Foc nou

 "FOC NOU" 

Sens foc no hi haurà brasa,

ni llum per fer camí,

si no s’encén la flama

que ens ha dut fins aquí.

Encenem la foguera.

Cremem les escorrialles

del que férem ahir.

Si no hi vas ningú t'hi espera.

No dormim més a la palla

si el foc nou ha de venir.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2023 

Es Codolar

 "ES CODOLAR" 

Submergir-se lentament

sota l'esguard present

de sis corbs marins

i nedar mar endins,

banyats per llum d'argent,

quin abandonament

pels pobres barcelonins, 

que encara es creuen nins

i es lleven per anar fent,

presoners de la seva ment,

somiant amb fons cristal·lins

i en ser amos dels seus destins.

Es Codolar ens ha donat

esperança en un nou blat

d'espiga alterosa,

que com rosa olorosa, 

explora l'alteritat

lluny de tota feredat.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2023 

La mar es queixa

 "LA MAR ES QUEIXA"

La mar es queixa, 

bramant tímidament:

No em deixis sola, 

llevantada absent.

Quatre estels aïllats

piquen l'ullet

als fanals abrandats

quan s'encaua el follet.

Tanta calma no és normal.

Pau i nit han pactat

una treva amical

fins que arribi un nou embat.

Francesc Marcé i Puig

20 de juny de 2023 

Oh gavina riallera

 "OH GAVINA RIALLERA"

Oh gavina riallera,

que te’n fots del món sencer,

escombriaire oportunista,

sols quan baixes a l'era

pesques peixos sens esquer

sens deixar-ne cap pista.

Oh gavina riallera,

qui t'ha ensenyat a riure

amb aquest riure cridaner?.

No fas gracia ni en Joan Pera.

No et cal aprendre a escriure.

T'agrada fer el tafaner.

Oh gavina riallera,

el teu món són les costes

i els vaixells de tornada.

Quan no ets en mar ni en terra

no saps on trobar respostes.

Sols cerques ser admirada.

Oh gavina riallera,

i les dolses melangies?, 

la platja assolellada?.

Potser ja ningú t’hi espera.

Sols saps fer passar els dies

lluny de tota albada.

Francesc Marcé i Puig. 

15 de juny de 2023 

Sense cap aresta

 "SENSE CAP ARESTA" 

Caderneres, tallarols i gafarrons

arrosseguen la tarda mandrosa,

tot esperant els rossinyols,

substituts d'una garsa cridanera.

Avui les mallerengues han fet festa.

Les merles s'han perdut pels racons.

Els pit-roigs fa dies que no volen fer nosa.

No es veuen falciots en estols.

Els pardals han descobert la primavera.

Tot segueix el seu curs sense cap aresta.

Francesc Marcé i Puig

7 de juny de 2023

El sentit poètic de la vida

"EL SENTIT POÈTIC DE LA VIDA" 

L’estètica no fa pas mal.

Els símbols atorguen sentit

a un univers que no en té.

Ens duen a creuar el portal

que va més enllà del brogit,

donant bellesa a allò que ens ve.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2023

Quina pena fem

 "QUINA PENA FEM" 

A la primavera perquè fa el que vol:

Ara pluja i fresca, ara sol i calor. 

Si plou perquè plou, si no plou perquè no plou. 

Ai que fa massa calda, ai massa fredor. 

Volem immobilitat i espanta allò que és nou. 

Sempre cercant l’aixopluc de l'estol. 

A l'estiu odiem la xafogor. 

A l'hivern voldríem fugir del fred. 

No ens plau la tardor perquè no és carn ni peix. 

Qualsevol canvi ens posa de mal humor. 

Ens faria bò que no tingués lletres l'alfabet. 

Creiem que tota varietat afebleix. 

Però la vida és feta de pertorbacions, 

fluctuacions, desordre i novetats

i fins el que no es mou és dinàmic, 

tot i que pensem que el cel és fet de maons, 

ens enlluernin grans veritats

i ens venguem la mare per un abric. 

Quina pena fem, sòmines encantats

que, en comptes de respirar els fluids, 

preferim la pau dels cementiris, 

ens fan basarda les realitats 

i frisem per dormir totes les nits

fascinats pels nostres deliris. 

Francesc Marcé i Puig

25 de maig de 2023

Pluja fina fa forat

 "PLUJA FINA FA FORAT" 

Pluja fina fa forat.

No pas llamps i trons d'un instant

que tot seguit s'han oblidat.

Sols el degoteig constant

omple els turons assedegats.

Estem farts d'escarafalls,

rebequeries de malcriat. 

No totes les danses són balls, 

ni córrer fa arribar aviat.

Sovint els déus son espantalls.

La cura tenaç del jardí, 

del pa de cada dia,

és la que fa camí, 

la única que fa via, 

llaurant el propi destí. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de maig de 2023 

Setanta primaveres

 "SETANTA PRIMAVERES" 

Quan s'acosten les setanta primaveres,

notes que no et pesen els anys

i, malgrat diguin ara va de veres, 

el teu somni és seguir esbotzant panys,

ja és hora d'encendre noves fogueres,

moment de capbussar-se a altres estanys,

d'oblidar-se de fades ploraneres

i de venedors de mals averanys.

Algú se’n pot enriure

de ta pretesa ingenuïtat.

Se li han mort les ganes de viure

i tot desig d'eternitat.

Amunt les atxes companys de lluita. 

Amunt els caps i amunt el puny. 

Seguir endavant no és pas cap fuita. 

Sols qui no plora de la mort s’esmuny. 

Francesc Marcé i Puig

22 de maig de 2023

Crancs

 "CRANCS"

Crancs amb mitges de franel·la
mengen flors del panical.
Son carnívors de mena
i no pas gent com cal. 

Devoradors de criatures

a qui diuen no fer mal. 
Aixequen ciutadelles
mentre cremen els camps. 

Rentacares de titelles, 
experts en llançar hams. 
Cares boniques sense rostre
amb una veu que no els pertany. 

Qui cremarà els seus draps bruts? 
Qui els engegarà a mal viatge? 
Qui xerrarà sense embuts? 
Per qui anirà l'avantatge?

Francesc Marcé i Puig

15 de maig de 2023

El son dels justos

 "EL SON DELS JUSTOS"

Els núvols ja no plouen.
Als polítics els governen.
Quin món ens ha quedat.
Ja no hi ha música a l'envelat.

Tothom pot ser el que vulgui.
Tot és un problema subjectiu.
Píndoles de la felicitat.
Que es salvi qui pugui.
Els pollets ben tancats al niu.
Fins s'ha adormit l'abanderat.

De revolucions ningú en parla.
Sols hi ha modes per babaus.
No fos cas que ens ennueguéssim.
Sols fantasmes al cervell col·lectiu.
A l'estiu tota cuca viu.
Ves que no ens embaféssim.
Vam córrer a cremar les naus.
Si no hi és, no cal cercar-la.

Ara que estem tots ben ensopits
i els espectres poblen el present,
més val que no feu gaires crits.
Podria despertar-se alguna ment.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig de 2023

La cucafera

 "LA CUCAFERA"

Quan s'alimenta un monstre
inconscientment i impune
al final sempre et devora,
tot i que la cuca fera
resulti oportuna
i no sembli presa a abatre.

Qui els ha alimentat
que ara no es queixi.
Heu engreixat la bèstia
i ara us passa factura.
Que els déus us maleeixin
per tanta feredat.

Francesc Marcé i Puig

11 de maig de 2023

Deslliureu-nos d'aquest mal

 "DESLLIUREU-NOS D'AQUEST MAL"

Se sap que mai no ha existit
una albada dins la nit.
Un estol de cabirols
corrent fins emprendre el vol.
Tot de cors sense sang
eixint com nous del fang.
Un seguit d'escurçons
teixint noves cançons.
Un trist poble de pardals
sens queixar-se dels seus mals.
Cap miserable enze
renunciant a l'aparença.
Una cort de bocamolls
salpant més enllà dels molls.
Destrals de llenyataire
fetes sens escaire.

Però companys no patiu,
que experts en la viu-viu
i l'enginy artificial
ens deslliuren d'aquest mal.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig de 2023

La revolta dels xais

 "LA REVOLTA DELS XAIS"

                          

Aixafaguitarres,

esgarriacries

i amics curts da gambals

pul·lulen per rodalies

com si fossin animals.

D'aquests bandarres

el món n’és ple.

Cretins, brètols, borinots,

capsigranys i estaquirots.

Una munió de carallots.

