Les fades estiuegen

 "LES FADES ESTIUEGEN"

Saltironen cors eixuts 

per camps que no verdegen, 

fugint de tossal en tossal 

lassos de tanta brega; 

riures com esternuts, 

xiscles que no solfegen, 

capsigranys esmaperduts, 

ritmes que esbufeguen. 

Els sols s'han quedat muts, 

zumzeigs que no cobegen, 

camins que són embuts, 

aus que no aletegen. 

S'ha enfonsat el món?. 

Potser les fades estiuegen. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Ton cos

 "TON COS"

Ton cos

és fet per a mi, 

talment pell de coixí, 

vesprada lluminosa, 

tela d'organdí, 

oreig que creix 

i frisa 

com si no hi hagués 

res més a dir. 

Gloriosos viaranys, 

cau per les meves mans, 

tremoloses, cautes i 

entotsolades 

a la cerca d'un destí 

pel redol dels teus turons, 

sol ixent 

o de ponent, 

aurores perlades

que fan embogir 

tota matinada obaga, 

tota lluna oblidada, 

mon desig de ploma i lli. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Turistes i immigrants

 "TURISTES I IMMIGRANTS"

Turistes i immigrants; 

algú es frega les mans 

amb tot aquest desori; 

des de sa torre d’ivori, 

com en Neró dels romans.

Uns que no saben ni on van; 

aquí o allà tant els hi fa; 

una nova marabunta, 

addicte al moviment, 

que va de punta a punta 

per oblidar tal com se sent.

Servits per una caterva d'esclaus, 

que fugint de mil calamitats, 

cercant unes noves claus, 

panacea per tanta adversitat, 

ni saben que han cremat les naus.

Sols hi mancaven els expats, 

tots aquests adelerats, 

adoradors de si mateixos, 

que es creuen déus de l’Olimp; 

dels cacics simples esqueixos.

I la roda va girant, 

en nom de la globalitat, 

enllotant cultures i identitats, 

tots tallats del mateix patró, 

titllant-ho de diversitat, 

convertint tota morada 

en esculls de terra cremada.

Francesc Marcé i Puig 

11 d’agost de 2025

El bon botifler

 "EL BON BOTIFLER"

Quan sigui gran vull ser, 

un bon botifler; 

panxacontent i dedicat, 

a enredar bé el veïnat; 

escampant grans homilies, 

a totes les meves cries;

convençut de ser el millor, 

frare de la processó; 

salvant la societat, 

tot mirant-m'ho del terrat; 

cridant a gran desfici, 

sempre pel meu benefici; 

cantant a tort i a dret, 

bonanoves que no crec;

no em retiraré mai, 

mare meva quin esglai 

deixar el meu lloc privilegiat 

a cap deixeble avantatjat.

I si un dia sóc massa vell, 

sens haver-hi deixat la pell, 

que em facin un monument 

on no hi bufi gaire el vent.

Francesc Marcé i Puig

10 d’agost de 2025

Fills de l'imperi

 "FILLS DE L'IMPERI"

Sóc un digne fill de l'imperi; 

afirmo que la terra és plana 

i existeix un sol hemisferi; 

la meva, la veu de qui em mana;

tot lo estrany em fa perdre el senderi;

la seva heretgia s'encomana; 

a tothom li cal algú que lideri; 

sols jo tinc les claus del Nirvana.

L’única parla divina la meva;

l’únic beuratge el que a mi m'embriaga;

el món sencer és el meu ostatge;

cap fruita aliena m'apaivaga; 

sols mon vaixell per tot viatge; 

qui se’m resisteix mai tindrà treva.

Francesc Marcé i Puig

9 d’agost de 2025

Qui vol i dol

"QUI VOL I DOL"

Qui vol i dol 

mai sap on va, 

mai té consol, 

mai pot arribar 

a ser cloenda de cap tirà.

Francesc Marcé i Puig

7 d'agost de 2025

El camió de la brossa

 "EL CAMIÓ DE LA BROSSA"

Ja passa el camió de la brossa,

escampant arreu soroll i pudor, 

conduït per dos negres sense veu 

ni cap ressò.

Recull cada dia les noses 

de tant d’arreplegat que es creu senyor.

Francesc Marcé i Puig

7 d’agost de 2024

Còdol

 "CÒDOL"

Còdol que no encaixa 

en cap mur massa dreçat, 

en la calma imposada 

des d’un o un altre costat. 

Que duu marcat a sobre 

la història que l'ha forjat, 

llaurant cantells i arestes, 

fugint de ser massa encauat.

Quin riu ha d’acollir-te? 

Quin ha de ser ton fossat? 

Ningú et furtarà l’ànima 

vell foll i adelerat, 

sentint-te sempre invicte 

de batalles que ni has lliurat. 

Francesc Marcé i Puig 

7 d'agost de 2025

Falciots

 "FALCIOTS"

Avui a primera hora de la tarda 

he gaudit d'un autèntic espectacle.

Els falciots, esverats, volant baixos 

em passaven pel davant dels nassos.

Semblaven avions de caça; 

quasi envaeixen la terrassa.

Llençant-se a tota ultrança 

dibuixaven una estranya dansa,

tot de cop fent giragonsa 

com un guerrer que s'arronsa.

I així i sant tornem-hi, 

units tots dins d'un sol gremi; 

ves a saber amb quin propòsit; 

intentar esbrinar-ho un despropòsit.

Tot de sobte, l'espectacle s'ha aturat; 

no em demaneu per quina causa, 

potser ja estava prou bocabadat, 

potser tan sols era una pausa.

Francesc Marcé i Puig

5 d’agost de 2025

Aixecar la llebre

 "AIXECAR LA LLEBRE"

Aixequem la llebre.

Fa massa temps que dorm.

No ho saben els caçadors?

Mai no els va decebre?

Tenen complex de majordom?

Potser en són admiradors.

No és qüestió de sal i pebre; 

més aviat de dignitat, 

de no dormir a la palla; 

de qui no sap concebre 

viure sempre humiliat; 

galifardeu que sempre calla.

Massa llebres per aixecar; 

a cada cantonada una; 

a vegades cansa i tot, 

però si no es vol anar de tort, 

ni acabar fet una runa, 

ara i adés cal sortir a caçar.

Francesc Marcé i Puig

4 d’agost de 2025.

Ha arribat l'agost

 "HA ARRIBAT L'AGOST"

Dies escapçats 

fan via de matinada; 

sols esbojarrats 

foragiten la contrada, 

perduts els encenalls, 

pensaments com degotalls.

Poetesses adormides 

al matí esmorzen figues 

i panxacontents 

sens cap mesura, 

al cap, corona d'espines, 

beuen d'una font impura.

Reietons endormiscats 

maten dies pentinant gats.

Raps bullits sens cap soroll 

agiten bisbes de corcoll.

Poca pena tot plegat, 

no hi doneu gaires voltes, 

no us perdeu en cap congost; 

les cabòries són absoltes; 

el món ja s'ha tancat; 

és que ja ha arribat l’agost.

Francesc Marcé i Puig

3 d’agost de 2025

El darrer patac

"EL DARRER PATAC"

Les granotes fan quac, quac;

els ases canten el Virolai; 

núvols ardents que fan piu, piu; 

tremola nu un afalac; 

neix de cantó l’últim esglai; 

el rei fa ganyotes i se’n riu.

Arriben focs cansats de l’Uruguai; 

la terra sencera és un parrac; 

a la ciutat ningú no hi viu; 

noies torrades i un desmai 

s’enlluernen tot menjant tabac; 

qui encara no és mort fa la viu, viu.

El vent no parla però escriu; 

rics que s'afilien a la FAI; 

déus que assagen el darrer atac; 

dansen junts mossèn Cinto i l'Espriu; 

si no és ara ja no serà mai; 

és l’hora del darrer patac.

Francesc Marcé i Puig

2 d’agost de 2025

Na Úrsula

 "NA ÚRSULA"

Na Úrsula van i venen, 

una mena de rèptil teutó, 

ningú sap qui l'ha ungit, 

fa anar tothom de corcoll; 

els qui l'envolten s’entretenen 

amb tot són inútil brogit.

No llepa fils però llepa culs 

de tothom qui li omple el sarró.

Ens ven ni per un plat de llenties, 

fent veure que salva esculls; 

malaguanyat si te’n refies, 

moriràs pelat en un racó.

A Europa l'han raptat 

i no és pas cap Zeus adelerat; 

potser un tòtil meridional 

que se'ns passa per l'engonal, 

mentre tots somiem truites 

ben pagats de ser els més cultes.

Cal una altra revolució francesa, 

desfer-se d’aquesta Bastilla, 

retornant el poder al poble 

i en una nova contesa, 

vestida d’un afany més noble, 

deslliurar-se de tanta cotilla.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost de 2025

Quin putiferi

 "QUIN PUTIFERI"

Cruixits i cruiximents, 

ceps sense sarments,

gorgs espaordits, 

pulmons sense pits,

qualsevol babau 

pot esfondrar la nau, 

fent que el món es desesperi.

Marededéu quin putiferi.

Francesc Marcé i Puig

30 de juliol de 2025.

Fuig la rosada

 "FUIG LA ROSADA"

Perfum d'esglai, 

rosada trista, 

com un desmai 

fugint de pista.

Trist alambí 

delirant roses 

com un coixi 

tot fet de noses.

Ròssec de penes 

destil·lant crits, 

sang a les venes, 

doll d'embolics.

Cargol sens banya 

no té muntanya 

ni pèl al pit, 

solcant l'espai.

Fum de fumera 

engarjolat 

que abans del fred 

ja s'ha tapat.

De l'esclafit el pet, 

murga perlada, 

amb un calfred 

fuig la rosada.

Francesc Marcé i Puig

30 de juliol de 2025

De juliol en juliol

 "DE JULIOL EN JULIOL"

Ara plou i ara no plou.

Les bruixes no es pentinen 

ni tampoc no van de dol.

El sol una cortina, 

els núvols borrissol.

Ningú no s’ho imagina, 

potser és que és massa nou, 

però el cel cerca consol, 

com una pobre fadrina 

quan creu que ningú la vol.

Així dia rere dia, 

cap ocell emprèn el vol, 

vençut per la melangia 

de veure’s dins d'un pou; 

de mar de fons a marejol.

La terra gira, qui ho diria, 

cada any entorn del sol.

Ho fa com qui no vol, 

remenant núvols i pluja 

i totes les aus en estol.

No li cal cap profecia, 

ni cap bruixot impertinent, 

per poder seguir fent via, 

com tot bon astre amatent, 

de juliol en juliol.

Francesc Marcé i Puig

29 de juliol de 2025.

El jardí de les Hespèrides

 "EL JARDÍ DE LES HESPÈRIDES"

Al jardí de les Hespèrides 

em plauria ser a recer, 

no per celebrar efemèrides, 

sinó tal com el canta en Verdaguer:

“Rieronets hi llisquen i fonts eixordadores,

llurs aigües adormint-se sovint entre les flors,

mentre eixes mig desclouen los llavis a ses vores

per dar a les abelles lo nèctar de sos cors”. (*) 

No cal cercar l’Atlàntida, 

ni d’Hèrcules els remors, 

ni d'Hesperis la partida 

per assolir noves llavors, 

nostra terra adormida 

ja n’és una gran llar 

si se’n sap trobar l'eixida 

que desvetllen els seus fars. 

De llevant fins a ponent 

i del nord al sud eixut

“pels riberencs herbatges, com un ruixat de perles, 

festívol saltirona l’aucell del paradís;

ou-s’hi glosar joiosos sintsons  i esquives merles, 

i a estones gemegar-hi lo tord enyoradís”.(*) 

Sols cal tenir l’oïda ben amatent 

i el fil de pescar ben gruixut 

perquè lluny de velles faules 

i de cap somni fonedís 

recuperem velles paraules, 

convertim tot plor en nou somrís. 

Francesc Marcé i Puig 

27 de juliol de 2025.

(*) Jacint Verdaguer, L’Atlàntida.

Els números rodons

 "ELS NÚMEROS RODONS"

No cal esbrinar el motiu, 

m'agraden els números rodons, 

més els parells que els senats.

No és pas per  ser més viu, 

ni per baixar de la font del gat 

com la Marieta de l'ull viu.

Potser algú se’n riu, 

o creu que és fetitxisme; 

fins i tot els més raonables 

tenen rauxes impensables 

i no cal que sigui res punible.

Als caps més clars hi sonen trons.

Si n'hi ha nou he d'arribar al deu, 

o arrodonir les centenes.

No arriba pas a compulsió 

però alleuja un poc les penes.

No és pas qüestió d’ètica, 

potser més aviat d’estètica.

No em cal cap diagnòstic 

d’algú que es cregui déu. 

Sóc més aviat agnòstic 

amb tant de corifeu. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de juliol de 2025.

Ambrosia

 "AMBROSIA"

Cercant desesperadament l'ambrosia, 

nèctar dels déus pels mals de cada dia, 

se li descomposà a  les mans 

el remei que ja tenia.

Mai menyspreïs el que tens, 

ni et refiïs de xamans, 

que l'afany de massa béns 

pot tornar-nos inhumans 

i sovint el que és a prop 

pot ser la millor herbada, 

esdevenir el millor xarop, 

més que cap joia somiada, 

per cremar en el foc etern 

tots els monstres de l'avern. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de juliol de 2025.

Ningú culpable

 "NINGÚ CULPABLE"

Pluja de drons solcant el cel.

Les estrelles ja no ens calen, 

no cal que brillin els estels, 

n'hi ha massa i ens atabalen.

La intel·ligència, artificial, 

que pensar massa ens fa mal. 

Si les neurones s'esforcessin, 

podria ser que col·lapsessin. 

Tot és qüestió d'endorfines, 

de les que no som responsables. 

Tot s’arregla amb medicines. 

Tot mal del món és curable

gràcies a les farmacèutiques. 

Que bé!. No hi ha ningú culpable. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de juliol de 2025.