Viure del record
No és senzill viure del record, amor.
No és senzill guardar promeses antigues,
doncs remou amb força el vent les espigues
i ja és mort el que un dia fou llavor.
És difícil viure sens aliment,
cercar la joia d'un cel blau però buit,
doncs no hi ha ahir, ni demà, sols avui,
i és difícil no veure el pas del temps.
El desig pot més que tu i jo, amor.
Venç la bèstia a l'home en la dolça pugna.
El dolor és plaer, el plaer dolor.
I dins l'escalfor suau d'una pell bruna,
Ja no m'importa si ets tu o és una altra,
sols el meu cos, llenya i el seu , espurna...
Francesc Marcé i Puig (data sens determinar).
Nota: Clicant al títol podeu llegir la presentació d'aquesta secció i llegir el primer poema publicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada