Faula del centpeus

 "FAULA DEL CENTPEUS" 

Al centpeus massa conscient

no li va anar gaire bé,

quant es va descobrir les potes,

decidint com moure-les totes

no pogué sortir mai més al carrer.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Quan respires

 "QUAN RESPIRES" 

Mai no t'adones 
de quan i com respires 
i si mai ho fas 
ves amb molt de compte, 
pots anar a mal borràs.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Tots plegats

 "TOTS PLEGATS" 

Xerrameca i més xerrameca

ens embassa les orelles,

supurant pels descosits.

Ja no ens cal cap hipoteca,

ni xuclar de cap mamella

com si fóssim nens petits.

Tots plegats feu molt de fàstic.

Esperem que tard o d'hora

feu la fi del cagaelàstics.

Francesc Marcé i Puig

21 de novembre de 2024.

Espècies en extinció

 "ESPÈCIES EN EXTINCIÓ" 

Com a membre pertanyent

a més d’una espècie en extinció

vull declarar ara i aquí

que fins i tot els resistents

semblen fets de cartró,

que és aigualit fins el bon vi,

que ni les dagues son punyents,

que d'on no n'hi ha no en surt solució,

que sens origen no hi ha destí,

que tot i estar amatents

prenem per realitat una il·lusió,

que sens caminar no es fa camí

i que, tot i que ens vulguin esmorteir,

no hem oblidat com tocar el crostó

ni hem renunciat a ser combatents.

Francesc Marcé i Puig

18 de novembre de 2024.

El rellotge aturat

 "EL RELLOTGE ATURAT" 

És de sobres conegut

que un rellotge aturat

marca l'hora dos cops al dia

i no per això ens hem cregut

que ja no estigui espatllat

i ens pugui fer de guia.

Francesc Marcé i Puig

13 de novembre de 2024.

Vells

 "VELLS" 

Aquesta societat considera els vells

com simples trastos per desballestar,

andròmines improductives

que estarien més bé mortes que vives,

ginys desproveïts de cervells

als que ja no cal fer res per conservar.

En un món ple de desgavells,

que ni se'ls acudeixi protestar,

ni fer propostes optatives,

que no siguin gaire normatives,

doncs els penjaran cascavells

tot dient que estan per tancar.

O pitjor allò dels redemptors novells,

disposats a fer-se perdonar,

que els tracten com espècies en extinció,

presumint de bona intenció,

com qui conrea els seus clavells

o galleja perquè treu la mascota a passejar.

Francesc Marcé i Puig

13 de novembre de 2024.

Temps era temps

 "TEMPS ERA TEMPS" 

Temps era temps,

quan les bèsties parlaven,

n’hi havia que pensaven

que tot seria diferent.

És trist haver d’admetre,

que sols ens podem permetre

jugar a l'etern retorn.

La bèstia ja era al forn

abans que la caçaren

i tothom resta indiferent.

Diuen que cerquem consol

amb què no hi ha res nou sota el sol,

però més aviat es tracta

de què som esclaus d'un pacte,

que ens furta la memòria,

repetint sens descans la història.

Ens volen fer creure que avançar

és donar voltes a la sínia,

si ho fem amb prou eufòria,

atents a la darrera consigna,

cada día tornant a començar.

Nois, que aquesta cinta està molt vista.

Potser que juguem fora de pista.

Francesc Marcé i Puig

7 de novembre de 2024.

El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura"

 Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol de l'article.

Marcé i Puig, Francesc, El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-prágmatica al análisis de la comunicación. Barcelona, ICE de la UB, 1977.

RESUM

Podríem dir que al llarg de les pàgines següents, abordem bàsicament dues tasques paral·leles. La primera d'elles és metodològica; la segona descriptiu-hermenèutica. Dit en altres paraules, les nostres pretensions abasten, d'una banda la cerca d'una metodologia adequada per a l'anàlisi dels missatges i de la seva utilització pels usuaris; d'altra banda, l'intent d'aportar noves dades referents al procés de decodificació dels missatges fílmics.

Una cosa positiva creiem haver assolit en tots dos sentits. La determinació del grau de validesa de les nostres aportacions la deixem en mans del lector, que sempre posseirà un criteri més imparcial que el nostre, respecte a aquestes.

La majoria d'autors s'han centrat en un i altre aspecte de la comunicació. Uns s'han dedicat a l'estudi de l'àrea denominada semàntica o sintàctic-semàntica; d'altres han dirigit la seva atenció a la pragmàtica, fent omissió de les anteriors. Nosaltres intentem aquí, tímidament, posar en relació ambdues àrees assenyalades. Intentem no deslligar l'estudi dels missatges d'aquells que els utilitzen i a la inversa.

Una tesi que presideix tot aquest treball és la que el codi general, ideologia o sistema de valors que posseeixi el subjecte, i que va ser après al llarg de la seva història, determina la seva percepció i interpretació del món. El subjecte buscarà aquells missatges que estiguin estructurats de la mateixa manera que el seu codi, o intentarà organitzar els missatges que rep d' acord amb el codi esmentat, i tot això per tal de poder confirmar la permanent validesa del mateix.

Tot això ens ha de fer pensar que és summament possible que els individus cometin gran quantitat d'errors en la seva codificació i interpretació de la realitat.

 Del que hem dit se’n pot desprendre fàcilment quins seran els nostres dos objectius principals: Determinar de la forma mấs objectiva possible, les dimensions i categories dels codis dels individus. Establir, finalment, com actuen aquests sistemes en la seva percepció de la realitat.

Arribats a aquest punt, ens podem adonar del greu perill que correm. Si hem dit que la ideologia dels subjectes determina la seva percepció de la realitat, podem aplicar-nos l'axioma a nosaltres mateixos. Fins a quin punt el que arribem a determinar com a codi del subjecte no es trobarà en certa mesura impregnat de les nostres pròpies categories?. La metodologia emprada pretén esmenar, en el possible, aquest problema, que ve agreujat pel fet que el mètode tingui com a base els missatges i l' objecte d' estudi siguin els missatges mateixos. Som conscients, d'altra banda, que la pregunta formulada, malauradament. ha de ser resposta, en part, de forma afirmativa. Si la ideologia ha de ser entesa com el conjunt de regles semàntiques que serveixen per generar o codificar missatges la ciència mai estarà lliure d'un determinat fons ideològic. L'objectivitat absoluta és purament utòpica. L’observació "fenomenològica" d'una mateixa seqüència de fets pot ser puntuada de molt diverses maneres segons quina sigui l'experiència individual o cultural d'aprenentatge, al respecte, de l'observador. Els experiments sobre percepció dels psicòlegs de la Gestalt poden ser una prova del que s' ha dit.

No ens ha de desanimar, però, el possible fatalisme del que acabem de dir. És un risc que cal córrer i anem a córrer-l’ho.

Al marge d'això últim, hem de dir que el present treball no pretén ser gens definitiu, sinó només els primers passos vacil·lants en un món en el qual encara queda molt per explorar.

Assenyalarem ara, molt per sobre, per a orientació del lector, el contingut de les diferents parts d'aquesta obra.

A la primera part tenim tres capítols. En el primer s' estableixen els llaços de la present investigació amb una altra d' anterior. En el segon es determina el marc teòric general sobre el qual es recolza tot el treball realitzat. En el tercer, s'aborden els aspectes metodològics, tant d' àmbit general com concret.

La segona part aclareix tot un seguit de punts referents al llenguatge descriptiu emprat, que poden ser importants per a la seva comprensió.

En la tercera part es presenta l'anàlisi semantica del film utilitzat i a continuació, es procedeix a desenvolupar els diferents passos del mètode en dos casos individuals concrets. Podrem veure aquí com els diferents codis individuals influeixen de diferent forma en la percepció i interpretació del film.

La quarta i última part es troba dividida en dos capítols. En el primer, s' estudien els sistemes de valors propis de cada classe social, podent-se determinar l'existència de diferències entre aquestes. En el segon, s'analitzen les formes d'actuacions d'aquests codis en la descodificació del film, podent arribar a determinar-se la presència de mecanismes pragmàtics diferencials de cada classe social.

Francesc Marcé i Puig, 1977

El dimoni escuat

 "El DIMONI ESCUAT"

De dimonis escuats

n'hi ha per molts racons, 

n'hi ha d’estranys i de nostrats 

tot i no sortir a les cançons,

tafaners, esgarriacries 

o caragirats infiltrats.

Tots ens volen fer passar el fred,

carregats de teories,

aprofitant qualsevol calfred.

Del que sembla que no en queda 

és de gaires pastorets 

que, sens rebre cap moneda, 

facin trontollar parets.

Us convido a què cerqueu 

el vostre dimoni escuat 

i si mai és que el trobeu 

crideu-li fort : patrip, patrap.

Francesc Marcé i Puig

21 d’octubre de 2024

Vents

"VENTS" 

Perquè fa tant de vent darrerament?.
Marinades n'hi ha hagut sempre,
llevantades ocasionals
i tramuntanes cap al nord
amb molt de temperament.
Potser perquè s'acosta novembre.
No és pas per qüestions personals,
ni perquè el temps vulgui fer-se el fort.
Potser és per dir que el seu alè no és mort,
com si fossin ratxes emocionals.
O per poder oblidar el setembre
i que ja no calgui fer esment
de si s'ha arribat o no a bon port.
O per fingir una fera lluint els ullals,
però que sols aspira a ser membre
de qualsevol lògia sens fer jurament.

Núvols, pluja i vent polifònics
s’han apropiat dels darrers mesos
i ho han fet de forma impenitent
com si estiguessin compromesos
per estranys vincles ucrònics
dels que no en tenim coneixement.

Francesc Marcé i Puig

18 d’octubre de 2024.

Tardor

 "TARDOR" 

Un seguici de dies rúfols

de cels negrosos i encapotats,

corrues de llamps encadenats

seguits d'un sol tro continuat,

un sol escàpol rere els núvols,

dies perdent la identitat.

Sembla que cada any ens sorprèn,

ens ve de nou i ens corprèn,

com si mai res semblant hagués passat,

com un preàmbul del nostre hivern,

com l’extinció de tot caliu,

com ocells expulsats del niu

que encara no han après a volar.

