Ambrosia

 "AMBROSIA"

Cercant desesperadament l'ambrosia, 

nèctar dels déus pels mals de cada dia, 

se li descomposà a  les mans 

el remei que ja tenia.

Mai menyspreïs el que tens, 

ni et refiïs de xamans, 

que l'afany de massa béns 

pot tornar-nos inhumans 

i sovint el que és a prop 

pot ser la millor herbada, 

esdevenir el millor xarop, 

més que cap joia somiada, 

per cremar en el foc etern 

tots els monstres de l'avern. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de juliol de 2025.

Ningú culpable

 "NINGÚ CULPABLE"

Pluja de drons solcant el cel.

Les estrelles ja no ens calen, 

no cal que brillin els estels, 

són masses i ens atabalen.

La intel·ligència, artificial, 

que pensar massa ens fa mal. 

Si les neurones s'esforcessin, 

podria ser que col·lapsessin. 

Tot és qüestió d'endorfines, 

de les que no som responsables. 

Tot s’arregla amb medicines. 

Tot mal del món és curable

gràcies a les farmacèutiques. 

Que bé!. No hi ha ningú culpable. 

Francesc Marcé i Puig 

20 de juliol de 2025.

Asterix

 "ASTERIX"

Ens perd massa parafernàlia. 

Més ens valdria que imitéssim 

el poble d'Asterix a la Gàl·lia. 

Seguir lluitant tant com poguéssim. 

Que els romans tot el que poden s'ho mengen, 

investits d'una gola immensa. 

Per cada petit avenç es vengen. 

Sempre la foten per on menys es pensa. 

I al final sols resten quatre gats, 

disfressats de monges de clausura, 

confonent estalvi amb usura, 

preocupats per com van empolainats, 

per veure qui la té més dura 

o qui és custodi de l’essència més pura. 

Francesc Marcé i Puig 

18 de juliol de 2025.

Com si res

 "COM SI RES"

Avui he sucat

                         pa amb mel, 

                         llum d'estel, 

                                     de tu, 

perduda en l’horitzó 

de dintre del meu jo, 

com si res, 

sense cap pes, 

com un esclat de pols, 

a peu, 

un llamp molt lleu, 

intens, proper, 

sens brogit de so, 

sense  cap tro, 

ni pèrdua aparent, 

cap cel turgent, 

rua sens revolts, 

so de cançó,

immensa, propera, 

que no té espera, 

ni reclama res, 

un bes, 

una abraçada, 

de verge trobada, 

caminar de costat, 

fins qui sap quan, 

un plor d’infant, 

fins més enllà, 

fins qui sap quan, 

el cel dirà.

Francesc Marcé i Puig

17 de juliol de 2025.

Botifarra de pagès

 "BOTIFARRA DE PAGÈS"

Hi ha qui ens diu que el món s'acaba.

Hi ha qui ens vol tenir mesells 

sens poder dir ni fava, 

el silenci dels anyells.

Cal dir a tots aquests botifarroners:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!.

Cada centúria és el mateix 

i no diguem cada mil·lenni. 

Sempre es ven el mateix peix, 

sempre la mateixa orquestra, 

sempre el mateix prosceni.

Cal dir a tots aquests botifarroners:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!. 

Entretinguts amb això tan transcendent, 

ens oblidem del dia a dia, 

tot lliscant per la pendent 

mentre els profetes en fan via. 

Cal dir a tots aquests botifarroners:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!. 

Que hi ha coses més urgents, 

que als profetes no els agraden, 

doncs si ensenyem les dents 

s’acaba el benefici pels seus béns. 

Cal dir a tots aquests botifarroners:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!. 

Francesc Marcé i Puig 

16 de juliol de 2025.

Aixecar-se del llit

 "AIXECAR-SE DEL LLIT"

Joia de viure.

Goig d'escriure.

Si algú ens ha enredat 

és que li hem deixat.

No cerquem anyells expiatoris 

pels nostres propis desoris.

Si no solquen les naus 

és per ser massa babaus.

Si no s'inflen les veles 

cosim ben bé les teles.

Si no s'alcen els pals 

deixem de ser pardals. 

Tampoc caiguem en culpar-nos 

donant-nos cops al pit. 

La decepció i el despit 

no ens ajuden a aixecar-nos. 

Cap déu ens salvarà 

del que no fem per pròpia mà. 

Tan sols cal aixecar-se del llit

foragitant tot cor encongit. 

Francesc Marcé i Puig.

15 de juliol de 2025.

Foteses

 "FOTESES"

Llànties d’espígol, 

defugint temps esquívols.

Pues d'eriçó 

que ni tan sols punxen 

però s’ericen en munió.

Ànimes de canti, 

adoradores d'un jou 

que les suplanti.

Ni tan sols la mar es mou.

Les ones ja no burxen.

Pous com espadats, 

plens de déus regalats, 

que amb prou feines suren, 

però clamen ses maldats 

dins dels plats que escuren.

Oli a tot un cos 

de pell adormida, 

abúlia reeixida, 

cor com un monyó, 

ànima pansida.

Canten els turons, 

pedres a rodolons.

Canten les carenes, 

mortes les sirenes.

No hi resta ningú 

a dins de cap iglú.

Francesc Marcé i Puig

15 de juliol de 2025.

No deixis

 "NO DEIXIS"

No deixis que cap escorpí

decideixi el teu destí.

No deixis que cap escurçó 

t'emmiralli amb sa lliçó.

No deixis que cap granota 

del que és teu faci riota.

No deixis que cap pardal 

amb son cant et faci mal.

No deixis que cap porc 

t’ofegui en un gorg.

No deixis que cap gripau 

t’entabani amb anhels de pau.

No deixis que cap gos pollós 

tot bordant et prengui l'os.

No deixis que cap serpent 

t'escanyi amb mots que s'enduu el vent.

En aquest zoo que ens ha tocat 

qui no obre els ulls ja l'ha pifiat.

No cal caure en la paranoia, 

sols anar amb compte amb els cavalls de Troia. 

Francesc Marcé i Puig 

14 de juliol de 2025.

Degotalls

 "DEGOTALLS"

Degotalls encisats 

de perles sense coll

furguen consciències 

fins de l'os el moll.

Obtusos versos de Foix

fan singladura, 

tot cercant la cura 

d’un pobre gat moix.

La galerna no s'atura 

ni cantant l'Eurovisió. 

Cap carxofa empedreïda 

anirà mai més d’excursió. 

Quinta essències 

de caps grossos 

oculten sa presència 

a un exèrcit de talossos. 

Ningú entendrà mai més res 

i potser tampoc cal 

amb un barret tirolès 

i la flor del panical. 

Francesc Marcé i Puig.

14 de juliol de 2025.

A la manera d'Espriu

 "A LA MANERA D'ESPRIU"

Cor que ullprèn 

de glaçades  cimeres 

l’alè que es corprèn 

entenedor.

Buides buidors 

emmetzinades 

de vaixells ancorats 

al cel aqüífer 

d'una antiga cançó.

Bocins de no-res 

de mort esperada.

Glaçons de gel 

d'ocell penjat d'un arbre.

Metafísica de qui respira 

per una canya de vidre.

Jo ja no hi sóc.

Que ningú m'hi esperi, 

ni tan sols el meu dolor.

Francesc Marcé i Puig

13 de juliol de 2025.

Foc que no crema

 "FOC QUE NO CREMA"

Foc que no crema.

Sempre massa fum.

Ens mata la flema, 

el demà que s'esmuny.

Ofegats en símbols.

Afalagant consciències.

Defugint fets esquívols.

Sempre al límit la paciència.

Massa símbols sense fets,

rebolcant-nos en retrets 

que ningú mai escolta.

Sempre lluny de la revolta.

No ens diferenciem gaire 

de l'addicte al tic toc, 

sempre ebri de fum, 

mai sabent on és el foc.

Francesc Marcé i Puig

8 de juliol de 2025.

Goig i dolença

"GOIG I DOLENÇA"

Qui foll habita en el passat

i en el present submergir-se evita,

-tant és a una com a una altra edat-, 

en els llims per sempre levita, 

l'avenir li sembla un espadat, 

tot delit i tot goig foragita, 

caminarà sempre espantat, 

com ermità emboscat a sa ermita.

Quan s'espera sols dolença 

i a tot goig es renuncia, 

el destí fa complaença 

d’allò que un mateix anuncia.

Que la vida és plaer i dolor 

i un no cal que negui l'altre.

Qualsevol espurna pot encendre un foc.

Qualsevol llavor pot tornar-se arbre.

Francesc Marcé i Puig

7 de juliol de 2025.

L'oligarca

 "L'OLIGARCA"

Venereu-me! Sóc l’oligarca.

Quan me’n vagi us deixaré 

el món fet una merda.

No tindreu ni una barca 

per remar lluny d’aquest vesper;

ni una drecera verda, 

ni aire per respirar, 

ni averanys per on lliscar. 

Un cel fet de tenebra, 

una terra anihilada, 

tampoc cap camp per llaurar.

Seguiu el meu camí 

per no arribar enlloc.

El cel sols em pertany a mi, 

terra, aire i també el foc.

Sóc l'amo del vostre destí. 

Per jugar sols hi ha el meu joc.

Francesc Marcé i Puig

6 de juliol de 2025.

Pobre Tossa

 "POBRE TOSSA"

Es Codolar i platja gran, 

mar menuda i la muralla, 

potser massa capsigrany 

somiant dormir a la palla.

Què n'heu fet del cau d'artistes, 

pintors, músics i poetes?.

De tota aquella canalla 

ja no en resta ni l'ou com balla.

Només penseu en la pela.

Ja no solca el mar cap vela.

La platja gran atapeïda 

de massa gent esmorteïda.

Ni tan sols per festa major 

no hi ha ambient d'envelat; 

com més brogit millor, 

tan sols compte omplir el pap.

No cerqueu als balcons domassos, 

sols a dalt una estelada, 

com esperança oblidada 

de qui omple butxaques a cabassos.

Tota parla és estrangera 

des del far fins a Sant Vicenç;

ja no en queda ni l’encens 

del salat que fa llitera.

Malgrat tot jo me l’estimo, 

potser perquè he vingut de fora 

i em sento a casa quan és buida 

d’aquest excés de xerinola, 

ningú no va a córrer cuita 

i no sona tanta gramola.

Com es pot estar enamorat 

d’unes restes de grandesa, 

d’un caliu que ja és passat?.

Deu ser que en resta la bellesa 

d’un paisatge benaurat, 

d’un corbs marins que fan contesa, 

d’uns murs de pedra ben alçats, 

altius i ferms besant la mar.

Francesc Marcé i Puig

4 de juliol de 2025.

Màrius Torres

 "MÀRIUS TORRES"

Fonedís, ara ressona 

el so del darrer sonet, 

record d'en Màrius Torres, 

com quadre a la paret. 

Lluint desimboltura, 

curull de senzillesa, 

d'un cor que no s'atura, 

mancat de tota fressa. 

Com ànima en pena, 

cercant no se sap què, 

d'una llàntia, el ble 

d'un ciri, la cera, 

de són riu, la llera. 

Potser, allò que el mena. 

Francesc Marcé i Puig 

2 de juliol de 2025.

Víctimes

 "VÍCTIMES"

Ser víctima mai pot ser 

un objecte de plaer, 

un estat a conquerir,

condició d'enaltiment, 

objectiu a aconseguir,

glorificant el patiment.

Avui les víctimes són herois 

de qui és festegen les mancances,

que apareixen ben cofois

empastifats de lloances.

Quan ser víctima és converteix 

en una manera de ser 

a què tothom aspira, 

en una mena de deler 

mitjançant el que es respira 

i el món et reconeix,

la cosa va malament, 

la millora es perverteix.

Per ser algú ara cal patir 

i exposar-ho amb escreix, 

sense que en calgui reixir, 

ni cap rescabalament.

Amb aquest panorama 

el victimari es frega les mans, 

en veure que l’afectat 

gaudeix del propi estat, 

que les xacres son talismans 

i que aquest desori s’encomana.

Al botxí ja li va bé 

tot aquest capgirament, 

que li aplanin el carrer 

aplaudint el propi turment.

Quan les mancances son valors 

que cal defensar i assolir, 

o estats a mantenir, 

li hem fet un gran favor 

al nostre veritable botxí.

Francesc Marcé i Puig

30 de juny de 2025.

Oficis

 "OFICIS"

Hi ha qui treballa el fang, 

hi ha qui fa carreteres, 

hi ha qui aixeca edificis, 

hi ha qui extreu sang, 

hi ha qui ven ulleres, 

hi ha cent mil oficis.

A mi m'agrada ser 

treballador de l’intel·lecte.

És el que he après a fer 

intentant ser circumspecte.

Tots els oficis son bons 

i omplen si t'agraden.

Tant és posar maons 

com collir maduixes.

Tan sols dues condicions: 

relacions que no degraden 

i mai més el dret a cuixa.

Francesc Marcé i Puig

28 de juny de 2025.

Visca la sàtira

 "VISCA LA SÀTIRA"

Cada dia m'agrada més 

el sarcasme, la sornegueria, 

bona arma quan no es pot fer via 

o via fora el que no fa el pes.

Poca cosa ha canviat 

des d'Aristofanes o Plaute.

Poc original la humanitat,

creient-se llesta, tan incauta.

Al final tan sols resta 

el que sap agafar distància, 

el que no perd la testa 

i és mordaç amb elegància.

Digueu-li a Joan Fuster, 

fins i tot al gran Erasme, 

que el món mai ha anat bé, 

ni la vida és un orgasme.

Francesc Marcé i Puig

28 de juny de 2025.

Contes infantils

 "CONTES INFANTILS"

Meu marrameu 

per més que em copseu 

no m'atrapareu 

fa el gat esverat.

Cric catacric 

diu el pobre grill 

a l’àgil conill 

encauant-se un xic.

Bub-bub bub-bub 

fa el gos poruc, 

plagi de lladrucs 

de qui no té veu.

Muu brama la vaca 

creient-se maca, 

mancada d'espill, 

lligada a l'estaca 

com un míser ruc.

Salta l'esquirol, 

tocant el flabiol, 

amb cara de rata 

amagant la cua 

com qui no vol.

Bestioletes 

d'un conte infantil 

no gaire originals, 

doncs d'aquests n'hi ha mil.

Francesc Marcé i Puig

27 de juny de 2025

Capgirament

 "CAPGIRAMENT"

Quan en nom de la diferència 

ésser un reprimit esdevé normal, 

no cal refer-se del que fa mal, 

ni tan sols tenir-ne consciència. 

Quan en nom de la tolerància 

cal respectar els intolerants, 

considerar-los els nostres germans, 

venerant la seva ignorància. 

Quan en nom de la solidaritat 

davant qui humilia cal acotar el cap 

tot mostrant-li agraïment 

pel suposat bé de la comunitat. 

Quan en nom de la igualtat 

cal acceptar l'estupidesa 

com una nova veritat 

que ens aporta riquesa. 

