"PERSIANES"
Persianes que ni pugen,
ni tampoc baixen,
més aviat s’esbiaixen,
com icebergs en desgel,
a pèl i a repèl, de soca-rel,
blanques o platejades,
de plàstic, metall o fusta,
però com si fossin de cartró,
amb melodia adusta,
grinyols que no fan cançó,
que burxen fins a la fel,
aquell xiscle que s'incrusta
fins esdevenir prou cruel;
que a la fi fan venir ganes
de no haver tingut mai persianes,
d'acontentar-se amb tan sols cortines,
que al capdavall són prou més fines;
però, ai las, deixen passar la llum
i, si no és així, fan massa embalum.
Mare meva quin dilema
se’ns ha ben plantejat,
avui que el sol no crema
i sols podem pentinar el gat.
Francesc Marcé i Puig
12 de setembre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada