Entrades
EPIGRAMES IMPLACABLES
1
Hi ha polítics
a qui més valdria no haver nascut.
Sortosament, tard o d’hora,
podrem dir,
la història se us ha endut;
bon profit.
2
Estossinada rera estossinada,
l’anomenat progrés avança.
Ben poca pleballa se’n pot nodrir.
A qui no balla la seva dansa
no li queda ni un mal racó on morir.
3
Paraules que emmirallen,
creant fets que són sospir,
arrosseguen ànimes de càntir,
deleroses, cercant respir.
4
Qui no ho abasta tot no és ningú,
diuen males llengües de cor bru.
Massa pallús se les escolta,
sens ni somniar amb la revolta,
no deixant mai de pagar-los tribut.
5
Una lliçó dura hem après,
la fantasia no alimenta ningú,
si no s’ha llaurat bé la terra,
si no hi ha oli a la llàntia
perquè no s’apagui el ble.
6
Plau aquesta cantarella
que cal viure l’ara i aquí,
fins podria ser molt bella,
si no fos que, sols copsat,
l’ara ja és ahir
i ningú té el mateix aquí.
7
Cal tenir afanys més que il·lusions
doncs, si aquestes s’assoleixen,
sempre esdevenen decepcions.
8
Alguna vegada estaria bé
que per sostenir les creences,
-implacables dogmes de fe-
no calgués, desesperadament,
fer bullir l’enteninent
de qui es cerca complaença.
Francesc Marcé i Puig
2 d’octubre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada