7 anys de silenci al blog

Vaig iniciar aquest aquest blog el 2009 amb una activitat frenètica que em va permetre expressar, especialment aquell any i el següent, les reflexions sobre la nostra cultura i la nostra societat que em calia fer. Posar en evidència el començament d'una movilització progressiva, encara incipient, però ja rellevant del moviment i la consciència independentista i reflexionar-hi.
Donar a conèixer la meva activitat literària o fotogràfica, de joventut, que em feia il·lusió.
Difondre les meves produccions científiques més interessants així com una mostra del resultats del meu treball docent.
Expressar poèticament o en algun relat els meus sentiments de l'època. Publicar algun poema memorable d'altres autors, relats d'algun company o fotos d'un fotògraf poc conegut com Korda, tot i ser l'autor de la fotografía més famosa del Che. Difondre la situació de moviments polítics internacionals inèdits com el Zapatista, etc.
Un cop acomplerts aquests objectius, a partir del 2011, més interessat en difondre i comentar més agilment aconteixements o noticies que em semblaven rellevants, i també per circumstàncies personals, vaig abandonar el blog i vaig passar a fer servir com a eina el Facebook, que ja portava utilitzant.
A finals del 2015, amb la victòria parlamentària de l'independentisme i la necessitat vertiginosa de difondre els aconteixements i posicionaments polítics i posicionar-s'hi contínuament, el Twitter se'm va mostrar com l'instrument més eficaç, compaginant-lo amb el Facebook.
Ha estat aquest 2018 que he decidit recuperar-lo, en primer lloc per fer el que em reclamaven alguns antics companys feia temps, i per commemorar els 35 anys de la seva publicacio: penjar-hi el meu llibre "Teoría y análisis de las imágenes", que estava exhaurit des de feia molts anys i fer possible així que tothom a qui encara li pugui resultar útil hi pugui tenir accés gratuïtament, fet que fins ara només era possible a través de les nombroses biblioteques universitàries on es pot trobar.
A partir d'aquí m'he animat a ressuscitar-lo en part, no tant frenèticament com al principi, però si publicant algún article de tant en tant, com a complement del Twitter que només permet expressar-se amb moltes limitacions de contingut.