"DESVETLLAT"
No és quan dormo que hi veig clar,
ni penso en allunyar-me nord enllà;
és estant ben desvetllat
i amb els peus ben arrelats;
envoltat de martingales
i oficis que són artificis,
d'ocells que han perdut les ales,
d’inversions sens beneficis,
de pardals en pedestals,
de palaus que són hospicis,
de bombetes sens fanal,
de monstres amb cara amical
vomitejant bons auspicis,
de gossos lligats amb llonganisses,
de conquestes fonedisses
i laments que ja són vicis,
quan em dic a mi mateix
que les truites no es somien,
que potser cal trencar els ous,
que per quins set sous
a casa les aus ja no hi nien
i l’herba amb prou feines hi creix.
Potser és que ja n’hi ha prou
de qüestions existencials,
fetes des del fons d’un pou,
ansiant un Godod que ens deslliuri d’aquest mal.
Francesc Marcé i Puig
2 de setembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada