"PRESAGIS CATAFÒRICS"
Maleïts poetes
d’ara mateix
o que m’heu precedit,
digueu-me
perquè us llegeixo a la bestreta,
com si ja us hagués llegit.
Quan, pallús de mi,
se m’acut una paraula,
que decideixo fer servir,
un mot que m’ha d’atraure,
com si no me’n pogués resistir,
que, sens saber perquè, em captiva,
com si anés a la deriva,
al proper poema en què m’endinso,
sigui d’en Segarra, Alcover, Abelló,
Margarit, Torres o mossèn Cinto,
em salta de cop al ulls distrets,
trencant la cadena, un medalló
que m’esquinça la mirada,
talment una àmfora trobada,
no esperada ni cercada,
i que és just aquell vocable
que jo pensava haver extret
del meu enginy irrevocable.
Si no fos descregut i iconoclasta
em fondria en fantasies,
en somiejos d’estranyes connexions
amb muses eixelebrades,
per tots aquells sortillers guiades,
per fer-me dir el que ells ja havien dit,
per no caure en il·lusions
de creure que puc ser jo
qui està conquerint nous horitzons.
Francesc Marcé i Puig
13 d’octubre de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada