Breu diari d'una "aventura" africana:
El dia 6 vem sortir cap a Tanzània de Barcelona 3 catalans/es, via Doha, on vem trobar-nos amb una madrilenya, una pamplonica i un valencià, amb vol provinent de Madrid. Viatge íntim i privilegiat de 6 persones. Privilegiat doncs allà no hi ha covid però com està tot hi ha tant pocs turistes que ho vem viure com als anys 50 en pla Mogambo. On normalment hi havia 50 4x4 veient animals sovint érem nosaltres sols o algun cotxe més i prou.
Al Serengeti i tot Tanzània el virus si que està realment fregit. Van tenir alguns casos al principi però, no sé com, ho van controlar i estan lliures de covid. Hi hauríem d'enviar els nostres governants a fer un curset. No us podeu imaginar el plaer de viure 11 dies sense virus ni mascaretes.
A l'avió fins a Doha amb mascareta i pantalla, tot i portar PCR's negatives des d'aquí, quasi buit, al cap de no res ens vem poder relaxar i entre menjar i una cosa i altra, anar quasi tot el vol pràcticament sense. Aquest era l'avió dels rics. Cap a l'Àfrica la mateixa companyia, Qatar Arways, un avió més petit i atiborrats. El dels pobres. Però absurdament la meitat de davant. La del darrera buida i essent una mica espavilats, tota per nosaltres. Aterrem a l'aeroport del Kilimanjaro a les 7 del matí, després de 13 hores de viatge.
Escric això el dia 14, un cop mínimament posat a punt el mòbil nou que he comprat, doncs el meu el vaig perdre el dia 8 a la primera excursió que vem fer després de passar el dia 7 a Arusha.
Estic molt tentat de no tornar, després de moldre, torrar i prendre cafè al ritme dels cultivadors de cafè de Materuni i reneixer sota la Materuni falls, quasi ofegar-me sota la torrentada del Ngare Sero river, després de caminar kilòmetres per la seva llera. Visitar el llac Natron amb el volcà sagrat dels Masai, sempre present, l'Oi Doinyo Lengai. Ballar amb els Masai fent salts increïbles. Veure les petjades dels primers humans, immortalitzades a la lava. Recórrer els contínuament canviants paratges del Serengeti, curulls de cebres i nyus que creuen el riu Mara en la gran migració, mentre un cocodril en devora algun, a la recerca de jirafes, elefants, hienes, gaseles, lleons, xacals, hipopòtams, antilops, senglars (faqoceros), mangostes, per acabar amb un babui cara dura dins del Jeep, després de trotar 12h diàries per pistes intransitables.
Aquí em diuen Babu (avi), que es algú respectat i no abandonat a una residència, després de preguntar-me si sóc Jesús i haver d'aclarir-los que era molt més jove. I demà a córrer darrera els caçadors Hatzabé.
Hakuna matata (cap problema), Hakuna haraka (no hi ha pressa). Fa temps que van descobrir el carpe diem.
Materuni falls
Els cultivadors de cafè de la cooperativa de Materuni ens fan partícips del procés d'elaboració al ritme dels seus cants.
Grup de dones Masai al seu poblat. Em van regalar un braçalet i demanar una foto.
Al llac Natron amb el volcà Oi Donyo Lengai omnipresent.
Pel riu Ngare Sero fins la cascada del mateix nom.
La Gran Migració. Nyus creuant el Mara i un devorat per un cocodril.
Un elefant d'enormes ullals.
Lleona al Serengeti.
Al Ngorongoro
Dijous 15: Darrer dia d'aventura tanzana. Quin país!. Demà visita a un orfanat i artesania i tornada a la nit. Avui hem acompanyat els Hatzabé (bosquimans fumadors de marihuana, que no ens han convidat a una caladeta) de cacera, a la zona del llac Eyasi. Potser té una part de turistada, però si es una representació deuen haver estudiat a l'Institut del Teatre. Els ocells els han caçat, mort, pelat i cuinat mentre els acompanyavem.
Després hem anat a visitar un poblat dels Datoga, ferrers, que treballaven el metall com fa centenars d'anys. A Tanzània hi ha 126 tribus, amb 126 idiomes diferents i el swahili com a llengua comuna, que coneixen els escolaritzats. Què faria Espanya amb 126 llengües si de 4 amb més parlants n'hi sobren 3!! Jambo! (salutació).
Els Hatzabé ens han portat de cacera.
Emprenent el vol cap a Doha, de tornada (dv 16 23:40). Deixo aquest meravellós país amb pena. A l'avió altra cop la mascareta i la pantalla després d'haver-ho oblidat durant 11 dies, tot i que a l'avió la cosa és bastant flexible.
A Tanzània les ciutats com, Arusha o Karatu, acostumen a no tenir història, com a la majoria de l'Àfrica colonial, sense un centre i piles de botigues, mig barraques en carrers polsegosos.
Avui, que semblava un dia sense gràcia, el país ens ha tornat a sorprendre. Si voleu anar a trobar un poble-ciutat que val la pena veure aneu a Mto Wa Mbu, al costat del parc del llac Manyara. Enmig d'una vegetació exuberant i diversa hi trobareu un mercat que fa goig, plantacions d'arròs, i sobretot extenses plantacions de plataners.
El guia local ens ha explicat tot el procés del seu cultiu. Sabieu que el plataner produeix fruita un sol cop i es mor, i els torna a produir el fill que li ha nascut al costat, en sols 4 mesos?. Jo no.
Ens han convidat a beure cervesa de plàtan i mill, de 2 graus que produeixen pel seu consum, que veuen, després de treballar, al bar o local social, fet amb fulla de plàtan. Del plàtan i l'arbre se'n fan mil coses. Cases, n'hi ha com aquestes, altres de fang, o de totxo com les de l'amo de la plantació.
Per cert, a tot arreu hem menjat magnificament. No se si podré tornar a menjar plats preparats del Carrefour. I per si de cas no m'acostaré a la bàscula del bany.
Finalment hem visitat el taller d'artesania de gent de la tribu Makonde de Moçambic d'on van fugir de la guerra els anys 60 i hem dinat al "local" d'una Mama tastant una pila de plats.
Torno havent millorat força el meu anglès macarrònic (el nostres guies parlaven castellà, però els locals poques vegades i la gent menys). Haven-t'hi xerrat força i els vespres amb l'encarregat d'un dels Tent Camps del Serengeti, amb qui vem intercanviar tlf i email i una mica alcoholizat amb les cerveses de mig litre d'qui, marca Safari o Kilimanjaro. La única frustració no haver vist el Kilimanjaro sempre amagat darrera els núvols i boires.
Mercat de Mto Wa Mbu
I baobabs a les afores
Francesc Marcé i Puig
Entrades
