AL·LITERACIONS COSMOLÒGIQUES
A vegades ve de gust sospirar
-sens afany profètic-
-amb l’ànim un pèl erràtic-
-com en trànsit hipnòtic-
per un univers menys caòtic,
ni ascètic, ni llunàtic,
sols una mica menys patètic,
on poder-se bellugar.
Somiar amb un cosmos
on hi càpiga allò herètic,
també allò romàtic,
que no sigui massa estàtic,
fugint d’allò dramàtic,
sols amb afany estètic,
que no vol dir cosmètic
i encara menys, simpàtic,
sens caure en l’escleròtic,
ben lluny d’un joc neuròtic.
Potser és massa exòtic
aquest deliri poètic
dins d’aquest parc temàtic,
on no hi resta cap empàtic
i que sols xucla allò estètic
com un antibiòtic.
Hi ha massa maniàtic,
dogmàtic i fanàtic
que, amb l’ànim mimètic,
a punt d’atac hepàtic
assetja amb puny frenètic
-com comissari soviètic-
tot intent selvàtic
que fugi d’allò apàtic
cap un món polifacètic,
sens passar pel frenopàtic
Francesc Marcé i Puig
17 d’octubre del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada