Fa goig

 "FA GOIG" 

Em captiva la teva sola presència.
M'atrau la teva mirada picardiosa.
M'adelita la connexió dels nostres cossos.
Em plauen tes cabòries, part de ta existència.
M'encisa la teva rialla joiosa.
Fa goig que semblem dos mossos.

Em captiva que siguis tan tu.
M'atrau la teva silueta en caminar.
M'adeliten tes moixaines desimboltes.
Em plau el teu bategar tan oportú.
M'encisa que mai estiguis massa enllà.
Fa goig arribar a tot arreu sens gaires voltes.

Em captiva que hi siguis quan no hi ets.
M'atrau la teva veu melodiosa.
M’adelita quan junts restem ben quiets.
Em plau ta deambulació parsimoniosa.

M’encisa quan juguem a ser dos ximplets.
Fa goig compartir tant el vers com la prosa.

Francesc Marcé i Puig

17 de febrer de 2025.

Morir de rumiar

 "MORIR DE RUMIAR"

La màscara africana 
em mira tota ufana.
Empassar-se el món com un cigró
no pot ser mai la solució.
Son massa alternatives 
per unes pobres formigues. 
Potser quan l'han fabricat
s'han oblidat d'omplir-li el cap. 
Ves, que de tanta confusió 
no en pot sortir res de bò. 
A base de rodolins 
potser s'obren nous camins 
per on poder transitar 
sens morir de tant rumiar. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de febrer de 2025.

Complex d'engruna

 "COMPLEX D'ENGRUNA"

Frisances i recances

engeguem-les de vacances.

Els monstres arraulits

aixafem-los com mosquits.

Abracem tots els delits 

encara que siguin petits, 

que vida sols n’hi ha una 

i per la mort no hi ha vacuna.

I si ens volen desmenjats 

i per sempre batejats, 

fills de mala fortuna, 

que els engoleixi la comuna, 

que som hereus de la lluna 

i no pas vassalls del sol, 

que ens fonem en un gresol

d'espurnes fumejants 

i tot i ser bons jans 

no tenim complex d'engruna.

Francesc Marcé i Puig

13 de febrer de 2025.

Rampoines

 "RAMPOINES" 

Bombetes apagades, 

llums fosforescents, 

drons que no s'enlairen,

capses escapçades, 

flors com escarment.

Rampoines enjoiades,

musclos amatents,

burxen a les comares, 

fent veure que flairen

olors renovades

que venen de ponent.

No encengueu espelmes, 

ni colliu bolets, 

ni pagueu per respirar.

Defugiu la mar en calma, 

poseu-vos els barrets 

i no us deixeu engalipar.

Francesc Marcé i Puig

9 de febrer de 2025.

Sòmines

 "SÒMINES" 

Enguany es multipliquen els sòmines,

deixebles de la cultura de l'engany,

encegats adoradors d’andròmines,

 que creuen que somicar engendra guany,

que així engrossiran les nòmines,

tot gemegant i delitant-se en el plany.

Que volen arreglar el món amb vitamines

sens que calgui obrir cap pany,

que tracten als altres com joguines,

sens distingir l’u de maig de cap d'any.

Valedors de velles noves doctrines

que ofereixen felicitat sens cap afany.

Però tampoc cal capficar-s’hi,

doncs ja ho deia el vell refrany,

que de Joans, Joseps i ases

n’hi ha a totes les cases.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.

Sorpresa!

 SORPRESA!

Després d'olorar la llibertat 

revifen els dimonis enterrats.

Després de flaixos d’intel·ligència 

déu nos en guard de la ciència.

Desprès de la saviesa pretesa 

torna a regnar l'estupidesa.

Després d’allò de sexe, amor i pau 

hem de passar el dia digerint gripaus.

Quin cansament tant de despropòsit.

Tant picar pedra no ha deixat cap pòsit.

De fet, així és com ens volen, ben cansats, 

farts, avorrits , rendits i ben callats.

Però seguirem donant la tabarra 

malgrat ser assetjats arreu amb tant de barra, 

que al cap i a la fi tot això no és cap sorpresa, 

que fa temps que estem curats d’espants, 

que hem après a esquivar la gent sotmesa, 

que ja no busquem gangues als encants, 

que no confonem humiliació amb gentilesa, 

que no ens encanten les sirenes amb els seus cants,

que ja no diem, calleu que hi ha roba estesa.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.

Aforismes (2)

 AFORISMES (2) 

11-Quan ningú sap on va tothom dóna consells.

12-La desorientació general és tan gran que ens cal la IA per saber com cordar-se les sabates.

13-Tots aquests que et diuen que fas les coses malament, volen dir que si no les fas com les fan ells s'enfonsen.

14-Tots aquests que ens volen salvar i al món sencer és que necessiten salvar-se ells i no saben com fer-ho.

15-En un món que enalteix la ignorància proliferen com bolets capsigranys experts de tota mena.

16-Ja sabem que vivim en un món que es sustenta en la disfressa, en l'aparença, però hem arribat a un punt en què a tots els àmbits potser ja se n’està fent un gra massa. Més que res per allò del vestit invisible de l’emperador.

17-Ara que ja  han enterrat definitivament la raó i arreu proliferen els monstres, fanàtics d'un signe i del contrari, amb vocació d'inquisidors, pul·lulen trastornats, recuperant malediccions, exorcismes i encanteris, armats amb mòbils, ginys amb IA i xarxes de tota mena, a veure què pesquen.

18-Tot i així no hi ha res de nou ni qualsevol temps passat fou mes bò, doncs ja és ben sabut que en temps de belluga campi qui puga. 

19-Profetes mil·lenaristes i apocalíptics sempre n'hi ha hagut de tant en tant, són aquells que mercè a l’esglai, superstició i escagarrinament de la majoria, van fent la pròpia bossa cada cop més gran.

20-Per acabar-ho d’adobar, enmig de tot aquest desgavell, encara hi ha qui ens vol fer creure que la solució és trobar-se a si mateix, amb el benentès de què ens hem perdut i ells són posseïdors del beuratge que ens guarirà el cervell.

Francesc Marcé i Puig 

25 de gener de 2025.

Visca l’espectacle

 "VISCA L'ESPECTACLE"

Ni mànigues arromangades,   

ni músculs ben peixats.

S'ensuma una altra anyada

de capsigranys ben grillats.

Fa temps que totes les fornades

engendren peces esberlades.

Fa temps que totes les collites 

ho són a misses dites.

Tots atents al darrer opinaire 

amb consells de pa sucat amb oli, 

que no sap de res o de no gaire, 

però fa que tota closca grinyoli.

Tots atents a l'espera d'un miracle, 

que ja no va ni de pans ni de peixos,

sols d’addictes a l'espectacle  

d'un pobre reflex de si mateixos.

Ja no cal ni pagar entrada, 

cada dia es festa grossa, 

amb cada nova albada 

de l’univers de la brossa.

Francesc Marcé i Puig.

20 de gener de 2025.

Aforismes (1)

 AFORISMES (1)

1-No ens queixem del que rutlla malament. Res no funciona sense cura i manteniment. Fins i tot les persones.

2-Quan algú ens toca el voraviu o ens busca les pessigolles és de ximples voler resoldre-ho pidolant-li les molles.

3-És una mica de rucs pretendre creuar un gran riu sens haver construït un gran pont i tenir-ne un bon motiu. 

4-Que guaridores són les rialles quan no ens resignem amb les escorrialles. 

5-Emocionar-se no és pas dolent si fa que encaixem més bé amb el que estem veient. 

6-Quan algú us pregunta on aneu pot ser que vulgui dir si l’hi voleu. 

7-A vegades no és dolent ser una mica suspicaç, però no n’abuseu si no voleu no aixecar-vos mai més del jaç. 

8-No confonguem l’emoció amb la sensibleria. Una ens dóna munició, l’altra ens pot amargar el dia. 

9-No menystinguem segons quines coses, doncs el que pot semblar una bajanada potser és un bon remei per segons quines noses. 

10-L'amor, l’enamorament i el sexe, quina tripleta més complexa. 

Francesc Marcé i Puig 

9 de gener de 2025.

Vides consumides?

 "VIDES CONSUMIDES?" 

Què n'han fet de les nostres vides?.

Volen fer-nos creure que no n'hem tret cap guany.

Ja acumulem massa energies consumides.

Ara que comença un nou any 

deixem de creure en el rei Mides.

Potser ja cal que diguem prou, enguany.

Deixem de fer de Vestals ajupides.

Deixem de brindar amb xampany

volent recosir costures descosides.

No caiguem més en el mateix parany. 

Deixem d'actuar com mascotes arraulides. 

No beguem més de la font de l'engany. 

Alliberem-nos d’ànimes encongides. 

Abandonem la filosofia del plany. 

No ens calen ni aprovacions ni crides, 

ni viure pendents de cap nou averany, 

ni extorsions emocionals de cap pretès company. 

Abandonem el mite de la maduresa. 

Deixem d’actuar com criatures desvalgudes. 

Tenim prou alforges per a qualsevol contesa. 

Deixem d’arrapar-nos a il·lusions conegudes

sens morir d’èxit a cada nou afany. 

Francesc Marcé i Puig 

2 de gener de 2025.

Joiós enterrament

 "JOIÓS ENTERRAMENT"

S'acosta l'enterrament 

d'un altre any que se’n va.

Acomiadem-lo alegrement 

però sens caure en oblidar.

Ja som un any més vells. 

Ves a saber si un any més savis.

Esperem que menys mesells 

però sempre amb la rosa als llavis.

Oblidem-nos de girar full.

Que no ens pugui entabanar 

qui amb els seus embulls 

diu de les pedres fer-ne pa.

No ens calen enterramorts 

ni messies amatents.

Conreem els nostres horts 

com pagesos combatents.

I si costa avançar 

escoltem un bell Adagi.

Que no ens venci la recança, 

ni ens aclapari el contagi 

de qui ens vulgui anorrear

pispant-nos l’esperança. 

Francesc Marcé i Puig 

30 de desembre de 2024.

Esquitxos i impressions

 Recull de 82 poemes escrits el 2024 i publicats en aquest bloc.

#FrancescMarce #Poesia #poetry 

Nota: podeu obrir i descarregar el llibre clicant a dalt en el títol d'aquest article.

Imatge de la portada del llibre

El conte de l’enfadós

 "EL CONTE DE L’ENFADÓS"

Hi havia una vegada 

en un país molt llunyà 

un fadrí i una fada 

tot el dia donant voltes 

i tornant a començar.

Vet aquí quina rucada.

No em digueu que expliqui el conte

que no sóc polític ni enfadós 

i ja tinc poca paciència, 

sóc en temps de descompte, 

el món em sembla ben galdós; 

ja no el salva ni la ciència. 

Però si voleu insistir 

us podeu fer d'una secta, 

d'un partit o d'una religió 

que, com un filaberquí, 

les corbes torni rectes 

i us capgiri el caparró. 

Francesc Marcé i Puig 

19 de desembre de 2024.

 

Nadala

 "NADALA" 

Ara que ve Nadal 

no mateu el gall, 

pena de presó 

per crueltat animal.

No feu l'espantall, 

sols canteu cançó, 

sigueu ben formal, 

sempre amunt i avall, 

no fos que un setmesó, 

amb vocació penal, 

muntant a cavall, 

us dones cop de bastó.

Feu sempre el pardal, 

no feu de mirall 

si voleu menjar torró.

No esmenteu l'engonal, 

oblideu el carall, 

amagueu el pansó. 

Sols falsa moral 

i més sopa d'all 

o a fer el ploricó.

I després del temporal 

a la tia Pepa ni un ball, 

ni tan sols un petricó, 

no és tornes habitual, 

calgués posar el fermall 

o bé xarop de bastó.

Francesc Marcé i Puig

10 de desembre de 2024.

Morir de cofoisme

 "MORIR DE COFOISME" 

Quan algú va massa llançat 

pot acabar a les escombraries, 

si no ho té ben apamat 

serà cosa d'hores o de dies.

No cal adormir-se als llorers, 

ni deixar-ho per ves a saber quan,

ni oblidar-se dels afers 

si s'hi vol continuar anant.

No és cap crida a la prudència, 

ni un clam al conformisme, 

tan sols a la insistència 

per no morir de cofoisme.

Francesc Marcé i Puig

10 de desembre de 2024.

La traveta

 "LA TRAVETA" 

Hi ha qui posa el dit a l'ull, 

d'altres posen l'ull al dit.

Així no es salva cap escull 

ni de dia ni de nit.

Encara menys fent la traveta, 

que ja és esport nacional. 

La fan l'oncle i la tieta, 

tant els d'abaix com els de dalt.

Si algun dia algú es desperta 

potser ja sigui massa tard. 

La caixa és massa oberta, 

qui sap si hi queda cap petard.

Francesc Marcé i Puig

10 de desembre de 2024.

Garses, corbs i voltors

 "GARSES, CORBS I VOLTORS" 

Xipolleja la garsa engarjolada

a l'estany del seu paradís;

no somnia amb cap volada,

sols en ser part d'un gran pastís.

Cofoia de les seves plomes

fàcilment es deixa entabanar;

tant li és posar punts com comes

mentre somia amb un gran dinar.

No sap que sols és un ocellot

a qui tothom té per lladre

i que, ni anant amb el cap cot,

mai protagonitzarà cap quadre.

De garses, corbs i voltors

n'hi ha per totes les contrades,

com d'alegrances, plors i pors

i a tot arreu són menyspreades,

doncs amb ses ínfules de senyors

no disfressen el delit carronyaire,

ni els seus xiscles passen com a cançó,

ni tapen l’esperit de trinxeraire.

Francesc Marcé i Puig

8 de desembre de 2024.

Impressions

 "IMPRESSIONS" 

1-Hi ha massa ombra

i a tot arreu massa fum.

Cal una escombra

per espolsar el ferum.

L’últim que apagui el llum.

2-Paraules buides

que han perdut el sentit,

amb vides minses,

tot de ràpid consum,

creant caps encongits.

3-Goig a terminis,

plaer en píndoles,

falsos dominis,

aire de felicitat

lliurada a domicili.

4-Remeis de cine,

màgics encanteris

per guarir vides

i defugir imperis,

com si res hagués passat.

5-Potser som babaus,

o ases encantats,

o hem perdut les claus,

o ens les han robat,

o ja ens va bé ser esclaus.

Francesc Marcé i Puig

7 de desembre de 2024.

Casa meva

"CASA MEVA" 

Anava cercant casa

malgrat viure sota teulat,

com un guerrer sense espasa

que ronda atabalat.

El meu niu és ple de coses,

des de deu mil rampoines

fins a mil quadres penjats,

molts objectes que no són noses,

ni tampoc coses luxoses,

tan sols part del meu passat.

Però ara que tenim dues llars,

plenes d’històries valuoses,

tot de cop m'he adonat

que casa meva ets tu,

si és que hi ha cases d’algú.

Francesc Marcé i Puig

4 de novembre de 2024.

Somnis

 "SOMNIS" 

No us ha passat que, a voltes,

allò que esteu vivint

se us apareix com un somni

despert en una nit d'insomni

amb por de despertar

abans de sonar el despertador

i haver-se d'adonar

que res és durador,

però tot i així acabeu pensant:

que els déus em condemnin

però que afortunat que sóc

per tot el que m’està passant,

jo seguiré somiant

i al món que li donin pel sac?.

Francesc Marcé i Puig

2 de desembre de 2024