Absència de campanes al campanar.

Hom diu que els afectes segueixen el temps,

a voltes prô sembla que l’oratge

esdevé lladre del coratge

 i dels delits que li resten a la gent.

Francesc Marcé i Puig

16 d’octubre de 2024.

Contrastos

 "CONTRASTOS" 

El món és fet de contrastos,

uns s'estimen malgrat tot,

d'altres sempre tirant-se els trastos.

A alguns tot se'ls en fot,

per d'altres tots els minuts són nefastos.

Al dia sempre li segueix la nit,

no hi ha memòria sense oblit.

Alguns creixen amb el soroll,

a d'altres els fa anar de corcoll.

Hi ha qui no viu sense adorar,

hi ha qui fuig d’ídols com del dimoni.

 Alguns no saben si pujar o baixar,

per d'altres la decisió fa patrimoni.

Hi ha alts i baixos, savis i estúpids,

grassos i prims, deprimits i eufòrics,

uns són decidits i d’altres tímids,

uns són literals i d’altres metafòrics.

Alguns sempre a boca de canó,

d’altres sempre dissimulen.

Hi ha qui no sap dir que no,

per d’altres els nos s’acumulen.

Alguns volen salvar el món,

d’altres esperen que el món els salvi.

Hi ha qui adora fer de rodamón,

d’altres sols pensen en l’estalvi.

Tot això és llei de vida.

Sols hi ha un contrast deplorable.

Cada cop són més sens cap eixida

 i molt pocs engreixant més l’estable.

Francesc Marcé i Puig

15 d’octubre de 2024.

Cridòria

 "CRIDÒRIA" 

Per què criden tant aquesta gent?. 
D'on surt tota aquesta cridòria?
No és per desesper ni per eufòria.
Tampoc són crits d’alliberament.
Sols són addictes al xivarri.
Ni tan sols són gent del barri
reivindicant la pròpia història.
Encara menys crits de victòria
celebrada clamorosament.
Quelcom hi ha d'haver que els encaparri
volent fugir d'algun turment.
Potser és por al buit i a la disfòria,
cerca absurda de reconeixement,
captius d'una roda giratòria,
sense objectiu ni cap memòria,
amb absència de tot plantejament,
ni qualcuna arrel que els amarri,
tan sols passar el dia i anar fent.
Ostatges del seu món egocèntric
escampant arreu brossa vexatòria,
movent-se en cercles concèntrics,
sens saber d’on bufa el vent.

Francesc Marcé i Puig

12 d’octubre de 2024.

Jugant a escacs

 "JUGANT A ESCACS"

Voreres plenes d'espinacs

i de cases sense sostre,

boscos de pins plens d'escorpins,

mallerengues sense rostre,

cavallers alçats sense dracs,

princeses muntant dofins,

tots dient: el món és nostre,

amb vestits fets de parracs,

aixequen el vol els matins,

tot esperant les postres.

Que algú els digui: fins aquí,

gemegant no és fa camí,

ni resant el parenostre,

més aviat jugant a escacs.

Francesc Marcé i Puig

7 d’octubre de 2024.

Un senyor i una senyora

 "UN SENYOR I UNA SENYORA"

Un senyor i una senyora

endavant i via fora.

Una senyora i un senyor

que no van de flor en flor.

Amb un plat de macarrons

esquivant tots els turons.

Potser un dia arribarà

que ningú sàpiga si n'hi ha.

Si algú pregunta perquè

ves a saber si és de bona fe.

Caminant o a saltirons

seguiran carregant canons,

seguiran espolsant l'estora.

No avança qui sols s'enyora.

Francesc Marcé i Puig

7 d’octubre de 2024.

Herois?

 "HEROIS?"

Per quins set sous volem herois?.

Per dur-los en escapularis

 i sentir-nos més cofois?.

Per poder resar rosaris 

i que ens tractin de bons nois?.

Potser que esdevinguem corsaris

rebentaires de bocois,

intrèpids exploradors 

a qui no acoquinen les pors,

descobrint cada dia nous mons, 

lluny dels eixams de mansois 

i de discursos eixordadors,

amb esperit de rodamón. 

No ens venguem per dos denaris,

que Roma no paga traïdors.

Cabdills, ni aspres ni xirois.

Francesc Marcé i Puig

5 de setembre de 2024.

Primeres impressions

 "PRIMERES IMPRESSIONS"

Les primeres impressions 

mai són bones conselleres, 

plenes de pressuposicions 

solen ser traïdorenques, 

oculten els rerefons 

rere les nostres ulleres.

Ens impedeixen veure 

més enllà de prejudicis

precipiten els judicis,

confonent vida amb lleure.

Ens aboquen a jeure 

a la vora de precipicis.

Cal no deixar-se endur 

per rauxes primerenques, 

per un delit immadur 

o febrades estiuenques.

Tan sols un xic més enllà, 

darrere les bambolines, 

s'hi poden amagar joguines 

difícils d'imaginar.

Francesc Marcé i Puig

5 de setembre de 2024.

