Entrades
He de confessar que el meu coneixement de la revolució Americana és escàs. De fet en mirar-m'ho una mica m'he adonat que fins i tot és lleument anterior a la Revolució Francesa. Ja sabia que transcorrien molt paral.les, doncs el segle de les llums francès, la I.lustració, va tenir una influència molt important en els polítics i intel.lectuals de les colònies Americanes.
Va ser doncs si no vaig errat la primera revolució burgesa, amb aquell èmfasi en els drets de l'individu en front de l'Estat, i en la llibertat, com a principis bàsics, tot i que això anés tenyit d'un teisme que encara hi és present avui dia. Però en aquest germen hi havia aspectes que podien ser més radicals que els de la revolució francesa mateixa o de les revolucions populistes Mexicana i Soviètica, on l'individu s'anorreava dins del concepte de massa. La revolució anarquista espanyola, potser en va intentar ser la síntesi. Suposo que tot això explica el fet de que els europeus ens quedem bocabadats quan algú tan seriós en el seu pensament anarquista metodològic, com Feyerabend, de cop et surti dient a "Contra el Mètode", que la societat anarquista ideal és EEUU.
Evidentment que tot això no ens quadra amb la política imperialista, ultralliberal i a l'hora pràcticament feixista dels EEUU que coneixem des de la seva salvació d'Europa de la barbàrie Nazi i el seu enlairament a primera potencia mundial. L'imperi de la segona meitat del segle XX.
Però és just reconèixer, que com totes les altres revolucions dels darrers segles es varen aportar avenços en el millorament de la funcionalitat de l'estructura social i, a priori si més no, en el millorament dels drets de l'individu.
M'ha resultat sorprenent l'al.legat de Jefferson, pel seu caire radical, lúcid i premonitori. Per això mateix em sembla adequat com a commemoració d'aquest 1 de maig, encara que sigui amb dos dies de retard. Estava molt cansat, i em vaig dedicar a gaudir de les relacions familiars.
Va ser doncs si no vaig errat la primera revolució burgesa, amb aquell èmfasi en els drets de l'individu en front de l'Estat, i en la llibertat, com a principis bàsics, tot i que això anés tenyit d'un teisme que encara hi és present avui dia. Però en aquest germen hi havia aspectes que podien ser més radicals que els de la revolució francesa mateixa o de les revolucions populistes Mexicana i Soviètica, on l'individu s'anorreava dins del concepte de massa. La revolució anarquista espanyola, potser en va intentar ser la síntesi. Suposo que tot això explica el fet de que els europeus ens quedem bocabadats quan algú tan seriós en el seu pensament anarquista metodològic, com Feyerabend, de cop et surti dient a "Contra el Mètode", que la societat anarquista ideal és EEUU.
Evidentment que tot això no ens quadra amb la política imperialista, ultralliberal i a l'hora pràcticament feixista dels EEUU que coneixem des de la seva salvació d'Europa de la barbàrie Nazi i el seu enlairament a primera potencia mundial. L'imperi de la segona meitat del segle XX.
Però és just reconèixer, que com totes les altres revolucions dels darrers segles es varen aportar avenços en el millorament de la funcionalitat de l'estructura social i, a priori si més no, en el millorament dels drets de l'individu.
M'ha resultat sorprenent l'al.legat de Jefferson, pel seu caire radical, lúcid i premonitori. Per això mateix em sembla adequat com a commemoració d'aquest 1 de maig, encara que sigui amb dos dies de retard. Estava molt cansat, i em vaig dedicar a gaudir de les relacions familiars.
Nota: Cliqueu a la imatge per veure-la en un tamany més gran i poder llegir millor el text en què es centra aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada