La millor defensa, un bon atac

 "LA MILLOR DEFENSA, UN BON ATAC" 

Tòtils endiumenjats

mengen figues d'un altre paner

i meduses al femer

fan l'agost amb plors de gat, 

mentre piles d'esquirols

s'amaguen sota les cols.

Quin desori d’eixelebrats

fugint de les ciutats

on no volen restar sols

enmig de tant de merder. 

Que algú els digui a tots plegats 

que els peixos no cauen del cel, 

que l'amor es fa de pèl a pèl,

que sovint cal un bon patac

i no els pantalons abaixats.

La millor defensa, un bon atac.

Francesc Marcé i Puig

23 de setembre de 2023

No espereu

 "NO ESPEREU" 

Arrapeu-vos fort

a la vida que s'esmuny, 

abans de ser morts,

de no poder alçar els punys,

de què us vencin els plors.

Francesc Marcé i Puig

21 de setembre de 2023

Horitzons planers

 "HORITZONS PLANERS"

Horitzons planers 

les corbes de ton cos

em fan navegar

com si no hi hagués demà

ni fóssim forasters.

Amarats de sol, 

sens bromes colpidores, 

no cal cap consol, 

ni plors per cap absència. 

Sols compartir les hores. 

Cada despertar

amb un immens somriure, 

deixant-se alletar 

per nous descobriments

i les ganes de viure. 

Anar fent camí, 

mans i cossos trenats, 

lluny de cap destí, 

ni fats adoctrinats. 

Sols el goig de ser lliures. 

Francesc Marcé i Puig 

21 de setembre de 2023

Silenci absolut

 "SILENCI ABSOLUT"

Silenci absolut
en una nit de tenebres acollidores
traspassa els troncs
que creixen arrogants i superbs, 
deixant-se d'embuts
com si no comptessin les hores,
ignorant els fongs
i el clam de les males herbes. 

No cal cercar el desig
sinó saber-lo caçar
quan irromp entremig
d'una glopada inesperada. 

Sols creixen llavors
regant-les constantment 
amb torxes alçades
fetes de raons
lluny de l’abatiment 
d’ànimes col·lapsades. 

Que esclatin els marcs, 
deixant fluir els colors
dels rius amarats
de totes les olors, 
que emanen dels prats
de les nostres xafogors.

Francesc Marcé i Puig 

15 de setembre de 2023 

Colpejar-se el pit

 "COLPEJAR-SE EL PIT" 

Enganxaments amorfes

de cuques minvants

omplen els instants

de tots els orfes,

quan resten embadalits

sens saber fer-se els llits,

com éssers antropomorfes

que mai es faran grans,

tot i creure’s gegants

d'utopies polimorfes.

Que llarga és la nit

i fastigós el dia

quan la única lletania

és colpejar-se el pit.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2023

Ser o no ser

 "SER O NO SER" 

Ser o no ser no és pas la qüestió,

sinó com estar-s’hi

sens ser part de la processó.

No cal cap catarsi,

o a voltes potser sí.

Sols cal obrir el meló.

Ni reines, ni conills blancs

son part de la solució.

Ni vídues que obren estancs,

ni cap mena d'absolució,

ni camins sense entrebancs.

Sols donen la comunió.

Més aviat, la llebre

conversant amb el barreter:

Vull saber semblances

entre un corb i un escriptori.

Si no hi posem pebre

mai sortirem d'aquest carrer,

perdent les esperances,

des d'un etern dormitori.

Francesc Marcé i Puig

2 de setembre de 2023 

Tannkas que s'obren

 "TANNKAS QUE S'OBREN"

1-Plàcida tarda

d'un estiu que fa figa. 

Claror adormida

llaurant núvols naixents. 

Confortant embranzida. 

2-Potser no veurem

la superlluna blava

si el cel no ho permet. 

Així no serà esclava

de tot allò que anhelem. 

3-Moixaines de nit. 

Besades tot el dia. 

Alè compartit.

Projectes de vida. 

Qui ho havia de dir. 

4-Les orenetes

escamparan la boira, 

deixant el record 

d'un estiu que s'ha mort. 

No ens calen bestretes. 

5-Avui és ara. 

Demà no ho sap ningú. 

Estada clara. 

Paradís sense temps. 

Una altra jornada. 

Francesc Marcé i Puig 

30 d’agost de 2023

Arguments d'autoritat

 "ARGUMENTS D'AUTORITAT"

Si vols ser estimat

puja a una figuera

i tirat de cap.

Això no vol dir res,

però segons qui ho digués

n'hi hauria milers

enduts per la fal·lera

de passar la vida sencera

buscant-li tres peus al gat.

Guardem-nos de savis creguts

a qui seguir sense embuts,

investits de l'autoritat

que nosaltres els hem donat,

que sols saben pontificar

tot deixant-les anar

ni tan sols sense engaltar.

Potser tots en portem un

dalt del nostre terrat,

quan mirant-nos al mirall

descobrim la VERITAT.

Però tampoc us cregueu

el que acabo de dir,

doncs amb tant de fariseu

potser m’han manllevat

la capacitat de discernir.

Francesc Marcé i Puig

19 d’agost de 2023 

Bon dia i bona nit

 "BON DIA I BONA NIT"

Milers de mugrons ensopits

llisquen coll avall

com cues de cavall,

orfes dels nostres pits,

foragitant conills blancs,

que dansen embogits

per carenes i valls,

sens ordre ni concert

doncs l'ansietat els perd.

Progressa enrere l'agost,

germà pobre de l'any,

ni badia ni congost,

porta oberta sense pany,

com l'alcohol d'un most

o ocell de mal averany.

Pau i glòria als adormits.

Que no s'acabin les nits,

ni els sols espaterrants

que ens fan créixer els nans.

Bon dia i bona nit

a tots els qui es creuen humans.

Francesc Marcé i Puig

18 d’agost de 2023 

Tannkas d'agost

 "TANNKAS D'AGOST"

1-A contracor no,

ni a boca de canó

neixen flors ardents,

ni els vespres són silents,

ni es cultiva l'amor.

2-A cau d'orella

li mormolo a ella,

si em vols conèixer,

obre’m en canal

com si fos un animal.

3-És a dreta llei,

que ni a la babalà,

ni a cop calent,

es pot avançar,

ni tallar el cap al rei.

4-A ull nu us dic

que és sabut abastament

que ni la pluja

ni la gent cauen del cel

sens abatre cap vel.

5-Es diu a tort i a dret,

no decidiu a ulls clucs,

pro a ulls clucs t'estim

pel sol fet d'haver irromput

en el moment degut.

Francesc Marcé i Puig

12 d’agost de 2023

Pi Solitari

 "PI SOLITARI" 

Pi solitari sobre roca ardent,

d'esguard perdut envers el sol ponent,

impàvid davant oratges braus o silents,

company d'onatges colèrics o plaents,

guàrdia d'orfes corbs marins,

envejós de tots els altres pins

i dels vaixells que se’n van mar endins,

allunyat de muntanyes i camins.

Per què t'han condemnat a tanta bellesa?.

Per què mostres aquest rostre altiu?.

Sols per acabar essent presa

de tants tafaners amb teleobjectiu?

Francesc Marcé i Puig

7 d'agost de 2023

Fer feix de tota llenya

 "FER FEIX DE TOTA LLENYA"

Cal fer feix de tota llenya,
pro no empassar-se gripaus,
ni combregar amb rodes de molí.
Diuen, no cremeu les naus,
com un pare quan et renya,
pro ha deixat morir el jardí.

No és que vulguem anar a la grenya,
ni ens agradi provocar allaus,
pro que no ens facin passar la sang per vi,
ni les truges com a braus,
dient, tots junts som una penya,
oblideu-vos de l'ahir.

Farem niu de tota brossa,
però arraconant els padrins.
No ens calen reis amb carrossa
per obrir nous camins.

Francesc Marcé i Puig

21 de juliol de 2023

El no oblit

El no oblit

En recomençar la vida

es guarden en el no oblit

les dagues del passat,

que no ens han pas ferit,

sinó esperonat,

cap a la joia assolida.

Francesc Marcé i Puig

6 de juliol de 2023

Foc nou

 "FOC NOU" 

Sens foc no hi haurà brasa,

ni llum per fer camí,

si no s’encén la flama

que ens ha dut fins aquí.

Encenem la foguera.

Cremem les escorrialles

del que férem ahir.

Si no hi vas ningú t'hi espera.

No dormim més a la palla

si el foc nou ha de venir.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2023 

Es Codolar

 "ES CODOLAR" 

Submergir-se lentament

sota l'esguard present

de sis corbs marins

i nedar mar endins,

banyats per llum d'argent,

quin abandonament

pels pobres barcelonins, 

que encara es creuen nins

i es lleven per anar fent,

presoners de la seva ment,

somiant amb fons cristal·lins

i en ser amos dels seus destins.

Es Codolar ens ha donat

esperança en un nou blat

d'espiga alterosa,

que com rosa olorosa, 

explora l'alteritat

lluny de tota feredat.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2023 

La mar es queixa

 "LA MAR ES QUEIXA"

La mar es queixa, 

bramant tímidament:

No em deixis sola, 

llevantada absent.

Quatre estels aïllats

piquen l'ullet

als fanals abrandats

quan s'encaua el follet.

Tanta calma no és normal.

Pau i nit han pactat

una treva amical

fins que arribi un nou embat.

Francesc Marcé i Puig

20 de juny de 2023 

Oh gavina riallera

 "OH GAVINA RIALLERA"

Oh gavina riallera,

que te’n fots del món sencer,

escombriaire oportunista,

sols quan baixes a l'era

pesques peixos sens esquer

sens deixar-ne cap pista.

Oh gavina riallera,

qui t'ha ensenyat a riure

amb aquest riure cridaner?.

No fas gracia ni en Joan Pera.

No et cal aprendre a escriure.

T'agrada fer el tafaner.

Oh gavina riallera,

el teu món són les costes

i els vaixells de tornada.

Quan no ets en mar ni en terra

no saps on trobar respostes.

Sols cerques ser admirada.

Oh gavina riallera,

i les dolses melangies?, 

la platja assolellada?.

Potser ja ningú t’hi espera.

Sols saps fer passar els dies

lluny de tota albada.

Francesc Marcé i Puig. 

15 de juny de 2023 

Sense cap aresta

 "SENSE CAP ARESTA" 

Caderneres, tallarols i gafarrons

arrosseguen la tarda mandrosa,

tot esperant els rossinyols,

substituts d'una garsa cridanera.

Avui les mallerengues han fet festa.

Les merles s'han perdut pels racons.

Els pit-roigs fa dies que no volen fer nosa.

No es veuen falciots en estols.

Els pardals han descobert la primavera.

Tot segueix el seu curs sense cap aresta.

Francesc Marcé i Puig

7 de juny de 2023

El sentit poètic de la vida

"EL SENTIT POÈTIC DE LA VIDA" 

L’estètica no fa pas mal.

Els símbols atorguen sentit

a un univers que no en té.

Ens duen a creuar el portal

que va més enllà del brogit,

donant bellesa a allò que ens ve.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2023

Quina pena fem

 "QUINA PENA FEM" 

A la primavera perquè fa el que vol:

Ara pluja i fresca, ara sol i calor. 

Si plou perquè plou, si no plou perquè no plou. 

Ai que fa massa calda, ai massa fredor. 

Volem immobilitat i espanta allò que és nou. 

Sempre cercant l’aixopluc de l'estol. 

A l'estiu odiem la xafogor. 

A l'hivern voldríem fugir del fred. 

No ens plau la tardor perquè no és carn ni peix. 

Qualsevol canvi ens posa de mal humor. 

Ens faria bò que no tingués lletres l'alfabet. 

Creiem que tota varietat afebleix. 

Però la vida és feta de pertorbacions, 

fluctuacions, desordre i novetats

i fins el que no es mou és dinàmic, 

tot i que pensem que el cel és fet de maons, 

ens enlluernin grans veritats

i ens venguem la mare per un abric. 

Quina pena fem, sòmines encantats

que, en comptes de respirar els fluids, 

preferim la pau dels cementiris, 

ens fan basarda les realitats 

i frisem per dormir totes les nits

fascinats pels nostres deliris. 

Francesc Marcé i Puig

25 de maig de 2023