Ressona el silenci

 "RESSONA EL SILENCI"

Quina joia el silenci 

quan ressona als tendons 

tot obrint la mirada 

que cerca nous horitzons,

acaronant els miralls 

d'una nit estelada 

que del so ens dispensi

engalipant les desil·lusions.

Francesc Marcé i Puig

1 d’octubre de 2024.

Artistes, músics i poetes

 "ARTISTES, MÚSICS I POETES"

Artistes, músics, poetes i escriptors,

sempre històries d’éssers turmentats,

obsessionats amb el propi neguit,

beatificant l'angoixa,

rebolcant-se en les seves pors, 

cors a tota hora desassossegats,

convertint-ho en or a base de patir,

com si fossin homes dibuixats.

Anyells expiatoris d'un món ben sonat,

que treuen mel agre per la boca

mentre engoleixen tot el que ens ha trastornat 

i cerquen allò que els trastoca.

Per què ens tenen emmirallats 

a tota la gent prou badoca?.

Potser és que tenim enveja 

de com, sent tots plegats uns neuròtics, 

ells han sabut treure profit 

de totes les seves cabòries, 

crear-se una imatge que tothom cobeja, 

mentre nosaltres, éssers normals estrambòtics, 

només sabem anar de la feina al llit 

sens trobar prou argúcies absolutòries.

Francesc Marcé i Puig 

1 d’octubre de 2024.

Beautiful people

 "BEAUTIFUL PEOPLE" 

On és la gent bonica?.

Què n'han fet de sa cançó?.

Sols resten ploramiques 

o són tots a la presó 

dels seus cervells constrets, 

fugint en desbandada, 

amagats rere les parets, 

lluny de tota ventada.

No tenen successors, 

ni els resten deixebles; 

avui dominen les pors 

d'icones massa febles, 

que, com els sants del cantant,

desfilen afilerats, 

tan sols anar passant, 

tot just tapant forats.

Francesc Marcé i Puig

30 de setembre de 2024. 

Bèsties

 "BÈSTIES" 

Perdius a la vorera, 

ànecs al bressol, 

senglars en filera, 

àligues de dol, 

cucs a la cullera, 

ocells al vol, 

voltors a l'era, 

peixos vora el sol, 

corcs on no s'espera, 

no hi cap mussol, 

gats a la perera, 

porcs que ningú vol, 

galls en renglera, 

xiscla un cabirol, 

polls de polleguera, 

gripaus en alcohol, 

nyus fent polseguera, 

Unicorns en estol, 

arnes de calaixera, 

talps al corriol, 

ni assetgen pel darrera, 

ni cerquen cap consol.

Francesc Marcé i Puig

25 de setembre de 2024. 

El dia que em mori

 "EL DÍA QUE EM MORI" 

El dia que em mori 

podeu llençar coets, 

el funeral un desori, 

la música ben forta 

i tots a remenar culets.

Si us plau que ningú plori 

ni tanqui cap porta.

 Ningú que em condecori, 

ni gomosos amb barrets.

Una saturnal romana 

per fer un bon comiat.

A riure, que s'encomana 

i és ben bé el millor aliat.

Però si algú es vol consolar 

pot servir aquest argument: 

tot aquell que no em suporta 

mai més m'haurà d'aguantar.

S’haurà acabat el seu turment. 

Francesc Marcé i Puig 

25 de setembre de 2024.

Dissortats auguris

 "DISSORTATS AUGURIS" 

Bullen els radiadors 

quan l’hivern pica a la porta, 

quan s'han marcit les flors 

i la llum del sol és somorta, 

ja és negra nit a mitja tarda, 

el fred, matiner, fa basarda,

reneixen totes les pors 

i tota guspira reconforta,

les ovelles al seu corral  

tot i que no sigui Nadal, 

però avui encara és tardor

 i tan sols la gent covarda

augura la mala maror 

quan el riu ni té cabal, 

la il·lusió no és del tot morta 

ni han vençut les asprors. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de setembre de 2024. 

Passejada dominical

 "PASSEJADA DOMINICAL" 

Dones empolainades, 

amb marits endiumenjats

de panxes ben greixades, 

emergeixen dels forats.

No semblen pas fades, 

més aviat talps esverats.

Per cabells porten fregalls 

que del cap d'ells han robat.

Ells semblen espantalls 

amb el magí ben pelat.

Tant els són cebes com alls,

els baixos com el terrat.

Parlen alt, com en privat, 

desgranant enfilalls

de fills, nets o el veïnat, 

inacabables degotalls 

de tants somnis frustrats

que els serveixen d'embolcalls.

Tant avui com al passat, 

el mateix foc d’encenalls, 

com si res no hagués canviat. 

Hi ha qui creu ballar altres balls, 

qui és somnia emancipat. 

Tant sols un joc de miralls. 

Tot plegat paper mullat. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de setembre de 2024. 

Mals consells

 "MALS CONSELLS" 

Quan no saps què fer 

amb els xiscles de dolor

per posar-te a bon recer, 

sempre pots barrinar

que són gemecs de plaer, 

doncs són del mateix color 

i que sota la capa del sol 

qui no és consola és que no ho vol.

Francesc Marcé i Puig

19 de setembre de 2024. 

