Espurnes

 "ESPURNES"

Espurnes de sol, impenitent però vençut,

rebent el condol pel solstici perdut,

equinocci que empeny des de dins d’un embut, 

oblidades petjades a un terra moll i brut, 

ressons que fan brega amb un cor tan mut com eixut, 

omplen estances buides de frisances, 

vegetals i animals exhaurint les vacances,

la soldada ha perdut els escuts;

ulls llampeguegen cercant aliances, 

ulls de poll artrítics però sense recances 

fan footing tot cercant la salut; 

ni estendards, ni ensenyes, ni llances, 

algun brivall sembla que se'ls ha venut.

Hi ha qui diu que un daltabaix s’atansa, 

any rere any la mateixa dansa 

d’algú potinejant la balança, 

indigne habitant d’algun món perdut.

No patiu que al capdavall tot s’arranja. 

Que eixarreïda seria la vida 

buida d’algun petit ensurt. 

Francesc Marcé i Puig 

13 de setembre de 2025.