Metàfora

Rius de cel, curull

d'espurnes clapejades,

regurgiten mel

per apaivagar la set

quan irromp l'albada.

2-Sinecdoque

Ni rems desgastats, 

ni rodes tronades, 

ni teulat que no acull, 

desembarquen enlloc, 

ni aixopluguen cap cap. 

3-Hipèrbole

Veloç com fotó, 

àgil com gasela, 

tenaç com corcó, 

s'escapoleix el desig, 

com neu que es desgela. 

4-Oxímoron

Foscor del dia, 

o bé claror de la nit, 

records d'un oblit, 

com mullena seca

encisada pel despit.

5-Antítesi

Pujant o baixant, 

alçant-se o caient, 

amos i servents, 

cadascú al seu lloc. 

Heus ací les regles del joc. 

6-Paradoxa

Quan neixes et mors

doncs l’aire t’ofega. 

En créixer vas minvant. 

Naturalitat forçada

que deixa paralitzat. 

7-Litote

No és pas gens dolent

no voler ser un esclau, 

no semblar un babau, 

no constrènyer la ment, 

no deixar de fer-ne esment. 

8-Ironia

Del tot embadalit

amb tanta saviesa

dels qui ens manen. 

Els tornaré a fer el llit

si mai m’ho demanen. 

9-Metonimia

El rugir s’acosta

com un tret al pit, 

núvols que mullen, 

estela a la costa

d’un cervell enterbolit. 

10-Al.literació 

Cofois com bocois 

xiuxiuegen els xais, 

carn d’escorxador, 

ni esperança ni recança, 

ni ànsia ni temor. 

Francesc Marcé i Puig 

14 de febrer de 2023

Quant la mort ronda

"QUANT LA MORT RONDA" 

Quan la mort ronda,

manllevant companys,

amics i amants,

sols hi ha una resposta:

estrènyer fort la vida,

gaudir de cada instant,

recordar els bons anys

i junts seguir endavant.

A l'amiga Anna
Francesc Marcé i Puig
28 de gener de 2023

Esclaten roses porpra

"ESCLATEN ROSES PORPRA"

Esclaten roses porpra

als jardins del teu cos

quan ens endinsem l'un en l'altre

i deixem de ser dos.

Lleons despentinats

poblen el teu llit,

serp d'aigua salada

entortolligada al meu pit.

Abraçades fonedisses

reguen les teves sines,

via làctia que embolcalla,

espurna per la palla.

Llamps i trons cusen ànimes

fetes de fil d'or,

remuntant els abismes,

fent fugir esporuguida la mort.

Esclaten roses porpra

als jardins del meu cos

quan ens endinsem l'un en l'altre

i deixem de ser dos.

Francesc Marcé i Puig

27 de gener de 2023

Pobres sords esfereïts

 "POBRES SORDS ESFEREÏTS"

Unicorns en piragua

solquen els mars eixordats, 

del Montseny a l'Aconcagua, 

dels avencs als espadats, 

mentre grinyola la gramola, 

els grills obedients fan cua, 

qui no corre, vola

i el pus purulent traspua. 

Pobres sords esfereïts, 

vigilants crepusculars

de caps de soca atordits, 

amb ments unicel·lulars, 

proveïts de cors com cigrons. 

Tan se val si pugen o baixen

de muntanyes o alturons:

Al final sempre s’esbiaixen. 

Si hi voleu sobreviure

no defugiu el neguit, 

germen de revolta, 

bafarada lliure, 

vaccina contra l’oblit. 

Francesc Marcé i Puig 

18 de gener de 2023

Estridències

 "ESTRIDÈNCIES"

Estridències arreu
estridències sonores,
estridències visuals
estridències vitals
dels qui viuen a deshores
i escolten sols la pròpia veu.

Estridències de l'ahir,
estridències del demà,
estridències virals
de tants caps de pardals
que es deleixen per cridar
sens tenir res a dir.

Estridències de matí,
estridències de tarda,
estridències de nit,
estridències al llit,
fugint de la basarda
de viure espaordit.

Quina mandra que fa
aquest món d’estridències,
curull de falsos déus, 
que ni es veuen els peus
trepitjant evidències, 
com qui sent ploviscar. 

Francesc Marcé i Puig. 

10 de gener de 2023

Continuarà

 "CONTINUARÀ"

Quan les flors es marceixen

per l’hivern que no acaba d'arribar,

els del voltant s'enfonsen

i et toca apuntalar,

sols et queda la música,

l'amor vora del foc imaginat

i fer com fan als còmics

a la darrera pàgina,

tot escrivint-hi: continuarà.

Francesc Marcé i Puig
28 de desembre de 2022

Cants de sirena (Poemes)

 Recull de 34 poemes escrits el 2022 i publicats en aquest bloc.

Nota: podeu obrir i descarregar el llibre clicant a dalt en el títol d'aquest article.

Imatge de la portada del llibre

ÍNDEX 

1 - Cants de sirena.................................................7

2 - A vegades III.....................................................9

3 - A vegades l’atzar............................................10

4 - Canto el cos elèctric (recordant Whitman)..............................................................12

5 - Anhelo..............................................................14

6 - Escala al setè cel............................................15

7 - Més corpus de sang......................................16

8 - Patxanga.........................................................17

9 - Magritte estabornit......................................18

10 - Potser, potser, potser................................19

11 - Quin goig quan tornes..............................20

12- Sóc feliç perquè...........................................21

13 - Reflexos de primavera.............................22

14 - Ocells i ocellots...........................................24

15 - Munió de gafarrons..................................26

16 - Cims i simes................................................27

17 - Flor de novembre.....................................28

18 - Tothom caçant mosques.........................30

19 - Quin goig de viure....................................31

20 - Tannkas tardorals (1)...............................32

21 - Tannkas tardorals (2)...............................33

22- Tannkas tardorals (3)................................34

23 - Tannkas tardorals (4)...............................35

24 - Psicòpates quotidians..............................36

25 - Em plau.......................................................38

26 - Enamorat d’un somriure........................39

27 - Qui sap si un dia.......................................40

28 - Elegia per en Quim...................................41

29 - Tannkas per tancar (1)............................43

30 - Tannkas per tancar (2)............................44

31 - Tannkas per tancar (3)............................45

32 - Tannkas per tancar (4)............................46

33 - Tannkas per tancar (5) ...........................47

34 - Quan tot s’hagi acabat.............................48

Quan tot s'hagi acabat

 "QUAN TOT S'HAGI ACABAT"

Llepades de cargol

sobre llambordes fresques,

que amb saviesa de mussol

dels pans en fan llesques,

coronen esclafits,

ofeguen tots els crits,

tergiversen les cançons

i ericen els mugrons.

Quan es lleva la nit

es tanca l'envelat,

s'apleguen veles mullades,

com si res hagués succeït.

Llepades de cargol

amb llengua de vidre

amorteixen les llums

dels desitjos inconscients,

els intents d'emprendre el vol,

qualque prova adduïda,

del futur en fan fum

i escorxen els impacients.

Quan tot s'hagi acabat

bulliran els cargols

a l’olla de la vida,

ja no hi haurà més bunyols

ni espines a l'eixida.

Francesc Marcé i Puig. 

14 de desembre de 2022

Tannkas per tancar

 "TANNKAS PER TANCAR"

1)Paraules buides

que ja no diuen res

filen discursos.

Botifarres de pagès

de regustos perversos.

2)Tant si crema el sol

com si el vent congela

qui vol i dol

el gat pentina.

Quina clientela.

3)Cants de sirena

omplen els balcons

de llums i anissos,

paleta de vernissos

per engreixar bacons.

4)Ja no es pentinen

les bruixes ni van de dol

si plou i fa sol.

Mirades que enverinen.

A cada bugada un llençol.

5)Soc tant petitet

que de versos no en sé dir.

Aneu tots a dida.

Obriu-me la gàbia

i seguiré el meu camí.

Francesc Marcé i Puig. 

12 de desembre de 2022

Elegia per en Quim

 "ELEGIA PER EN QUIM" 

Company, te n'has anat.
No ens recordàvem les cares
que mai més es miraran.
L'orgull ens va vèncer
per davant de l'amistat.
Fàcil fugir més que convèncer.

El teu caos em superà.
No vaig saber situar-me
al teu cervell esbojarrat.
Mai se’m va acudir
que potser d'amagat
m’estenies la mà.

Quants dies feliços vam viure,
fugint de la quotidianitat.
On és aquella Garrotxa
i aquell mas desballestat?. 
L’amic Quel que també marxà?
Junts no tornarem a riure. 

La teva mort m’ha despertat
una màxima per recordar:
Quan cal fer avui les coses
no les ajornis per demà. 
Adéu company de trapelleries. 
Ens retrobarem a l’eternitat. 

PD. Qui no es consola és perquè no vol,
o perquè ha oblidat reprendre el vol. 

Francesc Marcé i Puig 

24 de novembre de 2022

Qui sap si un dia

 "QUI SAP SI UN DIA"

 

Taules voladores
planen sobre el cel
d'un país desballestat,
mentre creixen els nans,
com cua d'estel,
sens cap bri d'humilitat.
 

Qui sap si un dia,
al final del camí,
quan calgui fer balanç,
tants cadàvers enterrats,
desbordin la llera
d’aquest riu imaginat.
 

Bicicletes voladores
atropellen vianants,
fets de pasta de moniato,
que de tant mirar enrere
han deixat d’ adonar-se
del que tenen al davant.
 

Qui sap si un dia
algú reclamarà
tant males inversions,
amb interès de demora,
llum i taquígrafs
i un bon ball de bastons. 

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2022

Enamorat d'un somriure

"ENAMORAT D'UN SOMRIURE" 

Els meus òrgans llampeguegen
quan m’arriba el teu somriure.
La llum que irradia el teu cos
fumiga tots els escurçons.
Reneixen les tendreses
i els desitjos oblidats.
Els verins ja no gemeguen.
Les pedres volen viure.
Esdevé dolç allò amargós.
Les teves dents m’omplen d'ablucions, 
preludi d'una gran besada. 
Empetiteixen els espadats. 

Francesc Marcé i Puig

16 d’octubre de 2022

Em plau

 "EM PLAU" 

Em plau la teva pell dolça,
la melodia del teu alè,
les carícies de la teva veu,
aquesta presència que m'embolcalla,
aquest desig sense fre,
la petjada del teu peu,
quan abraçats lliurem batalla.

Francesc Marcé i Puig

14 d'octubre de 2022.

Psicòpates quotidians

 "PSICÒPATES QUOTIDIANS" 

Mars embravits
s’escolen per les aigüeres de l'infinit,
baixant cel enllà,
com alès de psicòpates desencadenats.

Ni flors, ni violes, ni lliris. 
Tant sols deliris
de cervells adormits. 

El veí és el teu enemic, 
única consigna d’aquests cors tant petits, 
que esclaten dins dels pits, 
excretant gripaus embogits. 

Quanta misèria acumulada
darrera de cadenats invisibles, 
de pells tatuades
amb l’odi dels seus déus. 

Quanta amargor disfressada
d'egos hipertrofiats, 
que no poden sobreviure
sens esclafar qui els passa pel costat. 

Cops de puny i puntades de peu, 
l’únic llenguatge
dels qui no saben que tenen veu. 

Quitxalla que creu menjar-se un món, 
que els engoleix i els vomiteja
com excrements mal digerits. 

Mars embravits
supurant per les escletxes
d’uns murs enfortits. 
Maons primaris d’un sistema
cada vegada més enterbolit. 

Francesc Marcé i Puig

14 d’octubre de 2022.