Ferralla

 "FERRALLA" 

Poca-soltades i bestieses 

mai han parit grans conteses, 

tan sols quincalleria, 

digna de ferralleria, 

per a qui en té prou amb les deixalles

o viu de grat d'escorrialles, 

pels que cobren amb xavalla, 

tot empatxant-se de morralla.

Manca esperit de ferraller

per regenerar aquest femer.

Francesc Marcé i Puig

17 de setembre de 2024. 

Repicaran campanes II

 "REPICARAN CAMPANES II" 

Quan s'apaivaga la tempesta 

ve de grat el suau fluir, 

com un nou aire de festa, 

com tornar a fer camí.

Rius de lava ens esperen,

també plàcides nits d’estiu.

Els afanys s'afileren 

com pollets dins del niu.

Repicaran campanes 

sens arribar a desvariejar,

com disbauxes casolanes 

o lingots d'or a cobejar. 

I quan arribin moments clau

s'esvairan les boires, 

tremolaran les naus 

i ens envairà la pau. 

Francesc Marcé i Puig 

12 de setembre de 2024.

Malson d'una nit d'estiu

 "MALSON D'UNA NIT D'ESTIU" 

1/Estiu acabat

abans de començar.

S’ha tallat el blat

prô espigues no n'hi ha.

Costa d'assimilar.

2/Lassitud al cel,

desencís a la terra,

budells remoguts,

el cap una desferra.

Cal una mica de mel.

3/No ens fem mala sang

que miracles no n'hi ha.

Cal sortir del fang

si es vol tornar a començar.

Expulsem cap entrebanc.

4/Diu un acudit

que cal mirar la lluna

i no pas el dit.

De cap a la llacuna

ens farà més profit.

5/Giravolts perduts,

moixaines retrobades,

deler sense embuts,

ni contes de fades,

ni cap volta abatuts.

Francesc Marcé i Puig

9 de setembre de 2024.

Heu sentit mai ploure?

 "HEU SENTIT MAI PLOURE?" 

Heu sentit mai ploure,

de manera persistent, 

com si tot es volgués moure 

de dins enfora de la ment?

Heu sentit l'olor de terra molla,

com saba emergent 

que hagués esdevingut folla

sentint tocar a sometent?.

Heu sentit el silenci de després, 

quan han fugit les idees 

i sembla que no queda res, 

ni espai per noves odissees?.

Llavors és quan cal cloure 

tot intent de fugida 

i sens arribar-se a moure

acabar embriac de vida.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2024. 

Bressola'm

 "BRESSOLA'M" 

Bressola’m els pensaments,

que siguin menys punyents.

Acarona’m el delit, 

que no es faci mai petit.

Espanta’m el desig, 

que no es posi pel mig.

Furta’m la mirada, 

que no sigui mai irada.

Ballaré sempre el teu ball

si esdevens el meu mirall.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2024. 

Tant se val

 "TANT SE VAL" 

Tant se val, 

anant a tota virolla 

ja no ve d'un pam, 

naps i cols a l'olla 

si no hi ha aviram.

Tant és blanc com negre, 

sal, sucre o pebre,

botifarres o enciam.

Tant se val.

No ve d’aquí.

Si no és pardal

serà escorpí.

Francesc Marcé i Puig

28 d’agost de 2024 

Fil a l'agulla

 "FIL A L'AGULLA"

Què hi ha a l'ambient, 

que sols deixa anar fent?.

Panys a les portes,

il·lusions somortes,

rius sense corrent,

esperances mortes,

veles sense vent,

pluja que no mulla,

regint, una despulla,

principis sense escortes.

Ningú posa fil a l'agulla, 

prô tots parlen en nom de la gent.

Francesc Marcé i Puig

22 d’agost de 2024.

Flors i violes

 "FLORS I VIOLES" 

Flors, violes i romaní 

van dir que era el nostre destí, 

prô som més d'un llençol menys,

perdut a cada bugada, 

amb la panxa ben peixada, 

ben cofois de tant de seny.

Magnèsia per gimnàstica, 

el pa de cada dia, 

tot penjant naps i cols, 

més savis que els mussols,

entomem cada pujada,

pensant que fa baixada.

Diuen que quan siguem grans

ja menjarem aglans, 

que el roure podrem moure, 

amb la força dels germans, 

que cal foc lent per poder coure 

a la marmita els nostres planys.

Ja n'hi ha prou de tants enganys, 

que la terra mai ha estat plana, 

ni és migjorn la tramuntana,

ni totes les portes tenen panys, 

ni tot gegant te una geganta.

Si fa fred, estirem la manta.

Francesc Marcé i Puig

18 de juliol de 2024. 

La lloca

 "LA LLOCA" 

El galliner d’aquí al costat 

és ple de galls esvalotats.

La gallina ja no diu no, 

ha oblidat la revolució. 

Ara sols es fa l’estreta, 

ja no cobra a la bestreta.

Pobre polla enamorada 

de qui la vol castrada.

Aparteu les criatures, 

ja no és temps d’essències pures.

L'amo aplaudit pels esclaus 

que han abjurat de tenir les claus.

Ara és moda el guirigall 

de qui viu de cap per avall.

Un món ple d'infeliços

Ennuegant-se amb els anissos.

Quan s'acabi aquest teatre 

estireu de la cadena, 

doncs ja no sols feu pena;

sou l’ enemic a abatre.

Francesc Marcé i Puig

17 de juliol de 2024. 

Terrabastalls

 "TERRABASTALLS" 

Terrabastalls de pa sucat amb oli 

fan que el món grinyoli, 

guarint-los amb bicarbonat 

com si res no hagués passat.

Ens prenen per ignorants 

que de les pedres en fan pans, 

en fila de processionària 

com si això suposés grandària.

Prô un dia arribarà 

que la metxa s’acabarà 

i potser el daltabaix arrossegui 

tota la morralla que arreplegui.

Que déu us agafi confessats 

quan algú decideixi trencar els plats.

Fa temps que la vaixella no s'aguanta

i qui sols canta els mals no espanta.

Francesc Marcé i Puig

8 de juliol de 2024. 

Gratant el cel

 "GRATANT EL CEL" 

Quan cavalques la meva ànima 

com un poltre desbocat 

grato el cel amb el meu cor, 

com una flor magnànima, 

com un cactus trastornat,

un sàtir revifant de la mort.

Oh fada embriagadora,

amb quin elixir m'has inoculat?,

amb quines pólvores m'has cremat?,

que ja no toco quarts ni hores, 

que no sé si volo o he aterrat 

a una falda acollidora.

M'agrada que fem junts camí

sens direcció coneguda, 

sens cap pòdium ni destí,

sens vianda ni beguda,

com volent-nos escapolir

d'una realitat corrompuda.

Francesc Marcé i Puig

05 de juliol de 2024. 

Faules immorals (video)

 La realitat és plena de contradiccions i paradoxes, dialèctica, t'esborrona i et fa feliç.

 

Casa surrealista

"CASA SURREALISTA"

Les portes són comportes 

per sortir abans d'entrar.

Finestres de melmelada.

Les llums són somortes, 

són fetes amb quitrà. 

Les escales ovalades

totes baixen sens dur enlloc. 

Habitacions sense finestres

allotgen vaques lleteres. 

Per les aixetes hi surt foc. 

Abans de les nits no hi ha vespres. 

En comptes de poms hi ha peres. 

A la cuina hi ha un bidet. 

Els llits pengen del sostre 

girats de cap per avall. 

L'escalfor et deixa fred. 

Dinars sense postres, 

només foc d'encenalls. 

La terrassa té cuirassa. 

El jardí és d’esperit de vi. 

Els gossos són llonganisses, 

les fulles paperassa, 

les cadires fan patir. 

S’hi dorm a corredisses. 

I quan fa temps que hi vius 

i no saps com continuar 

surt de l’aixeta un profeta, 

amb el cap farcit de nius, 

que et dirà: “ja t’ho faràs, 

comprat una mofeta, 

que per viure no cal respirar”. 

Francesc Marcé i Puig 

30 de juny de 2024. 

 

Boogie

 "BOOGIE" 

Els polítics ballen el boogie, 

però el ballen malament, 

sols és un campi qui pugui. 

No en treuen escarment.

Tots ballem el boogie 

encara que no hi parem esment, 

uns ho saben d'antuvi, 

altres deixen que es vagi coent. 

Una cama cap aquí, 

una altra cap allà, 

saps com s’ha de sortir, 

però mai com s’acabarà. 

Amics, benvinguts al boogie, 

que no pari la funció, 

que la vida no us afeixugui, 

sempre hi ha quelcom pitjor. 

Francesc Marcé i Puig 

16 de juny de 2024. 

Esquitxos

 "ESQUITXOS" 

Esquitxos de realitat

regalimen ànima avall

generant solcs nouvinguts,

trencant vells escuts,

obrint incipients fermalls, 

lluny de falses estabilitats.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2024.

Aigua

 "AIGUA" 

Qui fos aigua 

fluint riu avall 

lluny de l'embolcall 

que fa de paraigua 

de tot llagrimall.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

Engrunes

 "ENGRUNES"

Engrunes de falsa llibertat

emmascaren la feredat 

dels qui temen existir 

i encara no s'han adonat 

que l'aigua no es torna vi 

ni els drets mai s'han regalat.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

Soroll

 "SOROLL" 

Per tot arreu domina el soroll 
que no aporta informació, 
sols la presència incongruent 
de qui no aguanta un escorcoll 
i que viu de la il·lusió  
de no ser un cadàver vivent.

Francesc Marcé i Puig

31 de maig de 2024. 

La Lluna espia

 "LA LLUNA ESPIA"

La lluna fa veure que no hi és 

prô espia  els moviments inexistents

del món inert de la nit, 

aliena a les cabòries

dels que encara no s'han adormit

ni tenen vocació de penitents.

Francesc Marcé i Puig

27 de maig de 2024.

Lligams

 "LLIGAMS" 

Viure és fer i refer lligams, 

lligams que s'esberlen 

donant pas a lligams nounats, 

uns d'antics i d'altres sobtats, 

complicitats que es perden, 

nous vincles inflant els velams.

Lligams de fraternitat, 

de companyonia o comunió, 

conjuncions de conveniència, 

nexes de dependència, 

tant de poder com de submissió. 

