Alguns enllaços al títol de fotos, música i algun text és van perdre en tancar picasa i megaupload. Afortunadament las fotos s'han pogut recuperar.
Retrat de la portada: autor Quim Cañellas
Es posible la traducción al castellano y al vasco. Translation into English, French, Italian and German is possible.

Translation /Traducción

Cercar en aquest blog

Sobre Mi

La meva foto
Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Provincia de Barcelona, Catalunya
Doctor en Psicologia, Prof Titular de Teoria i Anàlisi Formes Visuals. Dep Disseny i Imatge, Fac. BBAA, Univ. Barcelona.1981-2012. Jubilat.Treballs previs: -Investigador ICE UB, 5 recerques: efectes i recepció missatges audiovisuals,1975-1982. -Membre fundador Col·lectiu Higiene Mental La Florida, integrat a la Coordinadora de CHM i al Réseau-Alternative à la Psychiatrie,1976-79. -Educador terapeuta Albergue Infantil Terrassa,1976-78. -Investigador Carvis Publicidad S.A.1975 i 76.-Creador i redactor, revista gremi Ebenisteria l'Hospitalet,1974-76. Llibres publicats: 15, 1977-2025, (imatge, disseny,comunicació i 5 poesia). Articles: 17, mateixos temes recerca. Podeu baixar 14 llibres des d'aquest bloc, 7 de Dialnet i 15 articles des del bloc (4 també a Dialnet). Cercar etiqueta "Treballs científics" i "Literatura". -Racionalista crític, intel.lectual?, tolerància 100, menys amb la intolerància, com assenyalà Karl Popper, radical, eclèctic, antiautoritari, insatisfet, outsider,sense embuts, autodidacta, com deia Gandhi el mateix val pels pobles i les persones: el dret d'autodeterminació, autonomia /VS/ heteronomia. Mai he tolerat que m'imposin que he de fer, dir o pensar.

Arxiu del blog


dilluns, 30 de desembre del 2024

Joiós enterrament

 "JOIÓS ENTERRAMENT"

S'acosta l'enterrament 
d'un altre any que se’n va.
Acomiadem-lo alegrement 
però sens caure en oblidar.

Ja som un any més vells. 
Ves a saber si un any més savis.
Esperem que menys mesells 
però sempre amb la rosa als llavis.

Oblidem-nos de girar full.
Que no ens pugui entabanar 
qui amb els seus embulls 
diu de les pedres fer-ne pa.

No ens calen enterramorts 
ni messies amatents.
Conreem els nostres horts 
com pagesos combatents.

I si costa avançar 
escoltem un bell Adagi.
Que no ens venci la recança, 
ni ens aclapari el contagi 
de qui ens vulgui anorrear
pispant-nos l’esperança. 


Francesc Marcé i Puig 
30 de desembre de 2024.


dimecres, 11 de desembre del 2024

Esquitxos i impressions

 Recull de 82 poemes escrits el 2024 i publicats en aquest bloc.

#FrancescMarce #Poesia #poetry 


Nota: podeu obrir i descarregar el llibre clicant a dalt en el títol d'aquest article.





Imatge de la portada del llibre







dimarts, 10 de desembre del 2024

El conte de l’enfadós

 "EL CONTE DE L’ENFADÓS"

Hi havia una vegada 
en un país molt llunyà 
un fadrí i una fada 
tot el dia donant voltes 
i tornant a començar.
Vet aquí quina rucada.

No em digueu que expliqui el conte
que no sóc polític ni enfadós 
i ja tinc poca paciència, 
sóc en temps de descompte, 
el món em sembla ben galdós; 
ja no el salva ni la ciència. 

Però si voleu insistir 
us podeu fer d'una secta, 
d'un partit o d'una religió 
que, com un filaberquí, 
les corbes torni rectes 
i us capgiri el caparró. 


Francesc Marcé i Puig 
19 de desembre de 2024.


 



Nadala

 "NADALA" 

Ara que ve Nadal 
no mateu el gall, 
pena de presó 
per crueltat animal.
No feu l'espantall, 
sols canteu cançó, 
sigueu ben formal, 
sempre amunt i avall, 
no fos que un setmesó, 
amb vocació penal, 
muntant a cavall, 
us dones cop de bastó.
Feu sempre el pardal, 
no feu de mirall 
si voleu menjar torró.
No esmenteu l'engonal, 
oblideu el carall, 
amagueu el pansó. 
Sols falsa moral 
i més sopa d'all 
o a fer el ploricó.

I després del temporal 
a la tia Pepa ni un ball, 
ni tan sols un petricó, 
no és tornes habitual, 
calgués posar el fermall 
o bé xarop de bastó.


Francesc Marcé i Puig
10 de desembre de 2024.


Morir de cofoisme

 "MORIR DE COFOISME" 

Quan algú va massa llançat 
pot acabar a les escombraries, 
si no ho té ben apamat 
serà cosa d'hores o de dies.

No cal adormir-se als llorers, 
ni deixar-ho per ves a saber quan,
ni oblidar-se dels afers 
si s'hi vol continuar anant.

No és cap crida a la prudència, 
ni un clam al conformisme, 
tan sols a la insistència 
per no morir de cofoisme.


Francesc Marcé i Puig
10 de desembre de 2024.


La traveta

 "LA TRAVETA" 

Hi ha qui posa el dit a l'ull, 
d'altres posen l'ull al dit.
Així no es salva cap escull 
ni de dia ni de nit.

Encara menys fent la traveta, 
que ja és esport nacional. 
La fan l'oncle i la tieta, 
tant els d'abaix com els de dalt.

Si algun dia algú es desperta 
potser ja sigui massa tard. 
La caixa és massa oberta, 
qui sap si hi queda cap petard.