Cabrons busca-raons,

gamarussos malparits.

Tots aquests torracollons,

tòtils culs d'olla,

ens tenen ben avorrits.

Com els paparres llepaculs,

galifardeus rebordonits,

pinxos xitxarel·los,

que no han après a distingir

el dia de la nit.

Ja n'hi ha prou de merdaseques,

que ens creuen passerells.

Prou de galtes pixafreda

i de tanoques mesells:

Tots els xais a esbotzar la cleda!.

Francesc Marcé i Puig.

4 de maig de 2023

Vull

 "VULL" 

Vull recórrer els viaranys del teu cos,

ara que hem abolit les fronteres,

que respiro per la teva boca

i no se on comencen i acaben

la teva ànima i la meva.

Vull fondre'm en els teus ulls,

que em miren esperançats,

curulls de joia infantil,

quan culminem l'abraçada

amb què em concedeixes asil.

Vull beure de ta saliva,

poció màgica digna de déus

i d'aquests llavis tant fins,

que en giravoltar entrellaçats

friso per fer-me'ls meus.

Vull viure sempre aquest present,

la dansa del dia a dia,

sens perdre mai el compàs, 

que ens marquen les nostres ments.

Sols amb tu me’n sento capaç.

Francesc Marcé i Puig

4 de maig de 2023

Sens dia i nit

 "SENS DIA I NIT"

Quan l'amic Rossinyol t'espera

no se li pot dir que no. 

Com a la merla matinera

que porta cada dia la claror. 

Tots dos refilen el seu cant. 

Un de nit l'altre de dia. 

Tots dos ens van cantant:

sens dia i nit no hi ha cap dia. 

Francesc Marcé i Puig 

29 d'abril de 2023

Rossinyols

 "ROSSINYOLS" 

La lírica dels rossinyols

esmicola la quietud

de forma dolça i punyent,

dissociant suaument la nit.

Avui primerencs els he sentit.

Feia temps que eren absents

de les meves latituds

on cohabitaven amb mussols.

L’esperança

sempre pot vèncer

a la recança. 

Si la sap convèncer. 

Francesc Marcé i Puig

25 d'abril de 2023

Tothom té el que es mereix?

 TOTHOM TÉ EL QUE ES MEREIX?

Si no fóssim qui som

seríem poca cosa.

També els faríem nosa.

Manarien un progrom.

Mirades d'odi

solquen el món.

Líders dalt del podi

encomanen la son.

Potser algun dia

algú es preguntarà

com ens van anorrear

quan fèiem via.

Tothom té el que es mereix

o això és la cantarella,

conte de la vella,

dels que ens volen peix.

Mai diguis mai més.

Tard o d'hora tot torna

en un món circular

de nins sense bolquers.

La paciència s'esgota

quan manca menys per la fí.

Cal fer bullir l'olla

abans no mori el llumí.

Danseu maleïts,

amb peus de fang.

Ves que la sang

no us escorxi els pits.

Francesc Marcé i Puig

20 d’abril de 2023.

La nit

 "LA NIT"

La nit tranquil·la respira

sens ni una gota de vent.

Silenci absolut que embolcalla,

esgarrinxat per la remor

d'una carretera distant,

que viola com una dalla

aquest magnífic instant.

Tot en la nit conspira

per lliurar-se al corrent,

per emular l'ou com balla,

per rendir-se a la clamor

de la sequera constant,

fugint de tota batalla,

deixant-se endur per un bell cant.

Llum de lluna que il·lumina

alhora que ens va vetllant.

Francesc Marcé i Puig 

11 d'abril de 2023

Avui em permeto la nostàlgia

 "AVUI EM PERMETO LA NOSTÀLGIA" 

Em permeto la nostàlgia
del que pogué ser i no fou,
enterrat tristament a l'oblit
pels que viuen de l’al·lèrgia,
encauant el passat en un pou
i mirant-se’l amb despit. 

Em permeto la nostàlgia 
del que podria ser i no és, 
doncs preferim ser enterradors, 
que no pas fer apologia 
de les portes d’accés 
cap a temps millors. 

Em permeto la nostàlgia 
i deixo rajar lliure el plor, 
que brolla de molt endins, 
per veure si atia
amb la seva lleu remor
els capolls dels nous jardins. 

Francesc Marcé i Puig 

2 d’abril de 2023