Vol dir que tots els termes s’han capgirat, 

que en nom d’una cosa es defensa la contrària. 

L’alienació ha vençut en nom de la llibertat. 

Que creient-nos lliures som uns pàries,

que l’adversari a vèncer ha triomfat 

i celebrem una victòria imaginària. 

Francesc Marcé i Puig 

27 de juny de 2025

Temps de viure

 "TEMPS DE VIURE"

Ja és temps de viure.

No sols de sobreviure.

Prou clams de l’esprît, 

plorant per no ser lliures 

sempre a punt d'esclafit.

Torb que no irromp, 

sempre tomb rere tomb,

mera fugida, 

sempre guaitant l’alè 

d'un follet que faci ble.

La vida és curta, 

doncs el temps la furta, 

sense punts per plors, 

tan sols per flairar olors, 

abans de marcir les flors.

Ningú rampinyant 

delers que venen i van, 

que sols son nostres, 

tal núvols fugissers, 

però són els nostres delers.

Que consumida 

tota aquesta vida, 

sigui millor guany 

tot allò que hem viscut, 

més enllà de què diran.

Francesc Marcé i Puig

24 de juny de 2025.

Cadàver empolainat

 "CADÀVER EMPOLAINAT"

La nostra llengua és morta.

Entre tots l'hem estossinat, 

mentre obriem la porta 

a qualsevol veïnat.

El gran germà s'ho mira, 

feliçment i espaterrat, 

doncs li hem fet la feina,

aplaudint entusiasmats.

Ens han furtat consciència 

i el cervell colonitzat.

Creiem honrar els orígens 

quan ni resta identitat.

No és multiculturalisme

deixar-se donar pel sac.

Esclaus aplaudint l'amo 

que els ha anorreat.

Llengua i pensament 

son una sola corrent.

Sols és pot estimar 

a qui t'ha sabut respectar.

No hi ha solidaritat 

entre pobres masovers 

i rics apoderats, 

entre coloms i esparvers. 

Ja repiquen a morts 

quan esglaien els propis mots,

quan sembla estrafolària 

la parla que fou grandària,

quan és de prestigi adoptar 

l’estil de qui no és germà,

avergonyint-se del propi 

com si fos cosa de cronopis,

quan es creu que per segons què 

la parla mare no fa el pes, 

quan es pensa que fa bona manera

injectar mots de llengua estrangera. 

Sobretot quan el pensament

 ja no és com el dels pares, 

sols simple afusellament 

del de qui branda les vares. 

Quan s’ha esgarriat gramàtica, 

convertida en simulacre, 

mentre es titlla de fanàtica 

la que és objecte de massacre. 

Celebrem grans festes, 

però assistim a un funeral, 

el de les nostres restes 

i sembla que tant se val. 

A ningú li estranya 

dels lèmmings el suïcidi. 

El món aplaudeix 

el darrer genocidi. 

Perquè hauria de sorprendre 

que una llengua ja no hi sigui? 

Francesc Marcé i Puig 

24 de juny de 2025.

Imprevisible

 "IMPREVISIBLE"

Ets tant imprevisible

com aigua torrentosa.

De cop tot et fa nosa,

no et sosté ni un imperdible.

Voldria fixar-te

com un quadre a la paret

per poder contemplar-te

fins perdre l'alè.

Potser ets lliure com el vent

o tan sols capritxosa,

arrauxada com torrent

o una cloïssa closa.

Potser mai ho sabré del cert

si ets un oceà

o una mar rondinosa,

si solcar-te és un encert,

si ets aquell indret

on l'amor s'hi posa.

Francesc Marcé i Puig 

23 de juny de 2025.

Rebel

 "REBEL"

Sempre he volgut ser rebel 

perquè el món m'ha fet així.

No són pas cosa meva 

les puntes de coixi.

Prô en el fons massa integrat, 

o ocell sens eixir del niu.

Potser per comoditat, 

doncs de somnis també se’n viu.

Tots som fets de contradiccions

que intentem superar 

a empentes i rodolons, 

que de miracles no n'hi ha.

Al final tots arribem enlloc 

i tot sembla una il·lusió, 

tant si som gel com foc,

afalacs o coïssor.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Bufa

 "BUFA"

Bufa ventet de garbí, 

enduu-te tanta basarda, 

que ja n'hi ha prou de patir, 

prou de tanta hora isarda.

Aigua passada no mou molí 

ni al matí ni a la tarda. 

Qui ho havia de dir, 

tanta patuleia bastarda.

Tant  d’orient com d'occident 

bufen males marors.

El passat és mort, no hi ha present, 

ni veritats, tan sols rumors.

Els ocells aixequen el vol.

Potser cal imitar-los, 

per cercar algun consol 

si no podem trencar motllos.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Calors estivals

 "CALORS ESTIVALS"

Al juny, amb l'arribada del solstici, 

els cervells traspuen calors estivals.

Ho pot semblar, però no és cap vici,

al·lucinar conills brollant del voral.

Qui més qui menys engega una guerra, 

amb cara de què el ventre li fa mal, 

tractant a tothom com una desferra, 

com si res, passant-se el món per l'engonal.

És demanar la lluna en un cove 

pretendre que d'on no n'hi ha en pot rajar.

Un deliri no és pas una bona nova,

ni fugir és pas anar més enllà, 

ni a mastegots la  societat s'estova.

Tampoc pot florir or d’on no n’hi ha.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

El planeta dels simis

 "EL PLANETA DELS SIMIS"

Ara que aquest món s’acaba 

i sembla que s'imposa el merder 

més val no dir ni fava, 

que apagui el llum el darrer.

Hom vol salvar el planeta 

i el que vol és salvar el seu, 

el que amb sa mirada estreta, 

és l’únic món petit que veu.

Ara que arreu governen sonats, 

megalòmans d'egos inflats, 

obsedits amb son benefici, 

que sols saben trencar plats, 

mare meva quin desfici.

Tots actuant com infants irats.

N'hi ha que xalen sens embuts, 

d'altres fans de l'eufemisme.

Tot dura menys que un esternut.

Tot lliscant cap a l’abisme.

Ara bé, al marge del discurs, 

sembla que el planeta se’n riu.

Anirà seguint el seu curs 

com fa qualsevol riu.

Que no som el centre del mon, 

ni la única vida és la nostra, 

que a l’univers tant li fa 

si de cop s’enfonsa un pont 

o ens cau pel cap el sostre.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

Trianiversari. 201 anys.

#FrancescMarce #Poesia #poetry #PoesiaRecitada 

Trianiversari

201 anys

Ara que atresorem 

més de dos-cents anyets,

en concili hem decidit

que, al marge del que fem, 

ningú ens farà mai més el llit.

Som una mica grandets 

i, veient com està el món, 

ja no ens aturarem, 

que les coses ara hi són

i en un no res no hi són.

No cal que ens doneu el condol, 

doncs després de gran meditació 

i a despit de tota comunió, 

hem decidit emprendre el vol.

Francesc Marcé i Puig

12 de juny de 2025

Pentinagats

 "PENTINAGATS"

Hom diu que qui no té feina 

el gat pentina. 

I és de veres que cal temps lliure 

per dedicar-se a la mixina. 

No cal cap eina 

per inclinar-la a viure. 

Qui va massa atrafegat

mai pentinarà cap gat. 

No tindrà temps per escriure, 

ni per somnis de cap mena, 

obsedit en sobreviure.

Si ho pensem bé, és una pena. 

Pentinagats del món uniu-vos!. 

No actueu com gats escaldats. 

A base de pentinar i pentinar 

és com arribeu a enaltiu-vos. 

No pas actuant com soldats 

que ni es plantegen despertar. 

Francesc Marcé i Puig 

7 de juny de 2025.

Conflicte

"CONFLICTE"

La vida és conflicte,

del conflicte neix 

i amb el conflicte creix.

No cal sortir-ne invicte 

perquè tot giri sobre un eix.

El conflicte és emergència

de solucions més escaients.

No es tracta d'indulgència 

sinó de nous tocs a sometent.

De noves experiències 

que permeten anar fent.

Hi ha dues alternatives, 

dues cares mig ixent;

conformar-se amb lavatives, 

o arriscar per seguir creixent.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2025.

Anhels

 "ANHELS" 

Vull flairar el teu ànim 

per fer garlandes d'or 

amb la llum del teu alè.

Voldria ser magnànim

lliurant-te un gran cor 

com signe de bona fe.

Trobar noves paraules 

per defugir la mort 

quan no se sap què fer, 

adobant les velles baules, 

que em feien ser més fort,

que m'ajudaven a ser.

Vull enllaçar el teu ritme 

entorn del meu desig 

que dia a dia creix, 

lluny de tot algoritme, 

tan sols un simple goig 

renovat a tota hora amb escreix.

Entortolligar-me amb ton deler

com si no calgués res més,

somniant futurs brillants, 

que no ens fugen de les mans 

com un vers que no rimés,

que alcen, cada cop més grans, 

proa i popa del nostre veler.

Francesc Marcé i Puig

30 de maig de 2025.

Cerdanya

"CERDANYA"

Mig calmós el Segre

esdevindrà irat

quan el de la Llosa,

coent, de mala gana,

tot just se li entrega,

com si li fes nosa, 

mentre per sa ribera,

sota bedolls i salzes,

frares de verneda,

matafocs i orelles d'ase,

s’afanyen a fer-hi estada,

perseguits per les àries 

de la descarada merla, 

que canta, canta i canta 

i mai no para, 

talment com si els digués,

afanyeu-vos a viure

que el món s'acaba.

Francesc Marcé i Puig

26 de maig de 2025

Tots aquests

"TOTS AQUESTS"

Tots aquests que ens encolomen com d'alt standing 

i la seva munió de seguidors encisats, 

que troben remei, en la identificació, 

a tots els seus somnis irrealitzats, 

que troben en el contacte una nova escalfor, 

sens por a què tiris o troians els demandin.

Tots aquests que comparteixen neollengua,

que permet que es reconeguin entre ells,

que quan plou tinguin un bon paraigua,

que fa que deixin de sentir-se mesells 

i que les pors desfilin pel desaigua.

Tots aquests, és igual de quin color siguin,

què portin dins del cap o a qui pessiguin.

Tant és si son tiris o troians, 

si mengen carn, cebes o enciam; 

tots adoren el mateix ciri, 

que se’ls fon entre les mans.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Marsopes i homenets

 "MARSOPES I HOMENETS"

Diuen les marsopes, 

no volem menjar sopes.

Diuen els dofins, 

amagueu tots els vins. 

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha mel al femer.

Diuen els conills, 

no volem tenir més fills.

Diuen els pardals, 

per què som tan animals?

Ai, ai, què hem de fer, 

si no hi ha peça al teler.

Diuen els oriols, 

res a veure amb els mussols.

Diuen els ossos, 

per què som tan grossos?.

Ai, ai, què hem de fer, 

amb tot aquest merder.

Diuen els homenets, 

per què tenim el cul estret?.

Diuen les donetes, 

per què cal ser bufonetes?

Ai, ai, què hem de fer?

Mala peça al teler.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Amics

 "AMICS"

Amics, uns de presents, 

d’altres periòdics 

i uns altres de latents, 

que no vol dir oblidats, 

sols sens vincles metòdics, 

mancats de cites urgents, 

no sotmesos a necessitats.

Amics, uns perseguits, 

d'altres fruit de l'atzar, 

però sempre escollits, 

resultat d'una atracció, 

que han fet vibrar el radar, 

que ens fan sentir acollits, 

lluny de fantasmes de ficció.

Amics, reflexos diferents, 

espills del nostre rostre, 

que no ens deixen deformar 

la imatge que està emetent 

el nostre cos com a mostra, 

on no si val aparentar.

Amics, si no són sobrevalorats 

i encara menys menystinguts. 

Qui ens deixa ser presentats 

tal com som, sense embuts.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig de 2025.

Si fa, o no fot

 "SI FA O NO FOT"

Uns prohibeixen en nom de déu, 

d'altres en nom de la llibertat.

Si fa o no fot.

Uns rampinyen fent veure que no es veu, 

d'altres pel bé de la societat.

Si fa o no fot.

Uns es guillen cercant felicitat, 

d'altres esperant el jubileu.

Si fa o no fot.

Uns malden per salvar el món, 

d'altres per enfonsar-lo.

Si fa o no fot.

Uns odien els rodamóns, 

d'altres pretenen purgar-los.

Si fa o no fot.

Diuen que és toquen els extrems 

i sovint és veritat.

No pas perquè el centre sigui la solució, 

sinó perquè ambdós veneren tòtems,

intentant eludir la realitat.

Francesc Marcé i Puig

17 de maig de 2025.

Poetes

"POETES" 

Poetes, estafadors,

retorçats malfactors, 

lladres de paraules, 

que sovint ningú entén, 

potser ni tan sols vosaltres, 

que les llenceu alegrement 

                                         al vent.

Divinitzats fins l’èxtasi 

per sapastres que admiren, 

qualsevulla que sigui, 

vostre darrer desbarrament.

Competint per ser més esnobs 

que els vostres antecedents, 

malgrat això suposi 

perdre pel camí els esclops.

Heu abandonat el so 

i el ritme de la cançó, 

l’únic que us redimia 

de tanta pretensió.

Tant és si canteu floretes 

o la vida dura

del treballador, 

les orelles son estretes, 

ningú sotja tanta llagrimeta

ni creu que aneu de debò.

Però llueix fer veure 

que se us admira i coneix, 

fins i tot a la majoria, 

que no us escolta

i ni tan sols us llegeix.

Malgrat tot seguiré fent poemes, 

ni que sigui per pur onanisme, 

per apaivagar les pròpies penes, 

per notar la sang a les venes, 

com un joc d’espiritisme 

d’algú que ni tan sols és creient.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig de 2025.

Celebracions

 "CELEBRACIONS"

Hi ha a qui no tempten les celebracions, 

com si defugir els aniversaris 

pogués segrestar infinitament el temps.

A mi em plauen aquests rituals, 

que suposen anar afegint graons 

a tot aquest tràfec diari, 

que fa la viu viu entre modestos extrems, 

que transita per massissos poc alts.

Aquests accents fixes però puntuals,

institueixen tot un costumari 

de dates que avancen a salts, 

però que convaliden Il·lusions, 

deixant de banda que siguem mortals.

Talment com disculpes per compartir els rems

més enllà d’un minúscul aquari.

Com un bon antídot per segons quins mals.

Excuses per afermar que no hi ha vincles trencats. 

Que seguim amatents al peu dels canons.

Que foragiten greus alteracions 

en tot allò que considerem nostrat.

Que fan que el món no s’aturi 

malgrat els possibles assalts.

Fingint que no hi ha res que ens deturi.

Que no han minvat els ideals.

Benvingudes doncs les celebracions 

si aporten nova saba per seguir endavant.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig de 2025.

Ta presència

"TA PRESÈNCIA"

Quan ta imatge ix 

pel marc de la porta, 

esdevé embruix 

ta presència forta; 

un missatge fonedís.

Ta presència omple 

tota l'estança, 

trastocant la balança.

El vent se l’emporta.

Tos ulls xoquen 

amb la meva mirada, 

pessics de no res, 

de partida guanyada, 

on tothom surt Il·lès.

Francesc Marcé i Puig

11 de maig de 2025.

Fantasies

 "FANTASIES"

Avui escriuré un sonet que no soni, 

dedicat a algú que no existeix, 

així no hi ha perill de què abandoni 

a qui l'estima amb escreix.

És l'avantatge dels éssers de somni 

a qui sols despulla qui els vesteix, 

que permeten fer-se l'orni, 

tot i no haver-hi cap espiga al seu feix.

Compte però, que un empatx de fantasia, 

tant si és de nit com al migdia, 

pot fer anar pel pedregar

a qui sols persegueix quimeres 

sens haver viscut mai de veres 

i que sols sap tirar sens engaltar.

Francesc Marcé i Puig

6 de maig de 2025.

Collons!

 "COLLONS!"

Rellegint els poemes 

que el pare dedicà a la mare 

quan ella ens va deixar, 

l'he recordat assegut a taula, 

perdent de cop la flema, 

com si cerqués empara 

al sojorn d'un déu llunyà, 

sens que valgués cap paraula, 

descarregant breument la ira

de continguda impotència, 

com qui res no espera del demà.

Cop de puny sobre la taula 

i de l’ànima un “collons!, 

com si la mala paraula 

fos com ara un passaport

per refer nous horitzons.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.

Rebuscant

 "REBUSCANT"

Rebuscant en el mar de lletres 

de tantes fesomies conegudes 

que tinc ànsia per descobrir; 

com si caminés a les palpentes 

per dreceres desconegudes, 

però albirant un bon destí; 

cercant el meu mateix reflex 

en tant d'altres que em van precedir;

vaig acotant un món complex, 

a voltes més simple del que hom pot predir.

És una cadena, baula a baula, 

que, avançant com gata maula, 

pot mutar en diabòlica espiral 

vers un univers novell sense fi.

Francesc Marcé i Puig

5 d'abril de 2025.

El no-res

 "EL NO-RES"

El no-res ha vingut per quedar-s’hi.

La xerrameca del mareig quotidià 

es fon en turbulències que no pot aturar.

No cal cap geni que intenti escarrassar-s'hi;

ningú sap cap on la bola pot girar, 

ni tan sols si demà encara girarà.

Ni amb prou feines una bona catarsi 

pot transmutar les espigues en pa. 

Tan se val què pugui passar o què passi 

quan sols es fingeix que es gesta un demà.

Benvingut sigui doncs el no res 

en el nou regne de la buidor, 

on tan és un cop de peu com un bes, 

un hotel de luxe com una presó. 

Que cadascú porti doncs el seu pes, 

però, si us plau, deixeu de fer el ploricó.

Francesc Marcé i Puig

29 d’abril de 2025

No res

 "NO RES"

Ni poc, ni massa, ni gaire, ni gens, 
no res.
Sovint hi ha massa coses que no fan el pes.
No sou ni tu, ni ells, ni altres, ni nosaltres.
Potser massa brogit empotinant l'ambient, 
empastifant les aigües d'un gran torrent, 
parint a tort i a dret massa “vosaltres”, 
un espantall sens ànima que no se sap on és,
que no és poc, ni massa, ni gaire, ni gens, 
no res. 

Francesc Marcé i Puig 

28 d'abril de 2025

Cap vell jou

 "CAP VELL JOU"

Fugint de les galernes que ens assetgen

vaig aterrar als teus braços, 

lluny de tempestes botifleres 

i de golafres que et desmengen.

Recorrerem noves lleres 

malgastant amor a cabassos.

I si mai en tenim prou, 

ens direm adéu sens enrenou, 

que la nostra fal·lera no admet recança, 

doncs no la tenalla cap vell jou, 

ni vol reblar cap mancança.

Tot just un jaç on tot és nou

 i on tot despit hi fa vacança.

Francesc Marcé i Puig

26 d’abril de 2025.

Pell suau

 "PELL SUAU"

Pell suau, tela de seda,

llenç de lli o de cotó, 

no pas de nylon o cartró, 

perdut en tan dolsa cleda, 

pel teu tossal fent incursió; 

caçador en temps de veda, 

endinsant-se a la fageda 

que li fa de protecció. 

Confluïm  sense sordina 

deixant caure la cortina, 

sens finestra ni porticó, 

amb un cor que no es refreda, 

lluny de la caverna de Plató, 

com dos cossos d’excursió

sens pilot a la cabina, 

dos alens que es conjuminen, 

com si sols bateguéssim tu i jo.

Francesc Marcé i Puig

11 d’abril de 2025.

Ni

 "Ni"

Ni tovalles esfilagarsades, 

ni núvols atrotinats, 

ni cap hivern que no neva, 

ni déus sol esbiaixats; 

cap vivència si no és nova; 

prou de despertars malcarats 

o moixaines massa estovades.

Tampoc recances dins del cap, 

ni il·lusions forassenyades, 

ni pluja dalt del terrat, 

ni cap elf posant a prova; 

cap pedra dins del pap; 

prou aus fènix d’ales retallades 

o que el foc se'ls hi ha apagat.

Ni muntanyes que s'obren soles, 

ni mars oberts per on passar, 

ni tempestes descontrolades, 

ni rumiar si després d’ara hi ha demà, 

ni deixar cap desig mig esberlat.

Cap desencert inoportú.

Qui ara té el torn de paraula... 

                                                   I tan sols tu.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2025.

Noves albades

 "NOVES ALBADES"

Ombra plaent, 

dolça onada, 

terra punyent 

que a tots empara, 

just quan el jorn 

tot just s'acaba.

Sol fugisser 

d'altres contrades, 

que cerques recer 

i ho fas endebades.

Reflex d'espill 

de cor amatent.

Calor de forn 

que viu de lloguer 

quan van maldades.

Ai pobre fill 

d'esguard falaguer, 

mancat de sojorn, 

fidel de les fades; 

ja arribarà el teu torn

en noves albades.

Francesc Marcé i Puig

5 d’abril de 2025.

Paga la pena

 "PAGA LA PENA"

Paga la pena fer camí 

malgrat no és tingui cap destí, 

potser per allò que és diu 

que més val el viatge 

que l'arribada a port. 

No fa falta cap motiu, 

ni cap excés de coratge, 

ni invertir-hi un gran import; 

sols prou esma per subsistir 

i prou força per resistir. 

Si ataquen no retrocediu, 

prô si cal pagueu peatge. 

No serveix pas fer-se el mort.

Prô diguin el que diguin, 

sovint va bé saber on vas. 

No assolir mai l’objectiu 

et transmuta en hostatge 

de la zona de confort; 

com un llibre en un prestatge 

sense que mai se’l mirin; 

com un foc sense caliu; 

com viure en un miratge.

Més val ser un cas com un cabàs, 

per molt que d’altres se’n riguin.

Francesc Marcé i Puig

4 d’abril de 2025.

Les quatre estacions

 "LES QUATRE ESTACIONS"

Ni a l'estiu tota cuca viu, 

ni l'hivern és cap infern.

Que a la tardor no governi el plor, 

ni a la primavera la falsa espera.

Tan sols els pollets fan piu piu.

Cap bon moment és etern, 

ni totes les flors fan bona olor.

Sols qui massa espera desespera.

Que no ens toqui el voraviu

aquell pànic a l'avern 

que ens fa anar de corcó.

Diu la saviesa popular 

que, per tal de fer drecera, 

no deixem la carretera.

Però tampoc cal refiar-se’n massa, 

doncs no sempre any empeny 

qui tan sols dia passa.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Qui ho havia de dir

"QUI HO HAVIA DE DIR"

Qui ho havia de dir

que aquell gran esperit 

sols era esperit de vi.

Sols qui té grans esperances 

acaba amb grans decepcions, 

si són sorgides de recances 

o de falses il·lusions.

Sentit tràgic de la vida, 

metzina per gent adormida, 

que viu a empentes i rodolons, 

quan amb prou feines reeixida 

li esbotzen les raons.

Sovint ens deixem emmirallar 

per qui sols ens vol anorrear.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Coïssor

 "COÏSSOR"

Coïssor de cel, 

coïssor de vida,

formigueig d'estel,

formigueig a mida;

vestit que no abriga.

Que fàcil deixar-se endur 

per un judici massa dur.

Que fàcil tirar un vel 

sens trobar l'eixida;

confondre cabells amb pèl; 

o engegar-ho tot a dida 

si les cames fan figa.

A voltes massa madur, 

a voltes massa insegur, 

a voltes tan rebel, 

a voltes massa fidel.

Mai l’ànima arraulida. 

Francesc Marcé i Puig

2 d’abril de 2025

Mal digerir

 "MAL DIGERIR"

De tant mal digerir 

s'acaba amb oclusió intestinal, 

així com de tant dormir 

se'ns passen per l'engonal.

Els caps massa eixerits 

destorben als qui fan i desfan.

S'estimen més que ens piquem els pits,

que siguem cada dia més bons jans.

És la cultura del silici 

maquillat de gaudi o desfici, 

a la que no hi guanya ningú, 

ni tan sols els amos del grisú.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Rituals

 "RITUALS"

No cal obsessionar-se 

amb rituals encarcarats 

encara que ens ho diguin 

els guardians de la moral, 

aquells per qui cuidar-se 

és anar tapant forats, 

no fos que els resultats siguin 

quelcom fora del normal.

Ai, aquests que ens volen 

ben drets i alineats, 

més val que no menystinguin 

allò que és mostra desigual, 

les aus que no volen 

com ovelles en ramat.

Ara que no ens vinguin 

amb aquest sacramental.

Que malgrat que siguem orbs, 

coixos o passerells

gràcies als seus bons oficis, 

també gaudim d’altres desficis

que no ens deixen tan mesells, 

tot i que per ells siguin sols destorbs.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.