Francesc Marcé i Puig
10 de desembre de 2024.



diumenge, 8 de desembre del 2024

Garses, corbs i voltors

 "GARSES, CORBS I VOLTORS" 


Xipolleja la garsa engarjolada
a l'estany del seu paradís;
no somnia amb cap volada,
sols en ser part d'un gran pastís.
Cofoia de les seves plomes
fàcilment es deixa entabanar;
tant li és posar punts com comes
mentre somia amb un gran dinar.
No sap que sols és un ocellot
a qui tothom té per lladre
i que, ni anant amb el cap cot,
mai protagonitzarà cap quadre.
De garses, corbs i voltors
n'hi ha per totes les contrades,
com d'alegrances, plors i pors
i a tot arreu són menyspreades,
doncs amb ses ínfules de senyors
no disfressen el delit carronyaire,
ni els seus xiscles passen com a cançó,
ni tapen l’esperit de trinxeraire.


Francesc Marcé i Puig
8 de desembre de 2024.



dissabte, 7 de desembre del 2024

Impressions

 "IMPRESSIONS" 


1-Hi ha massa ombra
i a tot arreu massa fum.
Cal una escombra
per espolsar el ferum.
L’últim que apagui el llum.

2-Paraules buides
que han perdut el sentit,
amb vides minses,
tot de ràpid consum,
creant caps encongits.

3-Goig a terminis,
plaer en píndoles,
falsos dominis,
aire de felicitat
lliurada a domicili.

4-Remeis de cine,
màgics encanteris
per guarir vides
i defugir imperis,
com si res hagués passat.

5-Potser som babaus,
o ases encantats,
o hem perdut les claus,
o ens les han robat,
o ja ens va bé ser esclaus.


Francesc Marcé i Puig
7 de desembre de 2024.



dimecres, 4 de desembre del 2024

Casa meva

"CASA MEVA" 


Anava cercant casa
malgrat viure sota teulat,
com un guerrer sense espasa
que ronda atabalat.
El meu niu és ple de coses,
des de deu mil rampoines
fins a mil quadres penjats,
molts objectes que no són noses,
ni tampoc coses luxoses,
tan sols part del meu passat.
Però ara que tenim dues llars,
plenes d’històries valuoses,
tot de cop m'he adonat
que casa meva ets tu,
si és que hi ha cases d’algú.


Francesc Marcé i Puig
4 de novembre de 2024.



dilluns, 2 de desembre del 2024

Somnis

 "SOMNIS" 


No us ha passat que, a voltes,
allò que esteu vivint
se us apareix com un somni
despert en una nit d'insomni
amb por de despertar
abans de sonar el despertador
i haver-se d'adonar
que res és durador,
però tot i així acabeu pensant:
que els déus em condemnin
però que afortunat que sóc
per tot el que m’està passant,
jo seguiré somiant
i al món que li donin pel sac?.



Francesc Marcé i Puig
2 de desembre de 2024



dimecres, 27 de novembre del 2024

Metabolisme

 "METABOLISME"

A vegades els matins 
punxen com agulles dels pins.
L’adrenalina desbocada 
esdevé malcarada.
Tant li fan germans, amics 
o fins i tot, si s'escau, veïns.
Tots provoquen moviments sísmics
que esveren la llocada 
i fan de l'enteniment bocins. 
Tots es tornen enemics 
furtadors de la teva albada
mentre t’esberlen per dins. 

Cal deixar avançar el dia, 
quan els ànims s'apaivaguen, 
el sol ja no escalfa tant, 
et transformes en espia 
de tot allò que va passant 
i les males marors s'amaguen. 

Més val que em doneu la nit, 
quan les idees es desvetllen
i conflueixen amb les emocions, 
quan se’m renova l’esperit, 
quan les muses ja em vetllen 
i vaig curull de municions. 


Francesc Marcé i Puig 
27 de novembre de 2024.


Sol de tardor

 "SOL DE TARDOR" 


Quan el sol entremaliat 
fica el nas al teu menjador, 
sens haver-lo convidat, 
els darrers dies de tardor, 
deixa’l entrar sens cap recança, 
com un ocupa desitjat 
que t'alleuja la fredor, 
com una papallona en dansa 
a la recerca d’escalfor.
Complimenta’l sens despit 
i no et sentis assetjat, 
que, tot i haver-lo acollit, 
abans de què te n'adonis
ja s’haurà escapolit.


Francesc Marcé i Puig
27 de novembre de 2024.


diumenge, 24 de novembre del 2024

Processos irreversibles

 "PROCESSOS IRREVERSIBLES" 

No és reverteix l'envelliment,
ni es torna a edats pretèrites.
La mort no te marxa enrere.
La tortura no te rescabalament
encara que ho assegurin els hipòcrites.
Tan sols cal caure de la figuera.


No es pot recuperar el que s'ha extingit,
aquí el dia no segueix a la nit.
Si no és mesuren les conseqüències
es malbaraten existències.
Quan es pateix una massacre
no hi té cabuda un simulacre.


Sovint som tant somiatruites
que creiem vèncer fugint endavant,
confonent pinyols amb fruites,
com si el destí ens estigués esperant,
com si a les que falta un bull ja fossin cuites,
com si veiéssim el món del cel estant.


Francesc Marcé i Puig
24 de novembre de 2024.


dijous, 21 de novembre del 2024

Faula del centpeus

 "FAULA DEL CENTPEUS" 


Al centpeus massa conscient
no li va anar gaire bé,
quant es va descobrir les potes,
decidint com moure-les totes
no pogué sortir mai més al carrer.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



Quan respires

 "QUAN RESPIRES" 


Mai no t'adones 
de quan i com respires 
i si mai ho fas 
ves amb molt de compte, 
pots anar a mal borràs.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



Tots plegats

 "TOTS PLEGATS" 

Xerrameca i més xerrameca
ens embassa les orelles,
supurant pels descosits.
Ja no ens cal cap hipoteca,
ni xuclar de cap mamella
com si fóssim nens petits.

Tots plegats feu molt de fàstic.
Esperem que tard o d'hora
feu la fi del cagaelàstics.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



dilluns, 18 de novembre del 2024

Espècies en extinció

 "ESPÈCIES EN EXTINCIÓ" 


Com a membre pertanyent
a més d’una espècie en extinció
vull declarar ara i aquí
que fins i tot els resistents
semblen fets de cartró,
que és aigualit fins el bon vi,
que ni les dagues son punyents,
que d'on no n'hi ha no en surt solució,
que sens origen no hi ha destí,
que tot i estar amatents
prenem per realitat una il·lusió,
que sens caminar no es fa camí
i que, tot i que ens vulguin esmorteir,
no hem oblidat com tocar el crostó
ni hem renunciat a ser combatents.


Francesc Marcé i Puig
18 de novembre de 2024.



dimecres, 13 de novembre del 2024

El rellotge aturat

 "EL RELLOTGE ATURAT" 


És de sobres conegut
que un rellotge aturat
marca l'hora dos cops al dia
i no per això ens hem cregut
que ja no estigui espatllat
i ens pugui fer de guia.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



Vells

 "VELLS" 


Aquesta societat considera els vells
com simples trastos per desballestar,
andròmines improductives
que estarien més bé mortes que vives,
ginys desproveïts de cervells
als que ja no cal fer res per conservar.

En un món ple de desgavells,
que ni se'ls acudeixi protestar,
ni fer propostes optatives,
que no siguin gaire normatives,
doncs els penjaran cascavells
tot dient que estan per tancar.

O pitjor allò dels redemptors novells,
disposats a fer-se perdonar,
que els tracten com espècies en extinció,
presumint de bona intenció,
com qui conrea els seus clavells
o galleja perquè treu la mascota a passejar.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



dijous, 7 de novembre del 2024

Temps era temps

 "TEMPS ERA TEMPS" 


Temps era temps,
quan les bèsties parlaven,
n’hi havia que pensaven
que tot seria diferent.
És trist haver d’admetre,
que sols ens podem permetre
jugar a l'etern retorn.
La bèstia ja era al forn
abans que la caçaren
i tothom resta indiferent.
Diuen que cerquem consol
amb què no hi ha res nou sota el sol,
però més aviat es tracta
de què som esclaus d'un pacte,
que ens furta la memòria,
repetint sens descans la història.
Ens volen fer creure que avançar
és donar voltes a la sínia,
si ho fem amb prou eufòria,
atents a la darrera consigna,
cada día tornant a començar.
Nois, que aquesta cinta està molt vista.
Potser que juguem fora de pista.


Francesc Marcé i Puig
7 de novembre de 2024.



dimarts, 22 d’octubre del 2024

El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura"

 Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol de l'article.

Nota: També es pot descarregar el llibre des del portal bibliogràfic Dialnet en aquest enllaç:

El niño frente a la imagen fílmica con ruptura (Dialnet)

Marcé i Puig, Francesc, El niño frente a la imagen fílmica con "ruptura" (Intento de aproximación semántico-prágmatica al análisis de la comunicación. Barcelona, ICE de la UB, 1977.


RESUM

Podríem dir que al llarg de les pàgines següents, abordem bàsicament dues tasques paral·leles. La primera d'elles és metodològica; la segona descriptiu-hermenèutica. Dit en altres paraules, les nostres pretensions abasten, d'una banda la cerca d'una metodologia adequada per a l'anàlisi dels missatges i de la seva utilització pels usuaris; d'altra banda, l'intent d'aportar noves dades referents al procés de decodificació dels missatges fílmics.

Una cosa positiva creiem haver assolit en tots dos sentits. La determinació del grau de validesa de les nostres aportacions la deixem en mans del lector, que sempre posseirà un criteri més imparcial que el nostre, respecte a aquestes.

La majoria d'autors s'han centrat en un i altre aspecte de la comunicació. Uns s'han dedicat a l'estudi de l'àrea denominada semàntica o sintàctic-semàntica; d'altres han dirigit la seva atenció a la pragmàtica, fent omissió de les anteriors. Nosaltres intentem aquí, tímidament, posar en relació ambdues àrees assenyalades. Intentem no deslligar l'estudi dels missatges d'aquells que els utilitzen i a la inversa.

Una tesi que presideix tot aquest treball és la que el codi general, ideologia o sistema de valors que posseeixi el subjecte, i que va ser après al llarg de la seva història, determina la seva percepció i interpretació del món. El subjecte buscarà aquells missatges que estiguin estructurats de la mateixa manera que el seu codi, o intentarà organitzar els missatges que rep d' acord amb el codi esmentat, i tot això per tal de poder confirmar la permanent validesa del mateix.

Tot això ens ha de fer pensar que és summament possible que els individus cometin gran quantitat d'errors en la seva codificació i interpretació de la realitat.

 Del que hem dit se’n pot desprendre fàcilment quins seran els nostres dos objectius principals: Determinar de la forma mấs objectiva possible, les dimensions i categories dels codis dels individus. Establir, finalment, com actuen aquests sistemes en la seva percepció de la realitat.

Arribats a aquest punt, ens podem adonar del greu perill que correm. Si hem dit que la ideologia dels subjectes determina la seva percepció de la realitat, podem aplicar-nos l'axioma a nosaltres mateixos. Fins a quin punt el que arribem a determinar com a codi del subjecte no es trobarà en certa mesura impregnat de les nostres pròpies categories?. La metodologia emprada pretén esmenar, en el possible, aquest problema, que ve agreujat pel fet que el mètode tingui com a base els missatges i l' objecte d' estudi siguin els missatges mateixos. Som conscients, d'altra banda, que la pregunta formulada, malauradament. ha de ser resposta, en part, de forma afirmativa. Si la ideologia ha de ser entesa com el conjunt de regles semàntiques que serveixen per generar o codificar missatges la ciència mai estarà lliure d'un determinat fons ideològic. L'objectivitat absoluta és purament utòpica. L’observació "fenomenològica" d'una mateixa seqüència de fets pot ser puntuada de molt diverses maneres segons quina sigui l'experiència individual o cultural d'aprenentatge, al respecte, de l'observador. Els experiments sobre percepció dels psicòlegs de la Gestalt poden ser una prova del que s' ha dit.

No ens ha de desanimar, però, el possible fatalisme del que acabem de dir. És un risc que cal córrer i anem a córrer-l’ho.

Al marge d'això últim, hem de dir que el present treball no pretén ser gens definitiu, sinó només els primers passos vacil·lants en un món en el qual encara queda molt per explorar.

Assenyalarem ara, molt per sobre, per a orientació del lector, el contingut de les diferents parts d'aquesta obra.

A la primera part tenim tres capítols. En el primer s' estableixen els llaços de la present investigació amb una altra d' anterior. En el segon es determina el marc teòric general sobre el qual es recolza tot el treball realitzat. En el tercer, s'aborden els aspectes metodològics, tant d' àmbit general com concret.

La segona part aclareix tot un seguit de punts referents al llenguatge descriptiu emprat, que poden ser importants per a la seva comprensió.

En la tercera part es presenta l'anàlisi semantica del film utilitzat i a continuació, es procedeix a desenvolupar els diferents passos del mètode en dos casos individuals concrets. Podrem veure aquí com els diferents codis individuals influeixen de diferent forma en la percepció i interpretació del film.

La quarta i última part es troba dividida en dos capítols. En el primer, s' estudien els sistemes de valors propis de cada classe social, podent-se determinar l'existència de diferències entre aquestes. En el segon, s'analitzen les formes d'actuacions d'aquests codis en la descodificació del film, podent arribar a determinar-se la presència de mecanismes pragmàtics diferencials de cada classe social.


Francesc Marcé i Puig, 1977



dilluns, 21 d’octubre del 2024

El dimoni escuat

 "El DIMONI ESCUAT"

De dimonis escuats
n'hi ha per molts racons, 
n'hi ha d’estranys i de nostrats 
tot i no sortir a les cançons,
tafaners, esgarriacries 
o caragirats infiltrats.
Tots ens volen fer passar el fred,
carregats de teories,
aprofitant qualsevol calfred.
Del que sembla que no en queda 
és de gaires pastorets 
que, sens rebre cap moneda, 
facin trontollar parets.
Us convido a què cerqueu 
el vostre dimoni escuat 
i si mai és que el trobeu 
crideu-li fort : patrip, patrap.


Francesc Marcé i Puig
21 d’octubre de 2024


divendres, 18 d’octubre del 2024

Vents

"VENTS" 


Perquè fa tant de vent darrerament?.
Marinades n'hi ha hagut sempre,
llevantades ocasionals
i tramuntanes cap al nord
amb molt de temperament.
Potser perquè s'acosta novembre.
No és pas per qüestions personals,
ni perquè el temps vulgui fer-se el fort.
Potser és per dir que el seu alè no és mort,
com si fossin ratxes emocionals.
O per poder oblidar el setembre
i que ja no calgui fer esment
de si s'ha arribat o no a bon port.
O per fingir una fera lluint els ullals,
però que sols aspira a ser membre
de qualsevol lògia sens fer jurament.

Núvols, pluja i vent polifònics
s’han apropiat dels darrers mesos
i ho han fet de forma impenitent
com si estiguessin compromesos
per estranys vincles ucrònics
dels que no en tenim coneixement.


Francesc Marcé i Puig
18 d’octubre de 2024.


dimecres, 16 d’octubre del 2024

Tardor

 "TARDOR" 


Un seguici de dies rúfols
de cels negrosos i encapotats,
corrues de llamps encadenats
seguits d'un sol tro continuat,
un sol escàpol rere els núvols,
dies perdent la identitat.
Sembla que cada any ens sorprèn,
ens ve de nou i ens corprèn,
com si mai res semblant hagués passat,
com un preàmbul del nostre hivern,
com l’extinció de tot caliu,
com ocells expulsats del niu
que encara no han après a volar.
Absència de campanes al campanar.
Hom diu que els afectes segueixen el temps,
a voltes prô sembla que l’oratge
esdevé lladre del coratge
 i dels delits que li resten a la gent.


Francesc Marcé i Puig
16 d’octubre de 2024.



dimarts, 15 d’octubre del 2024

Contrastos

 "CONTRASTOS" 


El món és fet de contrastos,
uns s'estimen malgrat tot,
d'altres sempre tirant-se els trastos.
A alguns tot se'ls en fot,
per d'altres tots els minuts són nefastos.
Al dia sempre li segueix la nit,
no hi ha memòria sense oblit.
Alguns creixen amb el soroll,
a d'altres els fa anar de corcoll.
Hi ha qui no viu sense adorar,
hi ha qui fuig d’ídols com del dimoni.
 Alguns no saben si pujar o baixar,
per d'altres la decisió fa patrimoni.
Hi ha alts i baixos, savis i estúpids,
grassos i prims, deprimits i eufòrics,
uns són decidits i d’altres tímids,
uns són literals i d’altres metafòrics.
Alguns sempre a boca de canó,
d’altres sempre dissimulen.
Hi ha qui no sap dir que no,
per d’altres els nos s’acumulen.
Alguns volen salvar el món,
d’altres esperen que el món els salvi.
Hi ha qui adora fer de rodamón,
d’altres sols pensen en l’estalvi.
Tot això és llei de vida.
Sols hi ha un contrast deplorable.
Cada cop són més sens cap eixida
 i molt pocs engreixant més l’estable.


Francesc Marcé i Puig
15 d’octubre de 2024.



dissabte, 12 d’octubre del 2024

Cridòria

 "CRIDÒRIA" 

Per què criden tant aquesta gent?. 
D'on surt tota aquesta cridòria?
No és per desesper ni per eufòria.
Tampoc són crits d’alliberament.
Sols són addictes al xivarri.
Ni tan sols són gent del barri
reivindicant la pròpia història.
Encara menys crits de victòria
celebrada clamorosament.
Quelcom hi ha d'haver que els encaparri
volent fugir d'algun turment.
Potser és por al buit i a la disfòria,
cerca absurda de reconeixement,
captius d'una roda giratòria,
sense objectiu ni cap memòria,
amb absència de tot plantejament,
ni qualcuna arrel que els amarri,
tan sols passar el dia i anar fent.
Ostatges del seu món egocèntric
escampant arreu brossa vexatòria,
movent-se en cercles concèntrics,
sens saber d’on bufa el vent.


Francesc Marcé i Puig
12 d’octubre de 2024.


dilluns, 7 d’octubre del 2024

Jugant a escacs

 "JUGANT A ESCACS"

Voreres plenes d'espinacs
i de cases sense sostre,
boscos de pins plens d'escorpins,
mallerengues sense rostre,
cavallers alçats sense dracs,
princeses muntant dofins,
tots dient: el món és nostre,
amb vestits fets de parracs,
aixequen el vol els matins,
tot esperant les postres.
Que algú els digui: fins aquí,
gemegant no és fa camí,
ni resant el parenostre,
més aviat jugant a escacs.


Francesc Marcé i Puig
7 d’octubre de 2024.



Un senyor i una senyora

 "UN SENYOR I UNA SENYORA"


Un senyor i una senyora
endavant i via fora.
Una senyora i un senyor
que no van de flor en flor.
Amb un plat de macarrons
esquivant tots els turons.
Potser un dia arribarà
que ningú sàpiga si n'hi ha.
Si algú pregunta perquè
ves a saber si és de bona fe.
Caminant o a saltirons
seguiran carregant canons,
seguiran espolsant l'estora.
No avança qui sols s'enyora.


Francesc Marcé i Puig
7 d’octubre de 2024.



dissabte, 5 d’octubre del 2024

Herois?

 "HEROIS?"

Per quins set sous volem herois?.
Per dur-los en escapularis
 i sentir-nos més cofois?.
Per poder resar rosaris 
i que ens tractin de bons nois?.
Potser que esdevinguem corsaris
rebentaires de bocois,
intrèpids exploradors 
a qui no acoquinen les pors,
descobrint cada dia nous mons, 
lluny dels eixams de mansois 
i de discursos eixordadors,
amb esperit de rodamón. 
No ens venguem per dos denaris,
que Roma no paga traïdors.
Cabdills, ni aspres ni xirois.


Francesc Marcé i Puig
5 de setembre de 2024.


Primeres impressions

 "PRIMERES IMPRESSIONS"

Les primeres impressions 
mai són bones conselleres, 
plenes de pressuposicions 
solen ser traïdorenques, 
oculten els rerefons 
rere les nostres ulleres.

Ens impedeixen veure 
més enllà de prejudicis
precipiten els judicis,
confonent vida amb lleure.
Ens aboquen a jeure 
a la vora de precipicis.

Cal no deixar-se endur 
per rauxes primerenques, 
per un delit immadur 
o febrades estiuenques.
Tan sols un xic més enllà, 
darrere les bambolines, 
s'hi poden amagar joguines 
difícils d'imaginar.


Francesc Marcé i Puig
5 de setembre de 2024.


dimarts, 1 d’octubre del 2024

Ressona el silenci

 "RESSONA EL SILENCI"

Quina joia el silenci 
quan ressona als tendons 
tot obrint la mirada 
que cerca nous horitzons,
acaronant els miralls 
d'una nit estelada 
que del so ens dispensi
engalipant les desil·lusions.


Francesc Marcé i Puig
1 d’octubre de 2024.


Artistes, músics i poetes

 "ARTISTES, MÚSICS I POETES"

Artistes, músics, poetes i escriptors,
sempre històries d’éssers turmentats,
obsessionats amb el propi neguit,
beatificant l'angoixa,
rebolcant-se en les seves pors, 
cors a tota hora desassossegats,
convertint-ho en or a base de patir,
com si fossin homes dibuixats.

Anyells expiatoris d'un món ben sonat,
que treuen mel agre per la boca
mentre engoleixen tot el que ens ha trastornat 
i cerquen allò que els trastoca.
Per què ens tenen emmirallats 
a tota la gent prou badoca?.

Potser és que tenim enveja 
de com, sent tots plegats uns neuròtics, 
ells han sabut treure profit 
de totes les seves cabòries, 
crear-se una imatge que tothom cobeja, 
mentre nosaltres, éssers normals estrambòtics, 
només sabem anar de la feina al llit 
sens trobar prou argúcies absolutòries.


Francesc Marcé i Puig 
1 d’octubre de 2024.


dilluns, 30 de setembre del 2024

Beautiful people

 "BEAUTIFUL PEOPLE" 

On és la gent bonica?.
Què n'han fet de sa cançó?.
Sols resten ploramiques 
o són tots a la presó 
dels seus cervells constrets, 
fugint en desbandada, 
amagats rere les parets, 
lluny de tota ventada.
No tenen successors, 
ni els resten deixebles; 
avui dominen les pors 
d'icones massa febles, 
que, com els sants del cantant,
desfilen afilerats, 
tan sols anar passant, 
tot just tapant forats.


Francesc Marcé i Puig
30 de setembre de 2024. 


dimecres, 25 de setembre del 2024

Bèsties

 "BÈSTIES" 

Perdius a la vorera, 
ànecs al bressol, 
senglars en filera, 
àligues de dol, 
cucs a la cullera, 
ocells al vol, 
voltors a l'era, 
peixos vora el sol, 
corcs on no s'espera, 
no hi cap mussol, 
gats a la perera, 
porcs que ningú vol, 
galls en renglera, 
xiscla un cabirol, 
polls de polleguera, 
gripaus en alcohol, 
nyus fent polseguera, 
Unicorns en estol, 
arnes de calaixera, 
talps al corriol, 
ni assetgen pel darrera, 
ni cerquen cap consol.


Francesc Marcé i Puig
25 de setembre de 2024. 



El dia que em mori

 "EL DÍA QUE EM MORI" 

El dia que em mori 
podeu llençar coets, 
el funeral un desori, 
la música ben forta 
i tots a remenar culets.
Si us plau que ningú plori 
ni tanqui cap porta.
 Ningú que em condecori, 
ni gomosos amb barrets.
Una saturnal romana 
per fer un bon comiat.
A riure, que s'encomana 
i és ben bé el millor aliat.
Però si algú es vol consolar 
pot servir aquest argument: 
tot aquell que no em suporta 
mai més m'haurà d'aguantar.
S’haurà acabat el seu turment. 


Francesc Marcé i Puig 
25 de setembre de 2024.



dilluns, 23 de setembre del 2024

Dissortats auguris

 "DISSORTATS AUGURIS" 

Bullen els radiadors 
quan l’hivern pica a la porta, 
quan s'han marcit les flors 
i la llum del sol és somorta, 
ja és negra nit a mitja tarda, 
el fred, matiner, fa basarda,
reneixen totes les pors 
i tota guspira reconforta,
les ovelles al seu corral  
tot i que no sigui Nadal, 
però avui encara és tardor
 i tan sols la gent covarda
augura la mala maror 
quan el riu ni té cabal, 
la il·lusió no és del tot morta 
ni han vençut les asprors. 


Francesc Marcé i Puig 
23 de setembre de 2024. 



divendres, 20 de setembre del 2024

Passejada dominical

 "PASSEJADA DOMINICAL" 

Dones empolainades, 
amb marits endiumenjats
de panxes ben greixades, 
emergeixen dels forats.
No semblen pas fades, 
més aviat talps esverats.

Per cabells porten fregalls 
que del cap d'ells han robat.
Ells semblen espantalls 
amb el magí ben pelat.
Tant els són cebes com alls,
els baixos com el terrat.

Parlen alt, com en privat, 
desgranant enfilalls
de fills, nets o el veïnat, 
inacabables degotalls 
de tants somnis frustrats
que els serveixen d'embolcalls.

Tant avui com al passat, 
el mateix foc d’encenalls, 
com si res no hagués canviat. 
Hi ha qui creu ballar altres balls, 
qui és somnia emancipat. 
Tant sols un joc de miralls. 
Tot plegat paper mullat. 


Francesc Marcé i Puig 
20 de setembre de 2024. 








dijous, 19 de setembre del 2024

Mals consells

 "MALS CONSELLS" 

Quan no saps què fer 
amb els xiscles de dolor
per posar-te a bon recer, 
sempre pots barrinar
que són gemecs de plaer, 
doncs són del mateix color 
i que sota la capa del sol 
qui no és consola és que no ho vol.


Francesc Marcé i Puig
19 de setembre de 2024. 



dimarts, 17 de setembre del 2024

Ferralla

 "FERRALLA" 

Poca-soltades i bestieses 
mai han parit grans conteses, 
tan sols quincalleria, 
digna de ferralleria, 
per a qui en té prou amb les deixalles
o viu de grat d'escorrialles, 
pels que cobren amb xavalla, 
tot empatxant-se de morralla.
Manca esperit de ferraller
per regenerar aquest femer.


Francesc Marcé i Puig
17 de setembre de 2024. 



dijous, 12 de setembre del 2024

Repicaran campanes II

 "REPICARAN CAMPANES II" 

Quan s'apaivaga la tempesta 
ve de grat el suau fluir, 
com un nou aire de festa, 
com tornar a fer camí.

Rius de lava ens esperen,
també plàcides nits d’estiu.
Els afanys s'afileren 
com pollets dins del niu.

Repicaran campanes 
sens arribar a desvariejar,
com disbauxes casolanes 
o lingots d'or a cobejar. 

I quan arribin moments clau
s'esvairan les boires, 
tremolaran les naus 
i ens envairà la pau. 


Francesc Marcé i Puig 
12 de setembre de 2024.



dilluns, 9 de setembre del 2024

Malson d'una nit d'estiu

 "MALSON D'UNA NIT D'ESTIU" 

1/Estiu acabat
abans de començar.
S’ha tallat el blat
prô espigues no n'hi ha.
Costa d'assimilar.

2/Lassitud al cel,
desencís a la terra,
budells remoguts,
el cap una desferra.
Cal una mica de mel.

3/No ens fem mala sang
que miracles no n'hi ha.
Cal sortir del fang
si es vol tornar a començar.
Expulsem cap entrebanc.

4/Diu un acudit
que cal mirar la lluna
i no pas el dit.
De cap a la llacuna
ens farà més profit.

5/Giravolts perduts,
moixaines retrobades,
deler sense embuts,
ni contes de fades,
ni cap volta abatuts.


Francesc Marcé i Puig
9 de setembre de 2024.



dimecres, 4 de setembre del 2024

Heu sentit mai ploure?

 "HEU SENTIT MAI PLOURE?" 

Heu sentit mai ploure,
de manera persistent, 
com si tot es volgués moure 
de dins enfora de la ment?

Heu sentit l'olor de terra molla,
com saba emergent 
que hagués esdevingut folla
sentint tocar a sometent?.

Heu sentit el silenci de després, 
quan han fugit les idees 
i sembla que no queda res, 
ni espai per noves odissees?.

Llavors és quan cal cloure 
tot intent de fugida 
i sens arribar-se a moure
acabar embriac de vida.



Francesc Marcé i Puig
4 de setembre de 2024. 



Bressola'm

 "BRESSOLA'M" 

Bressola’m els pensaments,
que siguin menys punyents.
Acarona’m el delit, 
que no es faci mai petit.
Espanta’m el desig, 
que no es posi pel mig.
Furta’m la mirada, 
que no sigui mai irada.
Ballaré sempre el teu ball
si esdevens el meu mirall.



Francesc Marcé i Puig
4 de setembre de 2024. 



dimecres, 28 d’agost del 2024

Tant se val

 "TANT SE VAL" 

Tant se val, 
anant a tota virolla 
ja no ve d'un pam, 
naps i cols a l'olla 
si no hi ha aviram.
Tant és blanc com negre, 
sal, sucre o pebre,
botifarres o enciam.
Tant se val.
No ve d’aquí.
Si no és pardal
serà escorpí.


Francesc Marcé i Puig
28 d’agost de 2024 



dijous, 22 d’agost del 2024

Fil a l'agulla

 "FIL A L'AGULLA"

Què hi ha a l'ambient, 
que sols deixa anar fent?.

Panys a les portes,
il·lusions somortes,
rius sense corrent,
esperances mortes,
veles sense vent,
pluja que no mulla,
regint, una despulla,
principis sense escortes.

Ningú posa fil a l'agulla, 
prô tots parlen en nom de la gent.


Francesc Marcé i Puig
22 d’agost de 2024.



divendres, 19 de juliol del 2024

Flors i violes

 "FLORS I VIOLES" 

Flors, violes i romaní 
van dir que era el nostre destí, 
prô som més d'un llençol menys,
perdut a cada bugada, 
amb la panxa ben peixada, 
ben cofois de tant de seny.

Magnèsia per gimnàstica, 
el pa de cada dia, 
tot penjant naps i cols, 
més savis que els mussols,
entomem cada pujada,
pensant que fa baixada.

Diuen que quan siguem grans
ja menjarem aglans, 
que el roure podrem moure, 
amb la força dels germans, 
que cal foc lent per poder coure 
a la marmita els nostres planys.

Ja n'hi ha prou de tants enganys, 
que la terra mai ha estat plana, 
ni és migjorn la tramuntana,
ni totes les portes tenen panys, 
ni tot gegant te una geganta.
Si fa fred, estirem la manta.


Francesc Marcé i Puig
18 de juliol de 2024. 



dimecres, 17 de juliol del 2024

La lloca

 "LA LLOCA" 

El galliner d’aquí al costat 
és ple de galls esvalotats.
La gallina ja no diu no, 
ha oblidat la revolució. 
Ara sols es fa l’estreta, 
ja no cobra a la bestreta.
Pobre polla enamorada 
de qui la vol castrada.
Aparteu les criatures, 
ja no és temps d’essències pures.
L'amo aplaudit pels esclaus 
que han abjurat de tenir les claus.
Ara és moda el guirigall 
de qui viu de cap per avall.
Un món ple d'infeliços
Ennuegant-se amb els anissos.

Quan s'acabi aquest teatre 
estireu de la cadena, 
doncs ja no sols feu pena;
sou l’ enemic a abatre.


Francesc Marcé i Puig
17 de juliol de 2024. 



dilluns, 8 de juliol del 2024

Terrabastalls

 "TERRABASTALLS" 

Terrabastalls de pa sucat amb oli 
fan que el món grinyoli, 
guarint-los amb bicarbonat 
com si res no hagués passat.

Ens prenen per ignorants 
que de les pedres en fan pans, 
en fila de processionària 
com si això suposés grandària.

Prô un dia arribarà 
que la metxa s’acabarà 
i potser el daltabaix arrossegui 
tota la morralla que arreplegui.

Que déu us agafi confessats 
quan algú decideixi trencar els plats.
Fa temps que la vaixella no s'aguanta
i qui sols canta els mals no espanta.


Francesc Marcé i Puig
8 de juliol de 2024. 


divendres, 5 de juliol del 2024

Gratant el cel

 "GRATANT EL CEL" 

Quan cavalques la meva ànima 
com un poltre desbocat 
grato el cel amb el meu cor, 
com una flor magnànima, 
com un cactus trastornat,
un sàtir revifant de la mort.

Oh fada embriagadora,
amb quin elixir m'has inoculat?,
amb quines pólvores m'has cremat?,
que ja no toco quarts ni hores, 
que no sé si volo o he aterrat 
a una falda acollidora.

M'agrada que fem junts camí
sens direcció coneguda, 
sens cap pòdium ni destí,
sens vianda ni beguda,
com volent-nos escapolir
d'una realitat corrompuda.


Francesc Marcé i Puig
05 de juliol de 2024. 



dimarts, 2 de juliol del 2024

Faules immorals (video)

 La realitat és plena de contradiccions i paradoxes, dialèctica, t'esborrona i et fa feliç.


 


diumenge, 30 de juny del 2024

Casa surrealista

"CASA SURREALISTA"

Les portes són comportes 
per sortir abans d'entrar.
Finestres de melmelada.
Les llums són somortes, 
són fetes amb quitrà. 
Les escales ovalades

totes baixen sens dur enlloc. 
Habitacions sense finestres
allotgen vaques lleteres. 
Per les aixetes hi surt foc. 
Abans de les nits no hi ha vespres. 
En comptes de poms hi ha peres. 

A la cuina hi ha un bidet. 
Els llits pengen del sostre 
girats de cap per avall. 
L'escalfor et deixa fred. 
Dinars sense postres, 
només foc d'encenalls. 

La terrassa té cuirassa. 
El jardí és d’esperit de vi. 
Els gossos són llonganisses, 
les fulles paperassa, 
les cadires fan patir. 
S’hi dorm a corredisses. 

I quan fa temps que hi vius 
i no saps com continuar 
surt de l’aixeta un profeta, 
amb el cap farcit de nius, 
que et dirà: “ja t’ho faràs, 
comprat una mofeta, 
que per viure no cal respirar”. 


Francesc Marcé i Puig 
30 de juny de 2024. 




 

diumenge, 16 de juny del 2024

Boogie

 "BOOGIE" 

Els polítics ballen el boogie, 
però el ballen malament, 
sols és un campi qui pugui. 
No en treuen escarment.

Tots ballem el boogie 
encara que no hi parem esment, 
uns ho saben d'antuvi, 
altres deixen que es vagi coent. 

Una cama cap aquí, 
una altra cap allà, 
saps com s’ha de sortir, 
però mai com s’acabarà. 

Amics, benvinguts al boogie, 
que no pari la funció, 
que la vida no us afeixugui, 
sempre hi ha quelcom pitjor. 

Francesc Marcé i Puig 
16 de juny de 2024. 




dimecres, 5 de juny del 2024

Esquitxos

 "ESQUITXOS" 

Esquitxos de realitat
regalimen ànima avall
generant solcs nouvinguts,
trencant vells escuts,
obrint incipients fermalls, 
lluny de falses estabilitats.


Francesc Marcé i Puig
5 de juny de 2024.


divendres, 31 de maig del 2024

Aigua

 "AIGUA" 

Qui fos aigua 
fluint riu avall 
lluny de l'embolcall 
que fa de paraigua 
de tot llagrimall.



Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 



Engrunes

 "ENGRUNES"

Engrunes de falsa llibertat
emmascaren la feredat 
dels qui temen existir 
i encara no s'han adonat 
que l'aigua no es torna vi 
ni els drets mai s'han regalat.


Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 



Soroll

 "SOROLL" 


Per tot arreu domina el soroll 
que no aporta informació, 
sols la presència incongruent 
de qui no aguanta un escorcoll 
i que viu de la il·lusió  
de no ser un cadàver vivent.


Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 




La Lluna espia

 "LA LLUNA ESPIA"

La lluna fa veure que no hi és 
prô espia  els moviments inexistents
del món inert de la nit, 
aliena a les cabòries
dels que encara no s'han adormit
ni tenen vocació de penitents.


Francesc Marcé i Puig
27 de maig de 2024.


dimecres, 22 de maig del 2024

Lligams

 "LLIGAMS" 


Viure és fer i refer lligams, 
lligams que s'esberlen 
donant pas a lligams nounats, 
uns d'antics i d'altres sobtats, 
complicitats que es perden, 
nous vincles inflant els velams.

Lligams de fraternitat, 
de companyonia o comunió, 
conjuncions de conveniència, 
nexes de dependència, 
tant de poder com de submissió. 
Difícil treure’n l'entrellat. 

Lligams per afinitat, 
connexions degudes a l’atzar, 
o bé remots llaços de sang 
que, com inesperats bumerangs, 
mai acabats d'amortitzar, 
recorden que tenim un passat. 

Un temps en part oblidat, 
llegat dels nostres grans, 
del que seria absurd abdicar, 
encara que ens pugui temptar 
o ens hagi fugit de les mans, 
doncs ens ha teixit la identitat. 


Francesc Marcé i Puig 
22 de maig de 2024.

dijous, 9 de maig del 2024

Tannkas electorals

 "TANNKAS ELECTORALS" 

1/ Fer giragonses 
sempre amunt i avall, 
anant de corcoll, 
per no arribar enlloc 
ni començar cap ball.

2/ Promeses d'ahir 
es tornen a repetir.
Noi quin cansament 
sentir i tornar a sentir 
a tota hora aquest turment. 

3/ Subhasta del peix 
sens haver-lo pescat, 
tornant a dir blat 
que no tenen al sac 
i molt menys ben lligat. 

4/ Dards de cartró, 
oblidats l’endemà, 
d’una munió 
de farsants ben tibats 
agafats de la mà. 

5/ Potser algun dia 
el poble dirà prou, 
llevant-los el sou, 
fent l’única via 
per la que el món es mou. 


Francesc Marcé i Puig 
9 de maig de 2024. 



dimarts, 9 d’abril del 2024

Fantasmes

 "FANTASMES" 

Per tot arreu assetgen fantasmes,
fantasmes d’allò públic i allò privat.
Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.
No cal creure en ectoplasmes, 
sols patir cada dia la realitat, 
per adonar-se que no m'erro.

No són pas ànimes en pena,
sols capsigranys i fatxendes, 
envanits d'irresponsabilitat, 
a qui algú ha promès prebendes
i fantasies de tota mena, 
malgrat calgui perdre la dignitat.

Prô si que són aparicions, 
te'ls trobes a la cantonada 
o a la tertúlia del bar,
quan encens la pantalla, 
o quan toquen tribulacions, 
mirant d’abaixar-te els pantalons.

Sols ens deixen els sarcasmes 
com a arma defensiva, 
aquesta colla de tibats presumits, 
de qui no són reals ni els orgasmes, 
ni la seguretat agressiva.
Tan sols són somnis humits.


Francesc Marcé i Puig
9 d’abril de 2024 



Objectius del Bloc

- Exercir el meu dret d'expressió com a simple ciutadà. Tenint en compte les dificultats i limitacions per accedir als mitjans de comunicació convencionals, he considerat que internet era la millor via.
- No pretén ser un bloc ni estrictament profesional, ni purament personal, ni especialitzat. En realitat pretén abarcar una mica tots aquests objectius: Introduir informació relativa al meu treball científic, a experiències personals que puguin resultar útils, a les meves opinions polítiques i dels fets d'actualitat de diversos camps, fins i tot a vivences més personals, així com a enllaços amb pàgines web o altres blocs que em semblen interessants.
- No hi pretenc dogmatitzar, ni fer-me l'interessant, sinó integrar-me dins la xarxa d'intercanvi de comunicació social, en què es basa qualsevol cultura. Compartir informació.
-Parteixo d'uns principis bàsics: Com deia Bachelart la objectivitat no existeix sinó la objectivació: fer que els altres puguin seguir i contrastar els teus arguments, coneixent la perspectiva de la que parteixes. Com assenyala Paul Watzlawick, hi ha tantes realitats com punts de vista. O com defensa Paul K. Feyerabend, la objectivitat només pot sorgir de la proliferació teòrica, o sigui del contrast entre perspectives.


CARACTERÍSTIQUES DEL BLOC

Aquest bloc te un caràcter dinàmic. Es va construint i reconstruint a mesura que avança. I això és tant a nivell formal com de continguts. En termes de continguts es fan recorreguts endavant i endarrera, tractant sobre temes d'actualitat, o treballs recents, així com es fan recuperacions d'articles, experiències u obres de l'autor de diferents èpoques. Te un caràcter biogràfic en el benentès de que la biografia no és res més que el reflexe de la nostra multiplicitat de relacións amb el món, i en aquest sentit és això el que s'hi vol expressar.

En termes formals això implica que encara que el seu format és linial, la seva lectura no te perquè ser-ho. S'hi poden trobar "publicacions" més o menys "intemporals" en periodes anteriors del bloc, que poden mantenir el seu interès, juntament amb altres més cojunturals, però que vistes en perspectiva poden passar a tenir un interès "històric".


També implica que en la mesura que s'hagin perdut continguts d'alguns articles, o calgui actualitzar-los si és posible, ho indicarem o intentarem restaurar-los.

En aquest sentit recomano també revisar de tant en tant els enllaços, en la mesura en que es poden anar ampliant o modificant, i inclòuen una amplia varietat de temes així com eines, fonts de dades o iniciatives, on és fàcil trobar quelcom d'interès.



Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Subscribe in a reader