Difícil treure’n l'entrellat. 

Lligams per afinitat, 

connexions degudes a l’atzar, 

o bé remots llaços de sang 

que, com inesperats bumerangs, 

mai acabats d'amortitzar, 

recorden que tenim un passat. 

Un temps en part oblidat, 

llegat dels nostres grans, 

del que seria absurd abdicar, 

encara que ens pugui temptar 

o ens hagi fugit de les mans, 

doncs ens ha teixit la identitat. 

Francesc Marcé i Puig 

22 de maig de 2024.

Tannkas electorals

 "TANNKAS ELECTORALS" 

1/ Fer giragonses 

sempre amunt i avall, 

anant de corcoll, 

per no arribar enlloc 

ni començar cap ball.

2/ Promeses d'ahir 

es tornen a repetir.

Noi quin cansament 

sentir i tornar a sentir 

a tota hora aquest turment. 

3/ Subhasta del peix 

sens haver-lo pescat, 

tornant a dir blat 

que no tenen al sac 

i molt menys ben lligat. 

4/ Dards de cartró, 

oblidats l’endemà, 

d’una munió 

de farsants ben tibats 

agafats de la mà. 

5/ Potser algun dia 

el poble dirà prou, 

llevant-los el sou, 

fent l’única via 

per la que el món es mou. 

Francesc Marcé i Puig 

9 de maig de 2024. 

Fantasmes

 "FANTASMES" 

Per tot arreu assetgen fantasmes,

fantasmes d’allò públic i allò privat.

Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.

No cal creure en ectoplasmes, 

sols patir cada dia la realitat, 

per adonar-se que no m'erro.

No són pas ànimes en pena,

sols capsigranys i fatxendes, 

envanits d'irresponsabilitat, 

a qui algú ha promès prebendes

i fantasies de tota mena, 

malgrat calgui perdre la dignitat.

Prô si que són aparicions, 

te'ls trobes a la cantonada 

o a la tertúlia del bar,

quan encens la pantalla, 

o quan toquen tribulacions, 

mirant d’abaixar-te els pantalons.

Sols ens deixen els sarcasmes 

com a arma defensiva, 

aquesta colla de tibats presumits, 

de qui no són reals ni els orgasmes, 

ni la seguretat agressiva.

Tan sols són somnis humits.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril de 2024 

Profunditats

 "PROFUNDITATS" 

Vaig visitar les profunditats de l’Avern 

i les profunditats del cel no em treuen la son.

Vull bussejar les profunditats dels oceans, 

que no em descoratgin els temporals d'hivern, 

ni em deixi vèncer per cap malson 

dels que tenallen als pobres humans. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’abril de 2024

Instants d'embruix

"INSTANTS D'EMBRUIX" 

Quan els petits entrebancs no aclaparen 

i tot sembla equilibrar-se 

i el teu planeta s'alinea 

amb els planetes dels altres 

i sures pels mars equidistants 

dels “teus” que has introjectat 

i dels seus “teus” que els acompanyen 

i ja cap dels seus somnis t'escanya, 

sinó que sense cap por t'hi has capbussat,

ses fal·leres son alegres visitants 

i ses alarmes et fan d’àrbitres, 

llavors sents que els teus camps conreen, 

que és el moment d'aturar-se 

per veure què és que els seus fruits deparen.

És un instant que cal agafar al vol, 

abans que no s’escapoleixi

i calgui esperar que torni a sortir el sol.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2024.

Gats escaldats

 "GATS ESCALDATS" 

Milers de gats esverats

s'enfilen per les parets.

Tenen els peus freds 

i els cervells estarrufats.

No és cap pel·lícula de por.

Cap conspiració d’aliens.

Sols cerquen l'escalfor 

que els manca als seus gens.

No en traureu mai l'entrellat

encara que el busqueu.

Sols calors mentals 

d'un pobre galifardeu.

I aquest conte s'ha acabat 

i el delit d'escriure també.

Si fos que us ha agradat 

furteu-li la llet al lleter.

Francesc Marcé i Puig

22 de març de 2024.

Picant l'ham

 "PICANT L'HAM" 

Diem que el vaixell el comanden folls,

que tot al voltant s’enfonsa, 

però ens manca bogeria.

Patim un atac de seny.

No resistim al que ens empeny

a aferrar-nos a qui el guia.

Tot foc nou en un no res s'arronsa, 

Ens fa encallar al costat mateix dels molls.

Defugim tempestes i marejol, 

obsedits per la mar plana, 

desitjant sols dies sense vent, 

sens adonar-nos que, al velam, 

és una bufada el que el mana 

més enllà de la inèrcia de l'estol,

més a prop de la font del torrent, 

més lluny de seguir picant l’ham.

Francesc Marcé i Puig

20 de març de 2024

Fum, fum, fum

Fum, fum, fum. Poema escrit el 6 març de 2024.

#FrancescMarce #Poesia #PoesiaRecitada 

FUM, FUM, FUM

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Avui vull ofendre

 "AVUI VULL OFENDRE" 

Avui m'he decidit a ofendre 

a tots els que s'ofenen fàcilment 

si el món no encaixa amb la seva ment,

si allò que ens volen vendre 

no convenç a cap client. 

A qui no és capaç de comprendre 

que els seus deliris, 

siguin instituïts o instituents, 

tan sols són ciris 

que cremen ràpidament. 

A tots els que sa vida depèn 

de què se'ls confirmi el que estan creient.

A tots els que s'esfondren 

si no els veus com volen que els miris.

A tothom que no sap entendre 

que, per sort, tots som diferents.

Especialment a qui amb autoritat 

es creu investit per un poder suprem

que el faculta per imposar el seu relat

al comú dels éssers vivents.

Francesc Marcé i Puig

18 de març de 2024

Arrenquem una altra vegada

 "ARRENQUEM UNA ALTRA VEGADA" 

Recorrent els viaranys del teu cos 

em veig a mi mateix ressorgir. 

tant m’és l’avui, el demà o l'ahir.

Sols un afany de tu sens repòs.

Xuclant-te ben endins 

t’engoliria sencera, 

explorant els teus camins 

sens agafar cap drecera.

Quan llamps de goig de tu emanen

m'esclata quelcom ben endins, 

allà on les arrels romanen, 

on conflueixen tots els destins. 

No diguis res, no cal. 

Sols una mirada, 

un somrís angelical. 

Arrenquem una altra vegada. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de març de 2024.

Fum, fum, fum

 "FUM, FUM, FUM" 

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Notícies del temps

 
"NOTICIES DEL TEMPS"

Escup la nit lladrucs intermitents.
El vent a l'aguait grinyola.
Fred que assetja després de tant d'escalf.
Rius i sols secs no és troben.
La pluja que ja fa l'ullet.

Hi ha a qui li tremolen les dents.
El fals hivern a poc a poc s'escola.
Aigua sols pels camps de golf.
Hi ha qui perd l'enteniment,
a d’altres els el roben.
Massa cues per un sol bitllet.

Francesc Marcé i Puig

3 de març de 2024

Qui perd els orígens...

 Qui perd els orígens perd la identitat. Qui oblida el passat no té futur. Aplicable a classes socials, cultures, països i persones. 

JO VINC D'UN SILENCI. Enllaç a "Catorze". Text i cançó de Raimon. Pitjeu aquí. .

Maleïda sequera

"MALEÏDA SEQUERA" 

Sequera fins l'infinit.

Sequera dins del pit.

Sequera de mugrons.

No pas sequera pels taurons.

Sequera d’ànima.

Sequera d'esperit.

Sequera d’il·lusions. 

Esperança mínima.

Sequera de raons. 

Manca d'embranzida.

Gent acollonida.

Beneficis pels patrons.

Sequera dirigida.

Sequera a tots els racons.

Sequera de destins.

Sequera de propòsits.

Sequera d’aspiracions.

Sequera de metes.

També d'inspiracions.

Sequera de poetes.

Sequera de revolucions.

Terra cremada:

cau per falsos profetes.

Francesc Marcé i Puig

5 de febrer de 2024

Música

 "MÚSICA"

Ens cal més música.

La música mou les cames

i desvetlla l'esperit.

També greixa la ment

de qualsevol ésser dorment.

Foragita del nostre llit

les penes i porta flames, 

tant si és rock com clàssica.

La música engreixa l’ànim

tot fent-lo tolerable,

esperona els sentiments

i atia les emocions.

Fa que parin els canons

al ritme dels corrents.

Desterra el llop de l'estable.

Et torna més magnànim.

Hom diu que amanseix les feres

prô també crida al combat.

Música a tots els racons,

entonant noves cançons

que vagin fent forat,

temperant velles fal·leres.

Francesc Marcé i Puig

11 de gener de 2024. 

Pontífexs quotidians

 "PONTÍFEXS QUOTIDIANS" 

Narcisistes estarrufats

reviscolen cada hivern

amenaçant amb l'infern 

si no som prou primmirats. 

Quin fàstic aquesta gent 

que et volen sempre amatent

tornant sempre a ressorgir 

per fer-te fer el que han de dir. 

Àneu a fer punyetes 

colla de mestretites 

que ja som tots prou grandets

per escollir els nostres barrets. 

Prou religions de setciències 

que esgoten les paciències

estirant-nos les orelles, 

pretesos pastors d’ovelles. 

Prou d’apocalíptics cíclics,  

falsos Polifems encegats, 

posseïdors de veritats, 

que es creuen sants beatífics. 

Potser que us ho feu mirar

aquests que no us sabeu llevar

sens començar a pontificar. 

Francesc Marcé i Puig 

11 de gener de 2024. 

Núvols grisos

"NÚVOLS GRISOS"

Quan núvols grisos 

d'un cel entumit

assetgen el cervell

mig adormit,

et rescata un blues

d'un cec apassionat,

extensió del seu teclat, 

no canta cap ocell, 

sols gemecs de vell 

en risc d’ésser mesell, 

no és pas cap abús

deixar-se portar

com un gos andalús 

que no sap on anar.

Foc etern per tots aquells

que s'omplen els farcells 

amb les nostres il·lusions

entonant falses cançons.

Francesc Marcé i Puig

5 de gener de 2024